Júlia (filla de Juli Cèsar)
De Viquipèdia
Júlia Cesària o Julia Caesaris (en llatí: IVLIA•CAESARIS) va ser la filla del dictador romà Juli Cèsar i la seva esposa Cornèlia Cinna, i l'única descendència del matrimoni. Va ser esposa de Pompeu el Gran i tinguè fama de ser bella i virtuosa.
[edita] Biografia
Júlia va néixer entre el 82 i el 83 aC. Quan ella tenia catorze anys la seva mare va morir de part i va passar a ser educada per la seva àvia paterna Aurèlia Cotta. El seu pare l'havia promés amb el cònsul Quint Servili Cepió, però el 59 aC Juli Cèsar trencà el compromís per casar-la amb Pompeu el Gran amb qui buscava una aliança política sòlida. El casament va consolidar el lligam entre Cèsar i Pompeu, i va ser interpretat com una amenaça per l'oligarquia romana, especialment per Ciceró i Cató el Jove.
Tot i que el matrimoni es va pactar en funció d'interessos polítics, es diu que Pompeu va quedar enamorat de veritat amb la seva jove esposa (tenia vint-i-tres anys menys que ell). Els encants de Júlia eren remarcables, i segons els rumors el famós militar va començar a perdre interés per la política per dedicar més temps a la seva esposa. De fet, Pompeu havia estat nomenat governador de la Hispània Ulterior, però va demanar permís per quedar-se a Roma amb l'excusa de supervisar l'abastiment de gra.
El 55 aC en l'elecció d'edils, Pompeu fou rodejat per la massa del poble que fou dispersada en sang; Júlia va veure a un esclau que portava a casa seva la toga de Pompeu, tacada de sang i de la impressió al pensar que era mort es va posar malalta quan estava embarassada. Júlia morí de part el 54 aC, als vint-i-vuit anys. L'infant (un fill segons Vel·leu Patèrcul i Suetoni o una filla, segons Plutarc i Pomponi) tan sols sobrevisqué uns dies. La mort va acabar amb el vincle que unia Cèsar i Pompeu, i va accelerar el deteriorament de les relacions entre tots dos que desembocaria en la guerra civil romana.
Fou demanat el seu enterrament al Camp de Mart però el cònsol Luci Domici Aenobarb va negar el permís fins que la voluntat popular (el poble apreciava a Júlia) es va imposar i després de l'enterrament al fòrum la urna amb les cendres fou portada al Camp de Mart.
