Senador rom??

De Viquip??dia

Senadors romans eren els membres del senat rom?? i a partir del segle IV es va donar aquest t??tol honor??fic als membres de la classe senatorial encara que generalment no eren senadors en exercici.

Els primers senadors eren els patres, els caps de fam??lia romans (senat ve de senex, anci??). Es creu que al primer senat, suposadament fundat per R??mul, primer en foren 100 i m??s tard un nombre m??s gran.

Durant la monarquia actuaven convocats pel rei com assessors. Al proclamar-se la rep??blica els senadors, que havien de pert??nyer a fam??lies patr??cies, van esdevenir mes importants perqu?? havien de prendre les decisions en deliberaci??. Els antics c??nsols foren membres de dret del senat i el c??rrec de senador era vitalici.

A la meitat de la rep??blica alguns senadors hi van arribar procedents de fam??lies no patr??cies (plebeus molt rics) i que no havien estat c??nsols, si b?? s?? que foren convidats pels c??nsols. Les lleis de Gaius Licinius Stolo i Lucius Sextius Lateranus (367 aC) van obrir el consolat als no patricis i per tant inevitablement el Senat. El "primer senador" o princeps (equivalent a president del senat) era elegit pel censor.

Amb l'ampliaci?? de l'imperi hi van haver mes magistratures: el 360 aC hi havia un sol pretor, i despr??s de la conquesta d'Hisp??nia a finals del segle III aC ja n'hi havia sis.

El 123 aC els edils de Roma que deixaven el c??rrec foren inclosos com a senadors i al segle seg??ent, amb Sul??la, tamb?? els questors. Aix?? va crear classes dintre els senadors: senadors consulars (els que havien estats c??nsols), senadors pretorians (que havien estat pretors), senadors edilencs (que havien estat edils), i senadors questorians (que havien estat questors).

Ser senador implicava l'elecci?? per les magistratures i per tanta una certa popularitat. A m??s, per ser senador s'exigia una riquesa determinada que havia de provenir de l'agricultura (no era v??lida la riquesa que venia del comer??, considerat un mitj?? de vida poc ??tic). El segle II aC les fam??lies senatorials preferien casar els seus fills i filles amb nois i noies de les millors fam??lies de Roma, que solien ser tamb?? senatorials i riques, i algunes eren de la classe dels cavallers.

La llei Hort??nsia del 287 aC havia creat als senadors un problema: les normes aprovades per les assembles (els comicis romans) esdevenien llei. Per?? el senat tamb?? tenia dret a fer lleis i s'hi podia oposar. El problema no es va plantejar de fet fins a la meitat del segle II quan Publius Cornelius Scipio Aemilianus fou elegit c??nsol sense aprovaci?? del senat. El 133 aC Tiberius Sempronius Gracchus va proposar una llei a l'assemblea popular prohibint al senat intervenir en les decisions dels comicis. Els que buscaven l'aprovaci?? de les lleis a les assembles foren anomenats populars i els que optaven pel senat foren anomenats optimats (optimates).

La dictadura de Sul??la va resoldre el problema donant tot el poder al senat i abolint els drets del comicis i dels tribuns, i en compensaci?? va permetre a la classe dels cavallers, que estava per sota de la classe senatorial, entrar al senat. Aix?? es va arribar a 600 senadors.

Per?? el sistema no es va mantenir despr??s de Sul??la. Pompeu i Marcus Licinius Crassus, van revocar les lleis de Sul??la (70) i van rebre poders de les assemblees populars. Per?? els mandats de les assemblees suposaven donar molt de poder a un sol home, i el senat no els ratificava; C??sar i Pompeu van voler reformar la llei per?? van topar amb l'oposici?? del senat; aquest el 50 aC va prohibir a C??sar esdevenir c??nsol. C??sar va declarar la guerra al Senat, i va creuar el Rubic??. Pompeu va decidir defensar els drets del senat, per?? fou finalment derrotat a Fars??lia (9 d'agost del 48 aC).

C??sar va governar com a dictador perpetu. Per aconseguir un senat fidel va perdonar antics enemics i va arribar a tenir un senat de 900 membres alguns d'ells fins i tot van comprar el c??rrec. El 44 aC fou assassinat i la guerra va tornar a esclatar i els senadors van proposar el restabliment de la rep??blica.

El partit popular de C??sar, dirigit ara per Marc Antoni, tenia for??a militar, per?? el senatorial era dirigit per Marc Tuli Cicer?? va agafar al nebot de C??sar, Octavi, com a cap de les forces del senat, i Octavi va v??ncer a Mutina (43 aC); quan Octavi va demanar el consolat (els dos c??nsol havien mort en la lluita) els senadors li van refusar per ser massa jove, i Octavi llavors va agafar el c??rrec consular per la for??a, aliant-se a Marc Antoni i a un antic oficial de C??sar, L??pid, que fou el cervell de l'operaci??, formant-se un triumvirat.

El triumvirat fou reconegut per l'assemblea popular (Lex Titia de novembre del 43 aC). Despr??s de la derrota dels defensors del Senat dirigits per Sext Pompeu a Sic??lia (36 aC) Octavi es va girar contra L??pid i el va deposar. L'enfrontament amb Marc Antoni era inevitable; Antoni governava l'Orient i s'havia aparellat amb la reina Cle??patra VII i ambd??s foren finalment derrotats el 31 aC a ??ccium. Octavi va agafar el t??tol d'august (l'exaltat) i princeps (primer senador) i va repartir el poder amb el senat assignant a aquest una part de les prov??ncies (conservant per?? les que tenien legions).

August va fer neteja del senat i els senadors mes indignes foren expulsats. El senat va disposar d'alguns poders, com el nomenament dels governadors de les seves prov??ncies o l'administraci?? del tresor (aerarium). A la mort d'August, el 14 dC, el senat va confirmar al successor. Alguns emperadors van mantenir bones relacions i altres no tant bones. Ner?? i Domici?? per exemple es van enfrontar al senat i van acabar enderrocats. Cal??l??gula els va mantenir terroritzats.

El senat va anar canviat la seva naturalesa. Fins a Tiberi tots els seus membres foren italians. Amb Claudi van entrar alguns gals. M??s tard els emperadors van nomenar senadors i ho van fer amb antics magistrats de qualsevol part de l'imperi, sovint adquirint el c??rrec pagant una elevada quantitat. Els cavallers rics que rebien el nomenament de senador tenien aquest rang per?? no el de senador consular que era el mes elevat dins la classe senatorial.

Les invasions germ??niques en el regnat de Marc Aureli van incrementar el poder d'oficials militars del rang del cavallers i van fer disminuir el dels governadors nomenats pel senat. Cada vegada mes els emperadors van buscar el suport d'aquesta classe i aix?? fou decisiu en la p??rdua del poder dels senadors. Encara que C??mmode, que havia buscat suport dels cavallers, fou assassinat el 192, el seu successor Septimi Sever va seguir la mateixa pol??tica.

A partir de Diocleci?? el c??rrec de senador fou un t??tol merament honor??fic. Com que el senat no estava d'acord en fer el cristianisme la religi?? d'estat, Constant?? el gran va crear un segon senat a Constantinoble. El 384 els dos senats (pag?? el de Rom?? i cristi?? el de Constantinoble) reunien en total un dos mil senadors cadascun, per?? no disposaven de cap poder. Tot i aix?? tenien una consideraci?? especial i podien portar anells daurats i togues blanques amb franja porpra i al circ o coliseu tenien seients especials.