Impostos romans

De Viquip??dia

Els impostos romans, ??s a dir les c??rregues a les que estaven sotmesos els ciutadans envers l'estat rom??, no foren sempre iguals. Aquestes variacions d'impostos es poden dividir en tres per??odes: durant la monarquia, durant el per??ode republic?? i durant el per??ode imperial.

Taula de continguts 1 Impostos durant la monarquia i comen??ament de la Rep??blica 2 Nous impostos republicans 3 Els impostos a l'??poca imperial 3.1 Tributum soli 3.2 Tributum Capitis 3.3 Els impostos al segle III i segle IV

[edita] Impostos durant la monarquia i comen??ament de la Rep??blica

Existien diversos tipus d'impostos:

• El anomenat Moenia (de "murs") consistia en prestacions en les finques reials, en edificis de la ciutat i en obres publiques. M??s tard la paraula moenia fou utilitzada com a sin??nim de pr??stec.
• Sacramentum: el que perdia un plet pagava una part del valor del litigi.
• Renta dels Aerarii: els colons que no tenien la ciutadania romana (aerarii) pagaven una renda.
• Impost sobre les duanes mar??times.
• Impost d'Scriptura: impost pels dominis p??blics, sobretot consistents en zones de pastura de bestiar (aquestes terres eren anomenades Scriptura.
• Impost per l'arrendament de les vectig??lies (Vectigalia) o terres de l'Estat
• A m??s, en casos urgents, s'imposava a la ciutat un tributum, ??s a dir una contribuci?? extraordin??ria, el qual era reemborsable en temps m??s favorables

Amb la rep??blica com que els repartiments de terra es van fer per motius pol??tics, van provocar el descontentament per?? van evitar l'eclosi?? social, encara que no van impedir l'empobriment progressiu dels pagesos mitjans o petits.

La guerra amb Ve??s ( 406 aC- 396 aC) i el incendi de Roma pels Gals ( 390 aC) van accelerar de nou l'empobriment durant mig segle contingut.

[edita] Nous impostos republicans

Des del 406 aC ( 348 de Roma) ja no ni va haver prou amb mobilitzar als soldats a l'estiu sin?? que van haver d'estar en armes tamb?? al hivern. Les Assemblees Centuriades semblaven decidides a rebutjar noves guerres. Per resoldre els problemes derivats d'aquesta situaci??, el Senat va decidir el pagament d'una quantitat (sou, derivat de solideus) als soldats, amb c??rrec a les rendes p??bliques indirectes i al producte dels dominis estatals, cessant de costejar l'ex??rcit les tribus, les quals sol pagaven la taxa (Tributum) quan existia insufici??ncia de fons en l'Erari, es consideraven com un empr??stit for????s reemborsable despr??s. Per?? com els dominis estatals eren poc rendibles i el Tresor no disposava de fons per al pagament del sou, la recaptaci?? del Tribut es va generalitzar, i colpej?? les febles economies dels pagesos mitjans i petits, que, al costat de la c??rrega de lliurar bra??os a l'ex??rcit, havia de pagar unes quantitats o prestacions que, fins i tot sent recuperables, de moment els deixaven sumits en la mis??ria.

Les lleis Licinia-Sextia van autoritzar les ocupacions de les terres p??bliques susceptibles de cultiu. Com la percepci?? del delme de les collites o el cinqu?? del vi i oli no va ser modificat, l'Estat va obtenir poca rendibilitat de la mesura.

Un nou impost es va establir el 357 aC ( 399 de Roma), gravant les manumissions amb un 5% del valor de l'esclau. Era el primer impost que afectava b??sicament als rics, i el seu efecte principal va ser limitar l'alliberament d'esclaus.

