Funcionalisme (sociologia)
De Viquipèdia
El funcionalisme és un corrent teòric sorgida a Anglaterra en els anys 1930 en les ciències socials, especialment en sociologia i antropologia social. Té un enfocament empirista que preconitza els avantatges de el treball de camp. Fins a el segle XIX, la majoria de les labors es realitzaven en un gabinet, mitjançant relats esbiaixats de viatgers. El funcionalisme va obrir el camí de l'antropologia científica, desenvolupant-se després amb gran èxit en Estats Units.
Sota aquesta mirada, les institucions socials serien mitjos col·lectivament desenvolupats per a la satisfacció de les necessitats biològiques i culturals; els defineix, per tant, pel compliment d'una funció social, i no —com es feia generalment— per les circumstàncies històriques del seu desenvolupament. Emfatitza, per tant, les mesures que les institucions prenen per a arribar a les fins socialment valorades; en l'escola funcionalista americana, basada sobretot en l'obra de Talcott Parsons, es posa una èmfasi particular en el manteniment de la estabilitat social.
Taula de continguts |
[edita] Origen del nom funcionalisme
El nom d'aquesta escola es deriva del fet que per a el etnograf polonès Bronislaw Malinowski, seguidor de les teories sociològiques del francès Émile Durkheim, les cultures es presenten com tots "integrats, funcionals i coherents". Per tant, cada element aïllat de la mateixa solament pot analitzar-se considerant els altres. Aquest autor estudia llavors la cultura i altra fets socials, com per exemple les institucions en les quals aquests estan "concentrats", en funció de com s'organitzen per a satisfer les necessitats d'un grup humà, és a dir, totes aquelles tasques o objectius que tendeixen a mantenir i conservar els organismes de la societat i a aquesta com a tal, incloent els seus models culturals..
[edita] Plantejaments
La teoria funcionalista, a diferència del que opinava la Teoria d'usos i gratificacions considera a la societat com una totalitat marcada per l'equilibri, i en la qual els mitjans tenen una gran importància dintre de l'estabilitat social. Les societats disposen de mecanismes propis capaços de regular els conflictes i les irregularitats; així, les normes que determinen el codi de conducta dels individus variaran en funció dels mitjans existents i això és el que regeix l'equilibri social. Per tant podríem entendre la societat com un "organisme", un sistema articulat i interrelacionat. Una totalitat constituïda per parts discretes. Alhora, cadascuna d'aquestes parts té una funció d'integració i manteniment del propi sistema.
La teoria funcionalista es basa en la teoria de sistemes. Estableix que la societat s'organitza com un sistema social que ha de resoldre quatre imperatius fonamentals per a subsistir:
- adaptació a l'ambient,
- conservació del model i control de tensions,
- persecució de la finalitat,
- integració.
D'acord al rol que assumeixin els subsistemes per a resoldre aquests problemes fonamentals, actuaran com funcionals o disfuncionals.
Per això, alguns autors pensen que els funcionalistes tenen una visió biologicista de la societat, és a dir, entenen la societat com una entitat orgànica la normalitat de la qual ve postulada per fenòmens que es repeteixen regular i sistemàticament. La "salut" de la societat depèn de la integració funcional de les seves parts en el conjunt. L'encarregat de la integració és el sistema institucional, pel que la forma de poder institucional queda així naturalitzada.
[edita] Bases de la teoria funcionalista
[edita] Empirisme
L' empirisme és una de les bases de la teoria funcionalista. És un corrent filosòfic del segle XVIII que busca conèixer la realitat a través de l'observació dels fenòmens observables. L'explicació dels esdeveniments s'obté per als empiristes mitjançant la construcció de lleis generals i les relacions causals entre fenòmens observables.
[edita] Positivisme
Altra doctrina filosòfica que va influir en la construcció del pensament funcionalista és el positivisme, escola fundada per Comte que comprèn, una teoria de la ciència, una reforma en la societat i una religió. Constituint una teoria del saber que no admet altra realitat que no siguin els fets, ni a investigar altra cosa que no siguin les relacions entre els fets. ( Shoshana Ivaney Hyde )
La seva concepció de la realitat només se sosté en allò que pot ser experimentat pels sentits, és a dir, només el coneixement científic pot arribar a ser un coneixement veritable i la mitologia, la religió o la metafísica són tingudes per falses i inútils.
La doctrina positivista pressuposa que l'ésser humà pot arribar a la possibilitat d'enunciats tan apegats a l'objectivitat del món que manquin de tota mediació per part de la mirada, el subjecte o el discurs.
[edita] La teoria funcionalista de la comunicació
En l'àmbit de la comunicació, la teoria funcionalista neix a principis de el segle XX amb l'obra de Harold Laswell, World Politics and Personal Insecurity i Propaganda and Promotional Activities; un altre dels autors que ha realitzat grans aportacions a la Teoria funcionalista va ser Paul Lazarsfeld mitjançant la seva treballo The People's Choice. Com totes les teories de la comunicació, tracta sobre el poder i la influència dels mitjans de comunicació en el públic.
Aquesta teoria afirma que els mitjans de comunicació, entesos com emissors de informació, sempre tenen la intenció d'obtenir un efecte sobre el receptor, és a dir, s'intenta persuadir als espectadors. Per a aconseguir-lo es formulen les següents preguntes: qui, què, a qui, a través de quin mitjà i amb quina finalitat.
