Venetis

De Viquip??dia

Els venetis (llat?? veneti) foren un poble celta esmentat per C??sar que anomena al seu territori com Venetia. Els venetis vivien a la costa de Bretanya, a Arm??rica, i tenien per ve??ns al sud els Namnets o Nannets (dels que els separava el riu Vilaine), al est als redons, i al nord als osismis, que ocupaven la part mes occidental de Bretanya. Estrab?? els situa err??niament a la G??l??lia Belga i els fa ancestres dels v??nets de la mar Adri??tica (amb els que no tenien relaci??). La seva capital fou Dariorigum, mes tard anomenada Veneti, i avui dia Vannes. Cal no confondre aquest poble amb els v??nets.

La descripci?? de C??sar s'assembla molt al departament franc??s de Morbihan amb la pen??nsula de Quiberon. Aquesta costa feu que els venetis dominaren el mar i pogueren comerciar amb Brit??nia (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convert?? en l'estat mes poder??s del Atl??ntic.

Els venetis van combatre contra els romans el 57 aC i van rebre el suport de pobles no massa llunyans com els morins i els menapis, i tamb?? van demanar ajut a Brit??nia. C??sar, que estava absent en aquell moment va ordenar construir vaixells al Loire, al territori dels andis, els turons i els carnuts on les legions estaven acampades i que eren pobles que sabien construir vaixells. Va protegir la seva reraguarda enviant a Labienus al pa??s des treviris per tenir tranquils als belgues i aturar als germans si provaven de creuar el riu; a Crassus el va enviar amb 12 cohorts a Aquit??nia per impedir que arrib??s ajut des all??; i va enviar a Q. Titurius Sabinus amb tres legions contra els unelis, els curiosolites i els lexovis. La direcci?? de la flota fou confiada a D. Brutus i en part estava formada per vaixells oferts pels pictons i els santons i altres pobles ja sotmesos.

C??sar va comen??ar la campanya assetjant les ciutats dels venetis, per?? aquestos es movien d'una ciutat al altra amb els seus vaixells i els setges mai s'acabaven. C??sar no podia fer res perqu?? encara no disposava de tots els seus vaixells, aix?? que va esperar a la resta de la seva flota. Quant va arribar els venetis amb 220 vaixells es van enfrontar als romans i en una batalla naval que va durar tot el dia els romans, tot i que inferiors en nombre de vaixells, van poder derrotar al enemic, que va perdre casi tota la seva marina i a la major part dels joves i no tant joves que podien lluitar. Els venetis es van rendir sense condicions.

C??sar va fer matar a tots els membres de l'assemblea dels venetis acusat d'haver violat la llei per empresonar a Q. Velanius i T. Silius (enviats romans que havien arribat al pa??s el 57 aC demanant subministraments pels romans aquarterats al riu Loire) i la resta del poble fou venuda en subhasta com esclaus; el territori va quedar casi despoblat i el poble dels venetis va desapar??ixer.

A la guerra contra Vercingetorix (52 aC) els set o vuit pobles d'Arm??rica nom??s van aportar sis mil homes.