Castra
De Viquipèdia
Castra era el campament nocturn romà.
Cada vegada que l'exèrcit romà s'aturava en algun lloc per passar la nit establia la castra, dins dels límits de la qual quedava protegit l'exèrcit. Aquesta operació no es va ometre mai ni quan estaven a punt d'entrar en combat, i els soldats encarregats de la construcció ho portaven a terme sense interferir en els encarregats de la lluita.
Contràriament a tots els exèrcits antics, les legions romanes de la Roma antiga en campanya construïen cada vespre un “camp fortificat” (castrum en llatí, plural : castra ). Aquest costum és molt antic, i es remunta potser a les reformes de Marcus Furius Camillus (Caius Marius va codificar més tard aquests costums).
Taula de continguts |
[edita] Construcció
Un camp d'etapa per quatre legions (16 a 20.000 homes) té forma rectangular, aproximadament de 655 per 610 metres de costat (o sigui una superfície de 40 hectàrees). Un camp d'hivernada o permanent seria 2 vegades més gran.
[edita] Tria de l'indret
Per raons tàctiques, el lloc preferit estava en altura. Però els criteris essencials eren:
- l'accés segur i fàcil (ja que el camp s’instal·la al finalitzar la jornada, i les tropes estan cansades)
- la presència d'un punt d'aigua
- prats suficients pel farratge dels cavalls i dels animals de càrrega
- un terreny el més unit possible, amb prou pendent pel drenatge : ni boscos, ni roques, ni torrents.
[edita] Plànol
El plànol és sempre el mateix, i permet una construcció molt ràpida. El tribú i els centurions encarregats de l'establiment del camp recorren el terreny i fixen l'emplaçament del prætorium (la tenda de campanya del general), un quadrat de 60 metres de costat. La bandera blanca plantada en aquest indret serveix d'indicació al voltant de la qual s'organitza tot el camp: veles, tendes de campanya, fòrum romà, i tanca. Darrere la tanca, es deixa lliure un espai de prop de seixanta metres per tal de permetre moviments de les unitats, i queden les primeres rengleres de tendes de campanya a l'abric des llançaments enemics. Dues vies principals, la via principalis i el decumanus, es creuen en angle recte davant el prætorium. Si el nombre de legions que abriga el camp és més elevat, també era traçada una via quintana paral·lela a la via principalis. Les tropes d’elit acampen a banda i banda del prætorium, i estan formades per infanteria i cavalleria. Els valetudinaria són zones mèdiques incorporades al camp a partir de la professionalització dels exèrcits de August, i són les versions militars dels metges a la Roma antiga.
[edita] Desenvolupament de la construcció
Els soldats no comencen a condicionar el camp fins més que el lloc és completament marcat en el sòl per banderoles de color. Es cava un fossat fins que es forma un talús (agger). És estabilitzat per terrossos de gespa. La infanteria pesada cava (3.000 homes), mentre les tropes lleugeres i la cavalleria munten guàrdia entre l'enemic i el camp. Aquesta guàrdia neteja el glacis, per tal d'impedir l’acostament de l'enemic. Les branques són utilitzades per fer-ne cervis, punts de fre disposats sobre el glacis, el fossat o el talús. Aleshores entren els equipatges. Després a poc a poc, quan es posa la palissada (vallum), entra la infanteria pesada, seguida de la cavalleria. Aquest és l’esquema clàssic. Un guió més a prop de l'arqueologia i dels textos suggeriria que cada vespre, les tropes repeteixen la maniobra d'urgència. La columna (agmen) es divideix en dues columnes que s'aparten en forma de rectangle (agmen quadrata). La comitiva de les mules entra en el rectangle i la reraguarda pren posició en línia sobre l'últim costat. Una vegada immobilitzades i les alineacions rectificades, els mulers instal·len les tendes de campanya.
