Funcionalisme (sociologia)
De Viquip??dia
El funcionalisme ??s un corrent te??ric sorgida a Anglaterra en els anys 1930 en les ci??ncies socials, especialment en sociologia i antropologia social. T?? un enfocament empirista que preconitza els avantatges de el treball de camp. Fins a el segle XIX, la majoria de les labors es realitzaven en un gabinet, mitjan??ant relats esbiaixats de viatgers. El funcionalisme va obrir el cam?? de l'antropologia cient??fica, desenvolupant-se despr??s amb gran ??xit en Estats Units.
Sota aquesta mirada, les institucions socials serien mitjos col??lectivament desenvolupats per a la satisfacci?? de les necessitats biol??giques i culturals; els defineix, per tant, pel compliment d'una funci?? social, i no ???com es feia generalment??? per les circumst??ncies hist??riques del seu desenvolupament. Emfatitza, per tant, les mesures que les institucions prenen per a arribar a les fins socialment valorades; en l'escola funcionalista americana, basada sobretot en l'obra de Talcott Parsons, es posa una ??mfasi particular en el manteniment de la estabilitat social.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom funcionalisme
El nom d'aquesta escola es deriva del fet que per a el etnograf polon??s Bronislaw Malinowski, seguidor de les teories sociol??giques del franc??s ??mile Durkheim, les cultures es presenten com tots "integrats, funcionals i coherents". Per tant, cada element a??llat de la mateixa solament pot analitzar-se considerant els altres. Aquest autor estudia llavors la cultura i altra fets socials, com per exemple les institucions en les quals aquests estan "concentrats", en funci?? de com s'organitzen per a satisfer les necessitats d'un grup hum??, ??s a dir, totes aquelles tasques o objectius que tendeixen a mantenir i conservar els organismes de la societat i a aquesta com a tal, incloent els seus models culturals..
[edita] Plantejaments
La teoria funcionalista, a difer??ncia del que opinava la Teoria d'usos i gratificacions considera a la societat com una totalitat marcada per l'equilibri, i en la qual els mitjans tenen una gran import??ncia dintre de l'estabilitat social. Les societats disposen de mecanismes propis capa??os de regular els conflictes i les irregularitats; aix??, les normes que determinen el codi de conducta dels individus variaran en funci?? dels mitjans existents i aix?? ??s el que regeix l'equilibri social. Per tant podr??em entendre la societat com un "organisme", un sistema articulat i interrelacionat. Una totalitat constitu??da per parts discretes. Alhora, cadascuna d'aquestes parts t?? una funci?? d'integraci?? i manteniment del propi sistema.
La teoria funcionalista es basa en la teoria de sistemes. Estableix que la societat s'organitza com un sistema social que ha de resoldre quatre imperatius fonamentals per a subsistir:
- adaptaci?? a l'ambient,
- conservaci?? del model i control de tensions,
- persecuci?? de la finalitat,
- integraci??.
D'acord al rol que assumeixin els subsistemes per a resoldre aquests problemes fonamentals, actuaran com funcionals o disfuncionals.
Per aix??, alguns autors pensen que els funcionalistes tenen una visi?? biologicista de la societat, ??s a dir, entenen la societat com una entitat org??nica la normalitat de la qual ve postulada per fen??mens que es repeteixen regular i sistem??ticament. La "salut" de la societat dep??n de la integraci?? funcional de les seves parts en el conjunt. L'encarregat de la integraci?? ??s el sistema institucional, pel que la forma de poder institucional queda aix?? naturalitzada.
[edita] Bases de la teoria funcionalista
[edita] Empirisme
L' empirisme ??s una de les bases de la teoria funcionalista. ??s un corrent filos??fic del segle XVIII que busca con??ixer la realitat a trav??s de l'observaci?? dels fen??mens observables. L'explicaci?? dels esdeveniments s'obt?? per als empiristes mitjan??ant la construcci?? de lleis generals i les relacions causals entre fen??mens observables.
