Priscià de Cesarea
De Viquipèdia
Priscià de Cesarea (fl. segle VI), conegut de comú com a Priscià, fou un gramàtic llatí.
[edita] Biografia
Va escriure les Institutiones grammaticae, que constituí una obra àmpliament usada per a l'estudi del llatí a les escoles a l'Edat mitjana i que forní la matèria primera per a l'àmbit de la gramàtica especulativa de l'Escola modista.
Els detalls de la vida de Priscià són desconeguts. D'ascendència grega, nasqué i s'educà a Cesarea (actualment Cherchell, Algèria), la capital de la provincia romana de Mauretania Caesariensis, i d'acord amb Cassiodor, va ensenyar llatí a Constantinoble.
Entre les obres menors de Priscià hi ha un panegíric a l'emperador romà Anastasi I (491—518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A més, els manuscrits de les seves Institutiones grammaticae conténen una referència a que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial.
[edita] Obres
L'obra més famosa de Priscià, les Institutiones grammaticae, és una exposició sistemàtica de la gramàtica llatina. La dedicatòria a Julià probablement fa referència al cònsul i patrici Julià l'Apòstata. Aquesta gramàtica està dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formació de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la sintaxi.
La gramàtica de Priscià es basa en obres prèvies de Eli Herodià i Apol·loni Díscol. Els exemples que inclou per a il·lustrar les normes han servit per a preservar nombrosos fragments d'autors llatins que d'altra forma s'haurien perdut, incloent-hi Ennius, Pacuvius, Accius, Lucilius, Cató i Marc Terenci Varró. Però els autors més citats són Virgili i, al costat seu, Terenci, Ciceró, Plaute; després Lucà, Horaci, Juvenal, Sal·lusti, Estaci, Ovidi, Livi i Persi.
Entre les obres menors de Priscià s'hi inclouen:
- Tres tractats dedicats a Simancus (el sogre de Anicius Manlius Severinus Boetius): sobre pesos i mesures; sobre la mètrica de Terenci; i el Praeexercitamina, una traducció al llatí dels exercicis retòrics grecs d'Hermògenes de Tars.
- De nomine, pronomine, et verbo ("Sobre el nom, el pronom i el verb"), un resum de part de les seves Institutiones per a l'ensenyament de gramàtica a les escoles.
- Partitiones xii. versuum Aeneidos principalium: un altre manual escolar, usant preguntes i respostes per a disseccionar les primeres dotze línies de l'Eneida. N'examina la mètrica, cada vers i cada paraula.
- El poema a Anastasi abans esmentat, en 312 hexàmetres amb una breu introducció iàmbica.
- Una traducció en vers, en 1087 hexàmetres, del Periegesis de Dionís Periegeta, un repàs geogràfic del món.
