Frejús
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
  Frejús
Localització de Frejús a França
|
|||
 |
|||
| Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
 FrançaProvença – Alps – Costa Blava Var Draguinhan Fréjus |
||
| Superfície | 102,27 km² | ||
| Altitud | 8 m | ||
| Població (2004) • Densitat |
50.536 hab. 494,14 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Codi postal | 83600 |
||
| Codi INSEE | 83061 |
||
| Web | |||
Frejús (nom occità, en francès Fréjus) és una ciutat del sud-est de Provença, al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava. L'any 2004 tenia 50.536 habitants.
El seu nom antic fou Forum Julii. Sota aquest nom apareix una ciutat de la Gàl·lia Narbonense, a la costa entre Telo Martius (Toló) i el riu Var (Varus) a la vora de la via Aurèlia, que ja existia el 43 aC quant es esmentada en una carta que Plancus va dirigir a Ciceró i probablement devia el seu nom a Juli Cèsar. Plini el Vell l'esmenta com Forum Julii Octavanorum Colonia quae Pacensis appellatur et Classica; Ptolemeu diu que el riu Argenteus era al seu terme. Pomponi Mela també l'esmenta com Octavanorum, i es suposa degut a que un destacament de la VIII legio va tenir allí els seus quarters. També s'esmenta com Oppidum Forojuliense (Tàcit), Forum Julium Narbonensis Galliae Colonia (Annales); i Colonia Forojuliensis (Tacit).
Fou una estació naval en temps de Tiberi i vaixells de guerra ancoraven allí . Encara era una estació naval important en temps de Vitel·li. Hi va néixer Gneu Agrícola el conqueridor de Britània. El port era bastant gran però avui dia ha quedar reduït a una llacuna. La muralla de la ciutat mostra que fou una ciutat important. Es conserva un arc triomfal i restes del amfiteatre, prop del qual es triba una de les antigues portes; també es conserva un aqüeducte.
Des el segle IV (374) fou seu d'un bisbe que després fou feudatari del comte de Provença. Al segle X fou objecte dels saquejos i destruccions dels sarrains que van establir un veritable estat sarraí a la rodalia.
El fet més dramàtic de la ciutat fou el trencament el 1959 de la resclosa de Malpasset que va inundar la ciutat amb destrucció dels barris baixos, i va provocar dotzenes de morts.
S'hi conrea la canya per la producció de llengüetes per a instruments musicals.