[edita] El recinte
Fins i tot per a una sola nit, sempre és construeix la castra, malgrat els esforços considerables que requereix. Es cava un fossat de tall triangular al voltant, de 2,25 m de fons i 4,5 m. d’ample. La terra és llençada cap a l'interior del camp per tal de formar un talús (agger) de tall trapezoïdal (5,25 m. d'ample a la base, 2,75 m. d’ alt, per a una alçada d'1,25 m.). Aquest talús, que forma un camí de ronda en el cim és prou ample per deixar passar diversos homes de front, és superat per una palissada, formada de estaques portades pels legionaris. Aquestes estaques són d’una alçada d'aproximadament 1,7 m, i punxegudes en els dos extrems (per facilitar l'enfonsament i per millorar l'aspecte defensiu). Enfonsats trenta cm., realcen encara l’escarpa d'1,4 m (o sigui un total de prop de 4 m). Les portes són simples obertures en aquest fossat, i n’hi ha quatre. Davant d'aquesta obertura, un fossat i un talús obstrueixen el pas, per tal de formar una xicana que entorpeixi eventuals atacants. Aquestes xicanes poden tenir diferents formes (clavicula), la més corrent era el tutulus.
[edita] Defensa del camp
La castra de perímetre reduït permet no ocupar més que una petita part de la legió per vigilància: per a un perímetre de 1000 m, amb un guàrdia cada 10 - 15 m, només cal tenir desperts de 70 a 100 homes (més els de les entrades i les rondes) o sigui menys d'una trentena part de la tropa. La legió que marxa l'endemà és doncs fresca i a punt, havent-se beneficiat d'un son tranquil.
[edita] Organització de la guàrdia
Els velites (tropes lleugeres de la República) formaven posicions avançades fora del camp, prop de les portes, a les quals asseguraven la vigilància. A cada sentinella designat per un sots-oficial del seu maniple se li lliura una tauleta de terra cuita (tessera) que porta un senyal escrit. En el transcurs de la nit, quatre cavallers efectuen junts quatre rondes. Al començament de cada torre de vetlla, sona la corneta, i les rondes comencen. Els cavallers demanen a cada sentinella la seva tessera. Quan una sentinella s’ha adormit o ha desertat del seu lloc, es comprova la situació i la ronda continua. Les tesseres es porten el matí al tribú, que troba el culpable, immediatament condemnat a mort i executat per lapidació.
[edita] En cas d'atac
Cada 50 m, homes dormint en armes estan llestos per intervenir. El pla immutable permet, en cas d'atac, que mai sigui totalment per sorpresa, a causa del glacis desembrollat d'almenys 50 m, a tots els legionaris d’anar al punt previst sense ordre, segons el pla i els exercicis repetits. Aquesta disposició permet rebutjar un atac sobtat i limitat. En cas d'atac en massa, el dèbil perímetre (1000 m) permet d'alinear 3 homes cada metre, i fent entrar la infanteria lleugera, conservar 1500 homes en reserva per reforçar un punt en dificultats. En tota la història de Roma, cap camp defensat per la seva legió sencera no ha estat pres, per atac de dia o de nit.
[edita] Base de sortida
Aquests camps poden servir de base d’una sortida per combatre l'enemic, la legió té llavors un punt de replegament segur. Es deixen efectius de guàrdia importants per guardar el camp i els equipatges. L'avantatge, fins i tot amb efectius reduïts, és que la legió és expeditus : no porta els seus trastos (en marxa, és impeditus, destorbada pels impediments: carregament personal de cada legionari, mules dels equipatges, etcetera.
[edita] Camps semipermanents o permanents
El plànol és idèntic, amb una muralla en pedra i un fossat una mica més profund. Per al conjunt del recinte, s’han previst quatre torns de guàrdia. Nombroses ciutats tenen el seu origen, fins i tot el seu nom, d'aquests camps romans, principalment a les antigues províncies fronteres de l'Imperi, on eren establerts els forts més importants : Castres o Estrasburg a França ; Barcelona o Tarragona a Catalunya ; Chester, Lancaster, Lincoln o Manchester a Anglaterra ; Colònia, Bonn o Magència a Alemanya ; Nimèga als Països Baixos ; etcetera.
