Gai Escriboni Curi?? (trib?? de la plebs)
De Viquip??dia
Gai Escriboni Curi?? (Caius Scribonius Curio) fou fill del c??nsol Gai Escriboni Curi?? (Caius Escribonius Curio) i, com el seu pare, amic de Cicer??, i orador notable.
Estava casat amb F??lvia que despr??s fou la dona de Marc Antoni, amb la que va tenir una filla que fou llicenciosa com la mare.
Fou membre del partit de Gneu Pompeu. Fou q??estor d'??sia i al tornar (50 aC) fou trib?? de la plebs.
Carregat de deutes, Juli C??sar els hi va pagar totes a canvi d'abandonar el partit pompei??; aix?? ho va fer per?? conservant una aparen??a de neutralitat, i provocant l'aprovaci?? d'algunes lleis a les que els pompeians s'oposaven, per justificar el trencament. Quan es va demanar a C??sar que renunci??s a l'Imperium abans d'entrar a Roma, va proposar que Pompeu fes el mateix i encara que Pompeu s'hi va mostrar disposat en realitat no tenia cap intenci?? de fer-ho. Llavors Curi?? va atacar directament a Pompeu i va proposar declarar enemics p??blics a Pompeu i C??sar. Pompeu indignat es va retirar fora la ciutat per?? Curi?? va continuar el seus atacs en el senat i va fer decretar que Pompeu i C??sar havien de renunciar a les seves legions, que serien enviades a S??ria, cosa que els implicats van eludir.
Quan el c??nsol va proposar privar de comandament (imperium) a Pompeu el senat ho va refusar i Curi?? va repetir la seva proposta de privar d'imperium al dos i va obtenir la majoria, per?? Claudi Marcel s'hi va oposar i amb el seu col??lega Servi Sulpici Lem??nia Ruf va sortir de la ciutat i Pompeu va fer una crida per rebre el comandament de totes les forces d'It??lia, per?? Curi?? tamb?? s'hi va oposar. Aquesta vegada no fou escoltat.
Al acabar el seu tribunat (inici del 49 aC), per seguritat se'n va anar a Ravenna per trobar-se amb C??sar, al que va demanar consell sobre que fer i va suggerir de reunir tropes i marxar cap a Roma. C??sar, encara inclinat a resoldre el conflicte pac??ficament, va enviar a Curi?? al senat amb un missatge. Per?? quan el senat va donar el comandament en el lloc de C??sar a Domici Aenobarb i els nous tribuns Marc Antoni i Quint Cassi (partidaris de Curi??) foren convidats pels c??nsols a abandonar el senat, Curi?? va haver de fugir de nit i se'n va anar altra cop a Ravenna amb C??sar.
Al esclatar la guerra civil Curi?? va reunir tropes a l'??mbria i Etr??ria i les va posar al servei de C??sar que el va recompensar amb el govern de Sic??lia com a propretor (49 aC).
A Sic??lia va derrotar als pompeians i va expulsar a Cat?? de l'illa. Despr??s Curi?? va anar a l'??frica amb dues legions, i all?? va atacar al rei Juba I i al general pompei?? Publi Atti Var, als que inicialment va derrotar per?? les desercions en les seves files li van minvar les forces; mentre assetjava ??tica fou atacat per Juba i va morir a la batalla; les seves forces foren dispersades i nom??s uns quants van poder tornar a Sic??lia.