El 347 aC ( 409 de Roma) el inter??s m??xim legal d'un pr??stec va ser rebaixat al 5% anual. El 342 aC ( 414 de Roma) el inter??s en els pr??stecs arrib?? a ser prohibit totalment, per?? la mesura no va tenir efectivitat, i de fet el inter??s normal es va situar en el 12% , si b??, en cas que el inter??s fora superior al fixat per la Llei, les demandes judicials per al cobrament no eren admeses. Cap al 320 aC la Llei Poetilia (entre 326 aC i 313 aC) va permetre als deutors insolvents renunciar a totes les seves propietats per?? conservar la seva llibertat; en cada cas la sort del deutor insolvent havia de ser examinada per un jurat. La fundaci?? de nombroses col??nies van alleujar la situaci?? dels pagesos ( 350 aC a 250 aC.). Els beneficis de les guerres victorioses van evitar que l'Estat hagu??s de rec??rrer al cobrament del Tributum extraordinari per sostenir a l'ex??rcit. Els dominis p??blics es van seguir concedint en r??gim d'ocupaci?? a les fam??lies patr??cies i a l'aristocr??cia plebea.

Despr??s de la batalla de Pidna ja no es va tornar a exigir el tribut extraordinari a It??lia (que es percebia alhora que les rendes del ager publicus i altres ingressos). La propietat immoble dels ciutadans romans va gaudir de fet de la immunitat del impost.

Els impostos en mat??ria d'her??ncia van caure en des??s o van ser abolits.

It??lia contribu??a ??nicament amb les rendes del Ager Publicus i les mines de la G??l??lia Cisalpina, aix?? com els petits impostos de manumissi??, exportacions mar??times i importacions destinades al comer?? (les importacions per a ??s personal eren immunes).

La major part de les rendes procedia de les prov??ncies. Immensos territoris a Hisp??nia Ulterior eren possessi?? romana, especialment les zones mineres. A l'Hisp??nia Citerior els dominis de Roma eren menors per?? les mines tamb?? formaven part d'ells. Les mines van ser arrendades a particulars (Publicani).

Les ciutats de les prov??ncies, "lliures" o sotmeses, pagaven un impost, llevat que haguessin obtingut immunitat.

Les quantitats que pagaven eren una quantitat fixa en diners (Stipendium) pagat anualment per cada ciutat. Les pastures de les terres p??bliques eren arrendats als Publicani que pagaven a l'Estat mitjan??ant contribucions fixes en cereals o diners. les ciutats podien repercutir el stipendium entre els contribuents i cobrar-ho com a millor els sembl??s.

Les taxes duaneres en els ports era una altra font d'ingressos per a Roma (algunes ciutats podien imposar taxes de transit en el seu territori, per?? no per a les mercaderies romanes o de ciutadans romans). Tamb?? havia alguna taxa en passos de muntanya, ponts i per a navegaci?? fluvial.

Quan els impostos ordinaris eren recaptats per Publicani que tenien arrendada la recaptaci??, la quantitat a percebre era sensiblement superior a la que arribava al Tresor Rom??.

Als impostos ordinaris, calia sumar les requises, sobretot les despeses d'administraci?? militar (l'Estat pagava el sou i el transport). Les ciutats havien d'aportar:

• Habitaci?? temporal.
• Llenya i estris.
• Allotjament hivernal quan no existien guarnicions permanents.

Primera petici?? del governador provincial, havien de lliurar a m??s a m??s:

• Blat.
• vaixells (en alguns casos de poblacions mar??times o ports fluvials).
• Esclaus.
• Teles.
• Cuirs.
• Plata i altres objectes.

Les prestacions s'exigien a vegades com contribucions volunt??ries (que en realitat eren for??oses) i a vegades en forma penal (multes).

Encara que es van posar limitis a aquestes prestacions (el 20% del valor de les collites) eren bastant dures per a la majoria de la poblaci??. I a aquestes c??rregues s'unien les de l'administraci?? local: conservaci?? d'edificis p??blics, obres, despeses civils, vies militars (que corrien a c??rrec de les civitas) i altres.

