Glàucies d'Il·líria

De Viquipèdia

Glàucies (Glaucias, Γλαυκίας) fou rei dels taulantis, una de les tribus d' Il·líria i amb poder sobre altres tribus menors.

Apareix esmentat el 335 aC quan va ajudar al rei Clitos (Cleitus), cap d'una de les tribus il·líries contra Alexandre el Gran, però ambdós foren derrotats i Clitos es va haver de refugiar a territori dels taulantis on Alexandre no els va perseguir al conèixer la noticia de la revolta de Tebes.

Les fonts no en parlen durant 20 anys, i després torna a aparèixer quan va donar asil al jove Pirros, quan el seu pare Aecides fou expulsat de l'Epir, cosa que el va enfrontar amb Cassandre que volia apoderar-se de l'Epir i que va oferir a Glàucies 200 talents pel cap del jove príncep (vers 317 aC), oferta que fou rebutjada.

Vers el 313 aC Aecides fou restablert al tron, i els macedonis van envair el país i el van derrotar dues vegades; també van envair el territori de Glàucies, que era el seu aliat, (vers 312 aC) i van obtenir una victòria; per un tractat va haver d'acceptar fer la pau amb els aliats de Macedònia, especialment amb el rei d'Epir Alcetes II que s'havia aliat a Cassandre (312 aC).

El jove Pirros va romandre a la cort il·líria fins el 307 aC quan una revolta popular va enderrocar i matar a Alcetes i els seus dos fills, i Glàucies va ajudar a la proclamació de Pirros (que tenia 12 anys) com a nou rei.

El territori de Glàucies era veí de Apol·lònia i Epidamnos (que quedaven rodejades de territori il·liri) i Glàucies es va enfrontar sovint amb aquestos estats i el 312 aC amb ajut de Còrcira, es va arribar a apoderar d' Epidamnos.

No se sap quan va morir però encara regnava el 302 aC quan Pirros va anar a la seva cort per estar present a la boda d'un dels seus fills.