[edita] Positivisme
Altra doctrina filos??fica que va influir en la construcci?? del pensament funcionalista ??s el positivisme, escola fundada per Comte que compr??n, una teoria de la ci??ncia, una reforma en la societat i una religi??. Constituint una teoria del saber que no admet altra realitat que no siguin els fets, ni a investigar altra cosa que no siguin les relacions entre els fets. ( Shoshana Ivaney Hyde )
La seva concepci?? de la realitat nom??s se sost?? en all?? que pot ser experimentat pels sentits, ??s a dir, nom??s el coneixement cient??fic pot arribar a ser un coneixement veritable i la mitologia, la religi?? o la metaf??sica s??n tingudes per falses i in??tils.
La doctrina positivista pressuposa que l'??sser hum?? pot arribar a la possibilitat d'enunciats tan apegats a l'objectivitat del m??n que manquin de tota mediaci?? per part de la mirada, el subjecte o el discurs.
[edita] La teoria funcionalista de la comunicaci??
En l'??mbit de la comunicaci??, la teoria funcionalista neix a principis de el segle XX amb l'obra de Harold Laswell, World Politics and Personal Insecurity i Propaganda and Promotional Activities; un altre dels autors que ha realitzat grans aportacions a la Teoria funcionalista va ser Paul Lazarsfeld mitjan??ant la seva treballo The People's Choice. Com totes les teories de la comunicaci??, tracta sobre el poder i la influ??ncia dels mitjans de comunicaci?? en el p??blic.
Aquesta teoria afirma que els mitjans de comunicaci??, entesos com emissors de informaci??, sempre tenen la intenci?? d'obtenir un efecte sobre el receptor, ??s a dir, s'intenta persuadir als espectadors. Per a aconseguir-lo es formulen les seg??ents preguntes: qui, qu??, a qui, a trav??s de quin mitj?? i amb quina finalitat.
Els receptors, per la seva banda, tenen un conjunt de necessitats que els mitjans han de satisfer.
La funci?? d'aquesta instituci?? t?? tres nivells. D'una banda s'estandarditzen els fen??mens socials. A m??s esclareix les condicions de les maneres de vida i, finalment, analitza les funcions de les operacions repetides dintre d'una societat.
Respecte de la influ??ncia dels mitjans de comunicaci?? en la societat, la teoria funcionalista parla que els mitjans s??n utilitzats per l'Estat (el Govern) per a vigilar l'entorn, controlar-lo i per a transmetre l'her??ncia social, abans transmesa mitjan??ant l'educaci??.
Els mitjans de comunicaci?? social s??n des d'aquesta perspectiva un subsistema dintre del sistema social.
Com representants d'aquesta teoria tamb?? podem destacar a M. McLuhan, Berelson i Charles Wright.
Robert Merton -> funcionis dels Mitjans de comunicaci?? -> determinants de l'estructura social (depenents i condicionaments de canvis socials).
Els Mitjans estableixen la norma social, s??n un agent de socialitzaci?? (que obvia els comportaments desviats).Plantegen una racionalitat normalitzada, repetitiva i institucionalitzada que porta conseq????ncies (ajustament o adaptaci?? tecnofuncional d'individus, grups i sistemes socioculturals).Tres factors:
1. Tend??ncia a l'equilibri del sistema social. La tend??ncia natural ??s a l'equilibri, els Mitjans de comunicaci?? s??n instruments de control social que contribu??xen a l'equilibri necessari.
2. Organitzaci?? institucional de les funcions socials. Els Mitjans de comunicaci?? com instituci?? contribu??xen a satisfer les necessitats de la societat. Funci?? ??s aqu?? una condici??, l'estat de les coses, el resultat d'una operaci?? amb una estructura que t?? una pauta observable i regular, i que complix una finalitat d'acord a una o m??s variables. La funci?? pot ser manifesta (racionalitzada, resultat instrumental) o latent (no racionalitzada, resultat disfuncional)
3. Interdepend??ncia institucional de les funcions socials. La societat ??s una estructura interdependent, el canvi en un element repercuteix en la resta. Dintre de l'estructura social trobem institucions socials com els Mitjans de comunicaci??. Aquests s??n vists com instruccions estabilitzadores que contribu??xen a mantenir el status quo, dintre de la l??gica reproductora de la Societat. El funcionalisme analitzar?? els elements que no funcionen per a a??llar-los i corregir-los, d'aquesta manera la societat podr?? seguir evolucionant.