Per fer m??s penosa la situaci?? dels provincials, estaven les exaccions dels magistrats i dels Publicani. Regals al governador, cessi?? de terrenys (tot aix?? prohibit legalment, per?? habitual) i altres. Al magistrat se'l havia d'allotjar amb els seus gu??rdies, escrivans, jutges, heralds, metges, sacerdots i qualsevol altre integrant del seguici; els enviats especials de Roma tenien dret de subministrament gratu??t; els pagaments tributaris en esp??cie quedaven emmagatzemats, i era de compte dels provincials el cost de l'emmagatzematge; sovint s'efectuaven vendes i requises for??ades. La rapinya dels magistrats va ser constant, i va afectar a tots els punts de l'Estat. Mentre els Tribunals encarregats dels Judicis van correspondre als cavallers, aquests deixaven actuar lliurement al governador, a canvi que aquest tanqu??s els ulls a les activitats il???l??cites que desenvolupaven alguns Publicani que pertanyien pr??cticament tots a l'Ordre dels Cavallers. Fiat en la seva impunitat, el governador actuava il???leg??timament, amb un m??nim perill.

Malgrat tot les despeses de l'Estat superaven els ingressos.

A la prov??ncia Citerior, la necessitat d'establir guarnicions permanents feia que les despeses superessin els ingressos, i igual passava en altres prov??ncies.

La Annona distribu??da a baix preu, va obligar a recarregar els impostos en algunes prov??ncies. Per sufragar la despesa, les obres p??bliques van disminuir i gaireb?? es van paralitzar totalment. Per aix?? Luci Corneli Sul???la va suprimir la Annona amb la qual cosa va poder tornar-se a recaptar el suficient per a tots els pagaments, i fins i tot va poder estalviar-se. No obstant aix?? les obres p??bliques van seguir en suspens, llevat de les vies militares i alguna altra que anava a c??rrec de les ciutats.

Vegeu Roma (Regne i Rep??blica)

[edita] Els impostos a l'??poca imperial

Ressenyarem breument una llista d'impostos que afectaven als ciutadans romans i als provincials no ciutadans:

Els impostos per als ciutadans eren:

• El Sacramentum (part del valor d'un litigi, pagat pel perdedor, que era del 20% i amb Cal??gula va ascendir al 25% patint despr??s alteracions).
• Impostos en les duanes mar??times i ports sobre les importacions comercials (les destinades a l'??s personal dels ciutadans tenien immunitat).
• La Scriptura (impost sobre les pastures comunals). Els impostos sobre pastures i terres comunals van desapar??ixer totalment al segle III.
• La Vectig??lia (import dels arrendaments de terres de l'Estat).
• Impostos sobre el luxe i els bordells (variables segons els Emperadors; el de bordells va ser suprimit per Claudi per?? posteriorment va haver de ser reintrodu??t)
• Impost de manumissions ( 5% del valor de l'esclau alliberat, 10% durant el regnat de Caracal???la). No s'esmenta a la segona meitat del segle III ni al segle IV.
• Impost sobre la solteria.
• Impostos sobre els guanys dels mossos (12, 5%), sobre els dip??sits d'orina i sobre el matrimoni (establerts per Cal??gula i suprimits despr??s, encara que algun d'ells va poder ser reintrodu??t per algun Emperador).

Alguns impostos, sense haver estat formalment abolits, van quedar en des??s:

• El Tributum (contribuci?? extraordin??ria en casos greus).
• Impost sobre les her??ncies de parents llunyans (5%), que va poder ser percebut per alguns Emperadors i va desapar??ixer cap al 240.

Els ciutats satisfeien a l'Estat els tributs, els impostos indirectes, els queviures per l'ex??rcit, l'allotjament de militars i oficials, el manteniment del correu imperial (cursus publicus), la construcci?? de cal??ades i altres treballs, i el reclutament per a l'ex??rcit.

Els tributs eren els seg??ents:

• El Tributum soli, sobre els productes de la terra.
• El Tributum capitis, sobre les persones.

Ambd??s estaven basats en un cens: les terres segons la superf??cie cultivable, el tipus de cultiu, prat, pastures o boscos, el bestiar, les cases, els esclaus i, en el seu cas, els vaixells. El cens sobre les persones es feia alhora d'acord amb la fortuna de cadascun.

Els censos es realitzaven peri??dicament i estaven a c??rrec de funcionaris locals. En general, i estalvi quan existien publicans, les ciutats recaptaven els impostos i tributs i els lliuraven als funcionaris provincials. El tribut sobre el s??l era recaptat per les ciutats en els llogarets del seu territori i en la pr??pia ciutat. Com les ciutats no disposaven de tropes suficients i no tenien for??a legal, el seu com??s havia de ser dif??cil i les coaccions havien de ser la norma.

