Cavaller romà
De Viquipèdia
Cavaller (eques) era una classe social de l'antiga Roma per darrere dels senadors.
Els origen de la classe dels cavallers era la gent d'un cert nivell econòmic que es podia pagar un cavall i servir a l'exèrcit. Inicialment militars, amb el temps van esdevenir una classe econòmicament poderosa. Els descendents d'aquests, molts d'ells militars, formaven part també de la classe dels cavallers. A aquesta categoria podien aspirar les classes acomodades de les ciutats provincials.
Els Equites, en general realitzaven un servei previ en l'exèrcit, consistent en:
- Primer, ser Prefecte d'una Cohort.
- Segon, ser Tribú d'una Legió.
- Tercer, ser Prefecte d'un esquadró (ala) de cavalleria.
- Quart, ser el centurió primus pilus (més antic) d'una Legió.
- Cinquè, ser el Tribú d'una Cohort pretoriana.
- Sisè, ser el centurió primus pilus (més antic) d'una Legió, per segona vegada.
Econòmicament la classe dels senadors i la classe del cavallers eren iguals ja abans de l'Imperi. La diferència era que els primers havien exercit funcions dirigents, que generalment s'exercien dins les mateixes famílies. Els senadors també tenien alguns codis com la impossibilitat de dedicar-se al comerç, considerat una ocupació poc digna que els cavallers no havien de respectar i de fet no ho feien.
August va regular les classes: s'esdevenia cavaller quan es posseïen 400,000 sestercis; però a un senador li calia un milió; havia d'estar registrats a una centúria senatorial o una d'eqüestre segons el cas, i havia de passar pel censor. Amb l'imperi els cavallers van esdevenir una burocràcia de funcionaris que va ocupar la major part dels càrrecs importants abans ocupats pels senadors. A finals del segle II i al segle III els cavallers van ocupar els principals càrrecs.
Progressivament van entrar en els nous càrrecs (com el Curator o l'Advocatus Fiscii creat en temps d'Adrià) i en les secretaries de l'Emperador, que abans desenvolupaven els lliberts.
