J??lia (filla de Juli C??sar)
De Viquip??dia
J??lia Ces??ria o Julia Caesaris (en llat??: IVLIA???CAESARIS) va ser la filla del dictador rom?? Juli C??sar i la seva esposa Corn??lia Cinna, i l'??nica descend??ncia del matrimoni. Va ser esposa de Pompeu el Gran i tingu?? fama de ser bella i virtuosa.
[edita] Biografia
J??lia va n??ixer entre el 82 i el 83 aC. Quan ella tenia catorze anys la seva mare va morir de part i va passar a ser educada per la seva ??via paterna Aur??lia Cotta. El seu pare l'havia prom??s amb el c??nsul Quint Servili Cepi??, per?? el 59 aC Juli C??sar trenc?? el comprom??s per casar-la amb Pompeu el Gran amb qui buscava una alian??a pol??tica s??lida. El casament va consolidar el lligam entre C??sar i Pompeu, i va ser interpretat com una amena??a per l'oligarquia romana, especialment per Cicer?? i Cat?? el Jove.
Tot i que el matrimoni es va pactar en funci?? d'interessos pol??tics, es diu que Pompeu va quedar enamorat de veritat amb la seva jove esposa (tenia vint-i-tres anys menys que ell). Els encants de J??lia eren remarcables, i segons els rumors el fam??s militar va comen??ar a perdre inter??s per la pol??tica per dedicar m??s temps a la seva esposa. De fet, Pompeu havia estat nomenat governador de la Hisp??nia Ulterior, per?? va demanar perm??s per quedar-se a Roma amb l'excusa de supervisar l'abastiment de gra.
El 55 aC en l'elecci?? d'edils, Pompeu fou rodejat per la massa del poble que fou dispersada en sang; J??lia va veure a un esclau que portava a casa seva la toga de Pompeu, tacada de sang i de la impressi?? al pensar que era mort es va posar malalta quan estava embarassada. J??lia mor?? de part el 54 aC, als vint-i-vuit anys. L'infant (un fill segons Vel??leu Pat??rcul i Suetoni o una filla, segons Plutarc i Pomponi) tan sols sobrevisqu?? uns dies. La mort va acabar amb el vincle que unia C??sar i Pompeu, i va accelerar el deteriorament de les relacions entre tots dos que desembocaria en la guerra civil romana.
Fou demanat el seu enterrament al Camp de Mart per?? el c??nsol Luci Domici Aenobarb va negar el perm??s fins que la voluntat popular (el poble apreciava a J??lia) es va imposar i despr??s de l'enterrament al f??rum la urna amb les cendres fou portada al Camp de Mart.