El tribut personal el pagaven tots els homes lliures des de potser els 14 anys i fins als 65, i consistia probablement en l'1% de l'avaluaci?? del seu patrimoni. ??s possible que afect??s tamb?? a les dones.

Els impostos indirectes que eren:

• L'1% de les vendes en general i el 4% de les vendes d'esclaus (m??s tard el impost sobre les vendes es va reduir al 0, 5% i el impost sobre la venda d'esclaus va desapar??ixer a finals del Segle primer).
• El 5% per la manumissi?? d'esclaus
• El 5% per les her??ncies (aquest impost va desapar??ixer l'any 240).
• Els impostos de manumissi?? i d'her??ncies estaven en mans de procuradors i sobretot de concessionaris publicans, als qui s'arrendava la seva recaptaci?? percebent a canvi el 10% d'all?? recaptat.
• El 2% o 2, 5% de valor de les mercaderies en transit (Portorium). Pagaven el impost de duanes establert per Roma per exportar els seus productes o per importar productes no romans. Per?? els productes romans podien entrar i sortir lliurement en les ciutats sense ser subjectes d'impost. Es pagava una vintena part del valor de les quals passaven pel territori en q??esti??, tant per entrar com per sortir (portoria). El impost de Portoria desaparegu?? vers l'any 240 per?? reaparegu?? al segle IV, si ben no ??s segur que es deix??s de recaptar totalment en la segona meitat del segle III, encara que no cap dubtar que la seva percepci?? va haver de ser en tot cas irregular.

El conseller anual encarregat de la recaptaci?? estava obligat molt probablement a suplir amb el seu patrimoni personal els deutes tributaris dels morts.

Un tribut ocasional que feien les ciutats a l'Emperador i als conquistadors notables era el Aurum coronarium, consistent en una corona d'or. Inicialment eren un regal per?? amb el temps van passar a fer-se obligat??ries en cada acc??s al tron, cada gran vict??ria i altres esdeveniments. En l'any 43 sabem que la prov??ncia Tarraconense va oferir 43 corones d'or a Claudi per la conquesta de Brit??nia. Les corones d'or van comen??ar a figurar com impost corrent i es va afegir a les corones que es lliuraven amb car??cter extraordinari. Aquest impost va persistir fins al Segle IV.

Altres formes d'impost eren:

• Les requises de blat i altres provisions (va venir, vinagre, etc...) per a l'ex??rcit i els funcionaris (probablement sense cap pagament o be pagades a un preu molt baix fixat per l'Estat). Van rebre el nom d'Annona convertint-se al segle II en un impost fix d'aprovisionament.
• L'allotjament de funcionaris del correu imperial, que anava a c??rrec dels curials. Probablement aquest dret d'allotjament s'estenia a altres funcionaris, a les seves fam??lies, empleats i esclaus. Inclo??a el proporcionar vehicles i animals de tir.
• L'allotjament de l'ex??rcit, de viatgers oficials, de l'Emperador i del seu seguici.
• Algunes ciutats havien de pagar el stipendium, quantitat fixada per endavant a cada ciutat (les ciutats immunes no la pagaven per?? les immunitats van ser suprimides amb l'Imperi). Aquest impost es paga a vegades en esp??cie. Va desapar??ixer amb la progressiva conversi?? de les ciutats en col??nies llatines, despr??s municipis de dret llat?? i finalment municipis romans.
• Lliuraments obligatoris de regals al governador.
• Execuci?? de certes obres p??bliques a la seva costa (vies i cal??ades, manteniment d'edificis, aq??eductes, etc...).
• Es podien establir delmes i tributs extraordinaris.
• Finalment existien les multes.