La teoria funcionalista centrar?? les seves investigacions en la capacitat dels Mitjans per a realitzar les seves funcions (conducta dels receptors, interessos de l'audi??ncia, poder i efecte dels Mitjans).
[edita] Funcions dels Mitjans de comunicaci??
Segons Wilbur Schramm:
- Funci?? de contacte, acostament. Mitjans i personalitzaci??.
- gesti?? i exercici de lideratge (pol??tic), coordinaci?? de grups.
- Instrucci??
- Entreteniment
Segons Robert Merton i Paul Lazarsfeld
- Alertar als ciutadans sobre amenaces o perills.
- Proporcionar els instruments necessaris als ciutadans per a la realitzaci?? d'activitats quotidianes.
- Influir en aquells ciutadans que se sotmeten a la necessitat i el valor d'estar b?? informats (entendre el missatge en gran part a trav??s del Receptor)
- Atribuci?? status/prestigi a persones que s??n objecte d'atenci?? dels Mitjans.
- Disfuncions -> distanciar al ciutad?? del p??blic i narcotizar, generar apatia o inactivitat.
An??lisi funcional dels Mitjans segons Charles Wright:
- Sistema global dels Mitjans d'Informaci?? en la societat. Conseq????ncies per a grups/comunitats -> comunicaci?? de masses: feta per a audi??ncies ??mplies, heterog??nia, anonima, r??pida i p??blica (L'organitzaci?? dels Mitjans ??s cara i complexa)
- Models espec??fics de comunicaci?? segons el mitj?? utilitzat
- import??ncia de l'entramat organitzatiu i institucional que determina el funcionament dels Mitjans.
- Constatar la centrabilidad de les ind??stries culturals en la difusi?? o producci?? d'informaci??.
Punts de forts de la teoria funcionalista aplicada a la Informaci??
Els Mitjans s??n essencials per a la societat perqu?? compleixen funcions de: integraci??, cooperaci??, ordre, control, estabilitat, adaptaci?? a canvis, mobilitzaci??.
Els mitjans efectuen la cohesi?? social necess??ria per a la integraci?? social.
Metodologia d'an??lisi
Objectiu investigaci?? funcionalista = requisits funcionals d'una unitat.
M??tode d'an??lisi
-> unitat de fen??mens a estudiar
-> Hip??tesis en relaci?? amb el marc (factors que determinen el l??mit dintre del com tenen lloc les variacions)
-> Condicions Generals perqu?? la unitat segueixi en el seu marc sense canvis considerables
ROBERT MERTON -> sup??sits de la metodologia d'an??lisi
- Les activitats socials o elements culturals s??n funcionals per al sistema social o cultural enter
- Tots els elements socials i culturals compleixen funcions sociol??giques
- S??n elements indispensables.
a)Unitat funcional de la societat - elements del sistema social en harmonia. Els conflictes es resolen per la regulaci?? del sistema
b)Universalitat del funcionament social - Cultura (funcional) = tot temps i civilitzaci?? disposa de creences i sistemes materials amb funci?? vital per a la comunitat. Cultura = funci?? positiva d'integraci?? social.
c)Indispensabilitat d'elements funcionals - forma cultural (ritus, costums, idees...) t?? una funci?? social (necessitat indispensable per al desenvolupament de formes culturals)
[edita] Vegeu tamb??
- Funcionalisme estructuralista
- Funcionalisme ling????stic
- Teoria cr??tica
- Teoria hipod??rmica
- Teoria d'usos i gratificacions
