Vercelli

De Viquip??dia

Vercelli ??s una ciutat d'It??lia a la regi?? del Piemont, prov??ncia de Vercelli. Te uns 60.000 habitants i est?? situada a la riba dreta del riu Sesia. ??s al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arr??s, producte del qual ??s el mercat europeu m??s important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teut??nica Wercel (Gu??rdia dels celtes).

[edita] Monuments

El monument m??s destacat de la ciutat ??s la bas??lica de Sant' Andrea comen??ada el 1219, que ??s una barreja d'estils: llombard, g??tic i rom??nic, amb una abadia cistercenca afegida que t?? un claustre molt notable.

La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i cont?? moltes obres d'art i literaris, i en especial el fam??s llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit angl??s del segle X amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle VIII entre d'altres.

Altres edificis s??n la Torre dell???Angelo situada prop de l'antiga pla??a del mercat, i la Torre di Citt?? a la via Gioberti.

Els museus de la ciutat s??n el Borgogna (pintures de Tici?? i de Jan Brueghel el vell, i d'una s??rie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia i historia i arts decoratives.

[edita] Hist??ria

Fou la capital dels libicis (Oppidium Vercellae) i form?? part de la G??l??lia Cisalpina. El 101 aC es va lliurar una batalla a les seves rodalies entre els romans dirigits pel c??nsol Caius Mari i els cimbris que foren derrotats. El 89 aC la ciutat va rebre el dret llat??. En temps d'Estrab?? era una vila fortificada per?? despr??s va esdevenir municipi el 42 aC i va adquirir import??ncia. A aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Mil??. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum. La seva deitat m??s adorada era Apol??lo (Apollinae Vercellae) i tenia almenys un temple consagrat al seu culte. Va subsistir com a municipi durant l'imperi, i el segle IV era seu d'un bisbe (el primer fou Eusebi, despr??s sant), per?? va entrar en decad??ncia al segle V.

Els llombards la van ocupar i fou seu d'un dels ducs llombards. Conquerit el regne llombard pels francs, fou seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 en que fou assolada pels hongaresos, i despr??s el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir del any 1000 m??s o menys va esdevenir una comuna lliure on amb el temps el poder fou disputat per dues fam??lies, els g??elfs Avogrado, i els gibelins Tizzoni.

La senyoria va passar als Visconti de Mil?? el 1335 i fou cedida per ells a la casa de Savoia el 1427. Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. El 1553 fou assetjada pels francesos; els clergues locals van amagar el llen??ol sant que era en aquell moment a la ciutat. Fou ocupada pels castellans del 1638 al 1659, i per Fran??a (breument) el 1704.

Va passar a domini franc??s el 1798, per?? despr??s d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, fou rei d'It??lia des el 1848 i va unificar el pa??s el 1860.

[edita] Personatges rellevants

Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren:

• Quint Vibio Crispo (13-94), proc??nsol d'??frica (72-75) i llegat imperial pels impostos a Hisp??nia (75-77), i que fou consol per tres vegades, la darrera el any 83.
• Guillem de Montevergine (1085-1142), monjo asc??tic i fundador d'un gran nombre de monestirs
• Giovani Antonio Bazzi conegut com Il Sodoma (1477???1549?), destacat pintor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Vercelli