Els no ciutadans, residents en general en ciutats sense dret de ciutadania, estaven subjectes als seg??ents impostos:

• Repercussi?? individualitzada en alguns casos del Stipendium.
• El tribut per cap i la repercussi?? del tribut per la terra.
• Els comerciants individuals havien de pagar els impostos de duanes per exportar els seus productes o importar productes no romans.
• Els viatgers havien de satisfer certs drets de peatge per transitar per passos i llocs determinats.
• Individualment els afectaven les prestacions militars o civils.
• Repercussi?? individualitzada dels regals, corones i multes i dels delmes i tributs extraordinaris.
• Multes individuals.
• Pagaven un arrendament per les terres de l'Estat i per l'??s de pastures comunals.
• Pagaven el impost local pels plets (si existia).
• Probablement estaven subjectes tamb?? a el impost de manumissions en cas d'alliberar a un esclau.
• Existien altres impostos de l'Estat als quals segurament estaven subjectes.
• Finalment les ciutats podien imposar tributs locals.

Els no ciutadans les terres dels quals quedaven incloses en el territori d'una col??nia havien de pagar una renda anomenada Aerarii.

[edita] Tributum soli

El tribut m??s important sens dubte era el Tributum soli. Gr??cies al jurista Ulpi?? (prefecte del Pretori de Sever Alexandre) coneixem les dades que s'exigien en el cens per a la recaptaci?? d'aquest tribut fins a almenys el 235: el nom del propietari, de la ciutat i aldea en el seu cas; nom dels ve??ns m??s pr??xims; superf??cie cultivable que es projectava sembrar durant els deu anys seg??ents; numero de ceps de vinya, nombre d'oliveres, superf??cie dels prats, superf??cie destinada a farratge prevista durant deu anys; superf??cie destinada a pastures; superf??cie destinada a boscos de llenya; nombre de caps de bestiar; nombre de cases; nombre d'esclaus; numero de vaixells o naus. El cens peri??dic corresponia a funcionaris de les ciutats, els qui despr??s ho sotmetien a lliberts imperials designats amb aquesta finalitat per a la seva aprovaci?? (rarament es mantenia l'aprovaci?? per funcionaris senatorials o eq??estres o pel governador). Al realitzar-se el cens de les terres es feia tamb?? un recompte de la tota la poblaci?? lliure, per a la qual cosa s'ordenava a tots els qui treballaven la terra que acudissin a la ciutat per inscriure's. Els dades obtingudes en el cens eren transmesos als funcionaris imperials encarregats. En base al cens es feia la recaptaci?? dels tributs, tamb?? en mans de funcionaris locals que ho recaptaven a la ciutat i en les aldees del seu territori. Per?? els creixents dificultats econ??miques feien dif??cil la recaptaci??. Les ciutats no disposaven de suficients forces coercitives (tropes locals) ni de capacitat legal, i havien de rec??rrer a tota classe de pressions per cobrar. Aix?? sabem que Sever Alexandre, el 231, en un rescripte, desautoritza a un recaptador que s'havia apoderat d'una nena esclava, per atendre amb la seva venda al pagament dels deutes tributaris del seu propietari. M??s tard va entrar en escena una nova classe de funcionaris dins dels Consells locals, nom el qual solament era conegut a l'orient (els dekaprotoi) els qui no sol tenien com a missi?? recaptar, sin?? garantir el import de recaptaci?? previst, i que obligava tamb?? a suplir els deutes dels morts. Aquest c??rrec era una pesada c??rrec per a aquell que devia realitzar-lo, i per aix?? estava perm??s que ho exercissin els menors de 25 anys i fins a les dones. La situaci?? de els recaptadors i alhora garants del tribut, es va agreujar quan LLuci Domici Aureli?? va ordenar que els Consells Municipals haurien de trobar substituts per cultivar les terres abandonades, o si no n'hi hagu??s haurien d'assumir ells mateixos els tributs d'aquestes terres (l'Estat no volia perdre el tribut que meritaven).

