Herbert Marcuse
De Viquip??dia
Herbert Marcuse (Berl??n, 19 de juliol de 1898 ??? Berl??n, 29 de juliol de 1979) fou un fil??sof i soci??leg alemany, una de les principals figures de la Escola de Frankfurt.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Va n??ixer a Berl??n, va servir com soldat en la Primera Guerra Mundial i va participar posteriorment en l'aixecament espartaquista que va ser aixafada per les forces de la Rep??blica de Weimar. Despr??s de completar els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisg??via el 1922, torn?? a Berl??n, on va treballar com a venedor de llibres. Va tornar a Friburg el 1929 per a escriure una ??habilitaci???? (dissertaci?? de professor) amb Martin Heidegger. El 1933, degut al fet que no li seria perm??s per ser jueu completar el seu projecte sota el r??gim nazi, Herbert va comen??ar a treballar a l'Institut d'Investigaci?? Social a Frankfurt am Main i, juntament amb Max Horkheimer i Theodor Adorno, es va convertir en un dels m??s destacats te??rics de l'Escola de Frankfurt.
Va emigrar d'Alemanya aquest mateix any, i va anar primer a Su??ssa i despr??s als Estats Units, on va obtenir la ciutadania el 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a l'Oficina de Serveis Estrat??gics dels Estats Units (US Office of Strategic Services), precursora de la CIA, analitzant informes d'estrat??gia sobre Alemanya (1942, 1945, 1951). El 1952 va iniciar una carrera magisterial com a te??ric pol??tic, primer a l Universitat de Columbia i a Harvard, despr??s a la Universitat de Brandeis des de 1958 fins el 1965, on va ser professor de filosofia i pol??tica, i finalment (ja jubilat), a la Universitat de Calif??rnia, San Diego.
Va ser amic i col??laborador del soci??leg i historiador Barrington Moore Jr. i del fil??sof pol??tic Robert Paul Wolff. En l'??poca despr??s de la guerra, fou el membre m??s pol??ticament expl??cit i esquerr?? de l'Escola de Frankfurt, encara identificant-se a ell mateix com a marxista, socialista i hegeli??. Marcuse va morir el 26 de juliol de 1979, despr??s d'haver sofert una apoplexia durant una visita a Alemanya. El te??ric J??rgen Habermas, de la segona generaci?? de l'Escola de Frankfurt, va cuidar d'ell durant els seus ??ltims dies.
[edita] Pensament
Les cr??tiques de Marcuse a la societat capitalista (especialment en la seva s??ntesi de Marx i Freud, Eros i la civilitzaci??, publicat en 1955, i el seu llibre L'home uni-dimensional, publicat en 1964) van ressonar amb les preocupacions del moviment esquerr?? estudiantil dels 60. A causa de la seva obertura a parlar en les protestes estudiantils, Marcuse fou conegut com ??El pare de la Nova Esquerra?? (terme que ell rebutjava).
[edita] Obres
- Hegels Ontologie (L'ontologia de Hegel, 1932)
- Reason and Revolution (1941)
- Eros and Civilisation (1955, tradu??t al catal?? per Jordi Sol?? Tura, 1968)
- One Dimensional Man (L'home unidimensional, 1964)
- Kultur und Gesellschaft (Cultura i societat, 1965)
- Ideen zu einer kritischen Theorie der Gesellschaft (Idees per a una teoria cr??tica de la societat, 1969)
- Die Permanenz der Kunst (La perman??ncia de l'art, 1978)
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) Biografia i escrits
