Herbert Marcuse
De Viquipèdia
Herbert Marcuse (Berlín, 19 de juliol de 1898 – Berlín, 29 de juliol de 1979) fou un filòsof i sociòleg alemany, una de les principals figures de la Escola de Frankfurt.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Va néixer a Berlín, va servir com soldat en la Primera Guerra Mundial i va participar posteriorment en l'aixecament espartaquista que va ser aixafada per les forces de la República de Weimar. Després de completar els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisgòvia el 1922, tornà a Berlín, on va treballar com a venedor de llibres. Va tornar a Friburg el 1929 per a escriure una «habilitació» (dissertació de professor) amb Martin Heidegger. El 1933, degut al fet que no li seria permès per ser jueu completar el seu projecte sota el règim nazi, Herbert va començar a treballar a l'Institut d'Investigació Social a Frankfurt am Main i, juntament amb Max Horkheimer i Theodor Adorno, es va convertir en un dels més destacats teòrics de l'Escola de Frankfurt.
Va emigrar d'Alemanya aquest mateix any, i va anar primer a Suïssa i després als Estats Units, on va obtenir la ciutadania el 1940. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar per a l'Oficina de Serveis Estratègics dels Estats Units (US Office of Strategic Services), precursora de la CIA, analitzant informes d'estratègia sobre Alemanya (1942, 1945, 1951). El 1952 va iniciar una carrera magisterial com a teòric polític, primer a l Universitat de Columbia i a Harvard, després a la Universitat de Brandeis des de 1958 fins el 1965, on va ser professor de filosofia i política, i finalment (ja jubilat), a la Universitat de Califòrnia, San Diego.
Va ser amic i col·laborador del sociòleg i historiador Barrington Moore Jr. i del filòsof polític Robert Paul Wolff. En l'època després de la guerra, fou el membre més políticament explícit i esquerrà de l'Escola de Frankfurt, encara identificant-se a ell mateix com a marxista, socialista i hegelià. Marcuse va morir el 26 de juliol de 1979, després d'haver sofert una apoplexia durant una visita a Alemanya. El teòric Jürgen Habermas, de la segona generació de l'Escola de Frankfurt, va cuidar d'ell durant els seus últims dies.
[edita] Pensament
Les crítiques de Marcuse a la societat capitalista (especialment en la seva síntesi de Marx i Freud, Eros i la civilització, publicat en 1955, i el seu llibre L'home uni-dimensional, publicat en 1964) van ressonar amb les preocupacions del moviment esquerrà estudiantil dels 60. A causa de la seva obertura a parlar en les protestes estudiantils, Marcuse fou conegut com «El pare de la Nova Esquerra» (terme que ell rebutjava).
[edita] Obres
- Hegels Ontologie (L'ontologia de Hegel, 1932)
- Reason and Revolution (1941)
- Eros and Civilisation (1955, traduït al català per Jordi Solé Tura, 1968)
- One Dimensional Man (L'home unidimensional, 1964)
- Kultur und Gesellschaft (Cultura i societat, 1965)
- Ideen zu einer kritischen Theorie der Gesellschaft (Idees per a una teoria crítica de la societat, 1969)
- Die Permanenz der Kunst (La permanència de l'art, 1978)
[edita] Enllaços externs
- (anglès) Biografia i escrits