[edita] Tributum Capitis

El Tributum Capitis consistia probablement en l'1% de l'avaluaci?? del patrimoni, durant bastants anys (dels 12 o 14 anys als 65) i que afectava tant a homes com a dones. Curiosament en algunes prov??ncies, regions o ciutats, aquest impost era a vegades pagat per un sol notable ric que assumia la totalitat del import del impost (el que ens fa sospitar que potser no era escrupolosament comptabilitzat, o que el patrimoni a prov??ncies estava valorat sensiblement sota). La inflaci?? va fer perdre molt valor al tribut en efectiu i la principal font de l'Estat per obtenir metalls preciosos pas a ser el Aurum coronarium, que es va convertir en un impost corrent des del Segle II. Se sap que Alexandre Sever va perdonar despr??s del 222 totes les quantitats destinades a corones d'or que devien les ciutats de l'Imperi, en un acte de benevol??ncia que no es repetiria despr??s. Gr??cies a documents egipcis sabem que es recaptava diners per el impost de les corones i que aquests diners era independent del qual es recaptava per a les ofrenes de corones d'or extraordin??ries, normalment amb motiu de l'acc??s al tron, o d'alguna gran vict??ria o esdeveniment notable. Se sap que Valeri?? va rebre corones d'or per?? no ??s segur que en la seva ??poca es pogu??s recaptar el Impost de les corones, que no obstant aix?? reapareix despr??s, i romangu?? en vigor fins al segle IV. Es creu que el Impost de les corones va tenir com finalitat suplir d'alguna forma el menor valor (per la inflaci??) dels tributs recaptats en efectiu, i en ??ltim va acabar per cobrir un m??nim de recaptaci?? quan part dels tributs van comen??ar a lliurar-se en esp??cie (els tributs solien pagar-se en or per?? molts petits propietaris no disposaven d'or suficient per al pagament i havien de lliurar part de la seva collita, pagant en or el impost de les corones).

[edita] Els impostos al segle III i segle IV

L'augment de les incursions germ??niques, i les guerres d'Orient, van tenir un primer efecte: l'augment de les despeses militars. Calia pagar i alimentar com m??s homes. Les mil??cies auxiliars havien de despla??ar-se als punts on calien. L'ex??rcit havia de disposar de millor material i de major nombre d'oficials. Com era gaireb?? impossible reclutar legionaris a It??lia, la majoria es reclutaven a les prov??ncies, i no sempre el seu esperit combatiu era l'adequat, per la qual cosa es feia prec??s alimentar-los b?? i donar-los equips adequats. Les lluites i la lliura dels impostos en esp??cie van provocar alhora descensos de la producci?? importants, i amb aix?? augments espectaculars dels preus, i aquesta inflaci?? monet??ria va fer perdre molt valor als impostos en efectiu, i en canvi va obligar a augmentar el salari dels legionaris (malgrat la qual cosa no es va arribar a compensar els efectes de la inflaci??). El pes de la recaptaci?? havia passat als productes en esp??cie. Al tribut de la terra (fixat en una part dels productes de la mateixa o el seu valor) calia afegir la requisa (indictiones) de provisions per a l'ex??rcit i els funcionaris, anomenat Annona, que es va convertir en un impost regular. Com es pagava m??s impost quant major era la producci??, aquesta va descendir, i molts pagesos sol cultivaven per a les seves necessitats. Les requises suposaven considerables abusos; aix?? quan no disposaven del gra o dels productes sol???licitats, els pagesos devien adquirir-los en els graners militars (al preu corrent) i despr??s vendre'ls de nou a l'ex??rcit a baix preu; quan els pagesos podien lliurar all?? sol???licitat, se'ls exigia que ho lliuressin en campaments allunyats, i per no fer front a la despesa del transport moltes vegades lliuraven el import de la mercaderia. Rarament es pagava el preu just per les requises; quan aix?? passava un soldat escrivent (duplicarius) estenia un rebut, per?? no hi ha const??ncia que ocorregu??s despr??s de finals del segle II. Les requises espor??diques (indictiones o intributiones) van donar pas a les requises ordin??ries que van originar el impost d'aprovisionament (Annona) al segle III.

Cap al 255 ??s probable que les petites ciutats haguessin de fer front a algunes despeses que abans solament afectaven a les grans ciutats. En concret se sap que els habitants de Filad??lfia es queixaven en una ambaixada que se'ls imposava el pagament de les despeses del gran sacerdot i dels superintendents dels festivals. La resposta imperial no obstant aix??, ??s incerta: encara que eximeix a Filad??lfia dels pagaments, agrega que aquest privilegi no ha de ser utilitzat en perjudici d'altres ciutats.

