Guiu I Montefeltro
De Viquipèdia
Guiu I Montefeltro (1223-1298) fou fill i successor de Montefeltrano II Montefeltro el 1255 al comtat de Montefeltro, al comtat de Pietrarubbia, i a Urbino.
El 1266 fou enderrocat per son germà Tadeu II Montefeltro però va recuperar el poder el 1282 a la mort del usurpador, i al mateix temps es va apoderar de Cesena, Forlì, Senigallia i Jesi, de les que es va proclamar senyor sobirà (1 de maig de 1282), i de part de la Romanya güelfa; al cap d'uns mesos, el 1283 el poble es va tornar a revoltar i va aclamar com a senyor al Papa; les tropes del Papa el van expulsar de tots els seus dominis.
El 13 de maig del 1289 va ser proclamat senyor sobirà de Pisa però en fou deposat en virtut del tractat de Fucecchio del 12 de juliol de 1293. Llavors el Papa Bonifaz VIII el va perdonar i li va retornar els comtats de Montefeltro i Urbino, però cansat i desil·lusionat es va fer monjo franciscà professant els vots el 17 de novembre de 1296.
Va morir a Assís el 29 de novembre de 1298 i fou enterrat a Urbino. Es va casar amb Manentessa di Ghiaggiolo, filla del comte Guiu de Ghiaggiolo, i per l'herència de la seva muller (germana del darrer comte Ubert) Guiu I va fer la guerra als Malatesta (Pau Malatesta va heretar per matrimoni amb Orabile Beatrice, filla d'Ubert) però va renunciar als drets successoris el 1269. Es va casar per segon cop amb una tal Constança que es va fer monja el 1296 al mateix temps que el marit.
Va deixar cinc fills: Frederic I Montefeltro, Conrat Montefeltro, Ugone (membre del capítol de la Catedral de San Leo, deposat el 1283 i empresonat), Bonconte Montefeltro i Micarda (casada amb Paganino della Torre, senyor-capità i defensor del poble de Milà)
