Servi Sulpici Lemònia Ruf

De Viquipèdia

Servi Sulpici Lemònia Ruf (Servius Sulpicius Lemonia Rufus) fou un orador i jurista romà de rang eqüestre, amic de Ciceró i d'edat similar (Ciceró va néixer el 106 aC); el nom Lemònia indica la tribu a la que pertanyia.

Va estudiar amb Ciceró al que va acompanyar a Rodes (78 aC) i fou encoratjat per Quint Muci Escevola el pontífex; es va dedicar a la jurisprudència, matèria en la qual va sobrepassar als seus mestres Luci Balb i Aquil·li Gal. Com orador és considera que només era inferior a Ciceró.

Va ser qüestor al districte d'Òstia (74 aC), edil curul (69 aC), pretor (65 aC) i candidat al consolat (63 aC); en l'elecció a cònsol no fou elegit i va denunciar per suborn a Murena al qual van defensar Ciceró, Hortensi i Marc Cras. El 52 aC fou interrex i va nomenar cònsol únic a Gneu Pompeu Magne. El 51 aC fou cònsol junt amb Marc Claudi Marcel. A la guerra civil fou partidari de Cèsar, i després de Farsàlia fou nomenat procònsol d'Acaia (46 aC o 45 aC); durant el seu govern el seu antic col·lega Marcel fou assassinat al Pireu.

El 43 aC el senat romà el va enviar, junt amb Luci Filip i Luci Calpurni Pisó, en una missió davant Marc Antoni que estava assetjant a Dècim Juni Brut a Mutina. Sulpici Lemònia Ruf, que estava delicat de salut, va morir al campament de Marc Antoni. Ciceró va llegir el seu panegíric al senat i se li va decretar funeral públic i erecció d'una estàtua de bronze a la rostra

Estava casat amb una dona anomenada Postúmia i va deixar un fill també de nom Servi Sulpici Ruf.

Va deixar alguns escrits jurídics entre els quals probablement un comentari sobre les lleis de les dotze taules, Ad Edictum, Notae ad Mucium, De Dotibus i diversos llibres de De Sacris Detestandis, entre d'altres dels que les noticies son fragmentaries. Quintilià parla d'alguns discursos (Orationes). Ciceró diu que va escriure alguna poesia eròtica.