El cursus publicus (servei de vehicles i postes per al transport r??pid de missatgers i viatgers oficials) era una altra forma de recaptaci??. Encara que solament podia ser utilitzat per personal que dispos??s d'una autoritzaci?? (diplomata), el fet cert ??s que moltes persones sense ella van utilitzar el servei, que els diplomata es van falsificar o b?? es van lliurar a viatgers no oficials. El pes del seu allotjament requeia sobre els consellers de les ciutats (Curials), els quals no gosaven protestar pels abusos. Vers el 235 aquests s'havien fet normals, i es coneix el cas d'un assessor d'un governador provincial que va aconseguir que els seus dos cunyats es reunissin amb ell per mitj?? del Cursus des d'una gran dist??ncia. Probablement el cursus no comprenia sol a les vies principals i a missatgers i viatgers oficials, sin?? que s'estendria tamb?? a la practica de requerir allotjament per part de funcionaris i soldats en els seus despla??aments, sovint en vies secund??ries. Sembla que el bon funcionament del cursus, especialment quan existien problemes, era encarregat a un suboficial (Optio), i que els soldats de les estacions (stationarius) residien en les aldees m??s pr??ximes. L'allotjament de tots els viatgers, de qualsevol tipus, aix?? com el subministrament d'animals de tir i vehicles, requeia com hem dit, sobre les esquenes dels Curials, el que si al principi no era greu, va passar a ser-ho amb la crisi econ??mica. Existeixen indicis clars de resist??ncia a aquestes prestacions i el jurista Ulpi?? (Prefecte del Pretori amb Alexandre Sever) esmenta la dada d'un colon o parcer rural que va fugir quan va arribar l'ex??rcit, i al tornar es va trobar que els soldats, acampats a la zona, s'havien emportat tot el possible, incloent les finestres de la seva casa. Les requises per al transport (angareia) de persones eren especialment dures, doncs afectaven a qualsevol persona; aix?? per al transport d'un soldat, per al de funcionaris de segon ordre, i per a lliberts o esclaus imperials, era freq??ent la confiscaci?? de la mula d'un pag??s, sense que aquest pogu??s oposar-se; aquest tipus de viatgers no recorria a sol???licitar animals als curials. Per al bon funcionament del cursus havia calgut crear noves stationes (l'??ltima onada de construccions es va produir amb Caracal???la), i algunes d'aquestes, amb la seva guarnici?? militar, es van convertir en centres d'atracci??, i van ser poblats pels habitants de la zona.

Una altra forma impositiva ho constitu??en els reclutaments. Al minvar els voluntaris, es va refor??ar el servei obligatori i es va procedir a reclutaments for??osos sobretot a prov??ncies. Les ciutats havien d'aportar determinat contingent de reclutes (tirones), i si no podien reclutar-lo podien buscar substituts pagats a d'altres ciutats o b?? comprar esclaus per fer la substituci?? (a aquests substituts se'ls anomenava vicarii). L'aportar tirones es va convertir en obligaci?? normal de les ciutats en la segona meitat del segle III. Les ciutats que no podien aportar els reclutes exigits havien d'utilitzar una part dels recursos a buscar els substituts, fins que m??s tard la recerca es va suplir directament pel pagament d'una quantitat en concepte d'impost de reclutament (Aurum tironicum) ja al segle IV.

Finalment les ciutats estaven subjectes a determinades obligacions (munera) que portaven a terme els magistrats locals i els Consells de les ciutats sovint amb ajudes inadequades. Aquestes funcions eren de vital import??ncia per a l'Estat per?? eren una c??rrega m??s per als consellers locals.

Per fer-nos una idea de la pressi?? fiscal de l'Imperi al segle III, basti dir que It??lia, que gaudia de la immunitat d'impostos directes, privilegi extensiu a determinades ciutats provincials (limitades), ho va perdre definitivament amb Diocleci??, i que ja abans s'havia iniciat el debat que va portar a la seva supressi??.