Els receptors, per la seva banda, tenen un conjunt de necessitats que els mitjans han de satisfer.
La funció d'aquesta institució té tres nivells. D'una banda s'estandarditzen els fenòmens socials. A més esclareix les condicions de les maneres de vida i, finalment, analitza les funcions de les operacions repetides dintre d'una societat.
Respecte de la influència dels mitjans de comunicació en la societat, la teoria funcionalista parla que els mitjans són utilitzats per l'Estat (el Govern) per a vigilar l'entorn, controlar-lo i per a transmetre l'herència social, abans transmesa mitjançant l'educació.
Els mitjans de comunicació social són des d'aquesta perspectiva un subsistema dintre del sistema social.
Com representants d'aquesta teoria també podem destacar a M. McLuhan, Berelson i Charles Wright.
Robert Merton -> funcionis dels Mitjans de comunicació -> determinants de l'estructura social (depenents i condicionaments de canvis socials).
Els Mitjans estableixen la norma social, són un agent de socialització (que obvia els comportaments desviats).Plantegen una racionalitat normalitzada, repetitiva i institucionalitzada que porta conseqüències (ajustament o adaptació tecnofuncional d'individus, grups i sistemes socioculturals).Tres factors:
1. Tendència a l'equilibri del sistema social. La tendència natural és a l'equilibri, els Mitjans de comunicació són instruments de control social que contribuïxen a l'equilibri necessari.
2. Organització institucional de les funcions socials. Els Mitjans de comunicació com institució contribuïxen a satisfer les necessitats de la societat. Funció és aquí una condició, l'estat de les coses, el resultat d'una operació amb una estructura que té una pauta observable i regular, i que complix una finalitat d'acord a una o més variables. La funció pot ser manifesta (racionalitzada, resultat instrumental) o latent (no racionalitzada, resultat disfuncional)
3. Interdependència institucional de les funcions socials. La societat és una estructura interdependent, el canvi en un element repercuteix en la resta. Dintre de l'estructura social trobem institucions socials com els Mitjans de comunicació. Aquests són vists com instruccions estabilitzadores que contribuïxen a mantenir el status quo, dintre de la lògica reproductora de la Societat. El funcionalisme analitzarà els elements que no funcionen per a aïllar-los i corregir-los, d'aquesta manera la societat podrà seguir evolucionant.
La teoria funcionalista centrarà les seves investigacions en la capacitat dels Mitjans per a realitzar les seves funcions (conducta dels receptors, interessos de l'audiència, poder i efecte dels Mitjans).
[edita] Funcions dels Mitjans de comunicació
Segons Wilbur Schramm:
- Funció de contacte, acostament. Mitjans i personalització.
- gestió i exercici de lideratge (polític), coordinació de grups.
- Instrucció
- Entreteniment
Segons Robert Merton i Paul Lazarsfeld
- Alertar als ciutadans sobre amenaces o perills.
- Proporcionar els instruments necessaris als ciutadans per a la realització d'activitats quotidianes.
- Influir en aquells ciutadans que se sotmeten a la necessitat i el valor d'estar bé informats (entendre el missatge en gran part a través del Receptor)
- Atribució status/prestigi a persones que són objecte d'atenció dels Mitjans.
- Disfuncions -> distanciar al ciutadà del públic i narcotizar, generar apatia o inactivitat.
Anàlisi funcional dels Mitjans segons Charles Wright:
- Sistema global dels Mitjans d'Informació en la societat. Conseqüències per a grups/comunitats -> comunicació de masses: feta per a audiències àmplies, heterogènia, anonima, ràpida i pública (L'organització dels Mitjans és cara i complexa)
- Models específics de comunicació segons el mitjà utilitzat
- importància de l'entramat organitzatiu i institucional que determina el funcionament dels Mitjans.
- Constatar la centrabilidad de les indústries culturals en la difusió o producció d'informació.
Punts de forts de la teoria funcionalista aplicada a la Informació
Els Mitjans són essencials per a la societat perquè compleixen funcions de: integració, cooperació, ordre, control, estabilitat, adaptació a canvis, mobilització.
Els mitjans efectuen la cohesió social necessària per a la integració social.
Metodologia d'anàlisi
Objectiu investigació funcionalista = requisits funcionals d'una unitat.
Mètode d'anàlisi
-> unitat de fenòmens a estudiar
-> Hipòtesis en relació amb el marc (factors que determinen el límit dintre del com tenen lloc les variacions)
-> Condicions Generals perquè la unitat segueixi en el seu marc sense canvis considerables
ROBERT MERTON -> supòsits de la metodologia d'anàlisi
- Les activitats socials o elements culturals són funcionals per al sistema social o cultural enter
- Tots els elements socials i culturals compleixen funcions sociològiques
- Són elements indispensables.
a)Unitat funcional de la societat - elements del sistema social en harmonia. Els conflictes es resolen per la regulació del sistema
b)Universalitat del funcionament social - Cultura (funcional) = tot temps i civilització disposa de creences i sistemes materials amb funció vital per a la comunitat. Cultura = funció positiva d'integració social.
c)Indispensabilitat d'elements funcionals - forma cultural (ritus, costums, idees...) té una funció social (necessitat indispensable per al desenvolupament de formes culturals)
[edita] Vegeu també
- Funcionalisme estructuralista
- Funcionalisme lingüístic
- Teoria crítica
- Teoria hipodèrmica
- Teoria d'usos i gratificacions
