Miquel Scot

De Viquipèdia

Miquel Scot (1175- 1232) va ser un matemàtic, astrònom i alquimista de l'Edat Mitjana que assolí gran èxit a causa de les seves obres ocultistes. Va ser ordenat sacerdot i viatjà per diversos països per formar-se en filosofia. A la seva estada a Toledo va aprendre àrab, i així va poder traduir les obres d'Avicenna, Averrois i els comentaris a Aristòtil. En elles es mostra molt influït per l'obra d'Isidor de Sevilla. L'emperador Frederic II va encoratjar aquestes traduccions i el va mantenir a la seva cort, on va finalitzar les seves obres més famoses, entre les que destaca la Physiognomia

Els seus contemporanis el consideraven un mag poderós, capaç de convocar esperits i lluitar contra les bruixes. Com a tal apareix a la Divina Comèdia de Dante o als contes de Boccaccio. La seva imatge ha estat usada com a sinònim de l'art oclta en novel·les modernes, sovint amb intenció paròdica