Nervis
De Viquipèdia
- Per als teixits animals vegeu nervi.
Nervis (llatí nervii) foren un poble germànic de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien capital a Bagacum (Bavai) i Cambrai era dins el seu territori. Tenien al sud als ambianis. Depenien dels nervis els grudis (grudii), els levacs (levaci), pleumoxis (pleumoxii) i els geiduns (geiduni).
Els nervis van aportar cinquanta mil homes als confederats contra Cèsar quan aquesta atacava la regió el 57 aC. Entre els confederats hi havia els atrebats i els veromanduis, que eren veïns seus. El cap nervi fou Boduognatus. Durant l'atac romà les dones i infants nervis foren posats en seguretat a les maresmes de la costa; a la batalla els nervis van perdre molts homes i la nació casi fou destruïda; nomes tres caps van restar vius (de 600 que en tenien al començar la guerra) i dels seixanta mil homes que van començar la batalla només en van quedar 500 sense cap ferida. Tot i això les restes del poble encara es va revoltar altre cop el 54 aC aliats als eburons, i van atacar el campament de Quintus Cicero. Els romans van entrar al seu territori el 53 aC, va fer nombrosos presoners impedint qualsevol intent de revolta. El 52 aC els nervis van enviar cinc mil homes a Alesia.
Plini els esmenta com a nervis lliures, el que voldria dir que no pagaven taxes i que la seva sotsmissió encara era incomplerta al seu temps.
