Theodor Adorno
De Viquip??dia
Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, 11 de setembre de 1903 - Vi??ge (Su??ssa), 6 d'agost de 1969), fil??sof, music??leg i soci??leg alemany, fou un dels representants m??s importants de la Teoria cr??tica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista.
Estudi?? filosofia amb Cornelius i Kracauer, m??sica amb Sch??nberg i Berg, i desenvolup?? la sociologia cr??tica amb Horkheimer i altres membres de l'Escola de Frankfurt.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Adorno era fill ??nic d'una fam??lia burgesa acomodada de Frankfurt. El seu pare (Oscar Alexander Wiesengrund) era comerciant de vins i la seva mare (Maria Calvelli-Adorno) era cantant. Aquesta ??ltima i la seva germana Agatha (que era una talentosa pianista) es feren c??rrec de la formaci?? musical de Theodor durant la seva infantesa. Assist?? al Kaiser Wilhelm Gymnasium, on destac?? com a excel??lent estudiant. Durant la seva joventut conegu?? Sigfried Kracauer, amb qui mantingu?? una estreta amistat, malgrat que aquest era catorze anys m??s gran. Junts llegiren la Cr??tica de la ra?? pura de Kant, experi??ncia que marc?? Adorno en la seva formaci?? intel??lectual.
Despr??s de graduar-se amb m??rits al Gymnasium, Adorno entr?? a la Universitat de Frankfurt del Meno, on estudi?? filosofia, sociologia, psicologia i m??sica. El 1924 obtingu?? el t??tol amb una dissertaci?? sobre Edmund Husserl. Mentrestant escrigu?? diversos assajos de cr??tica musical. Durant un temps, el jove Adorno consider?? la possibilitat de dedicar-se a la m??sica com a compositor i cr??tic. El 1925 viatj?? a Viena, on estudi?? composici?? amb Alban Berg, i freq??ent?? uns altres compositors importants de la Segona Escola de Viena, com Anton Webern i Arnold Schoenberg. Les teories d'aquest ??ltim sobre l'atonalitat foren fonamentals per a la formulaci?? de la idea d'Adorno de la nova m??sica, que desenvolup?? en molts dels seus assajos. En els assajos sobre m??sica, Adorno lligava la forma musical amb complexos conceptes filos??fics, la qual cosa els feia molt exigents en termes intel??lectuals. Les implicacions conceptuals de la nova m??sica no eren compartides pels protagonistes de l'Escola de Viena, ra?? per la qual Adorno decid?? de tornar a Frankfurt i abandonar la carrera musical.
A Viena, Adorno tamb?? conegu?? uns altres intel??lectuals amb interessos no necess??riament lligats als cercles musicals. Assist?? a les xerrades de Karl Kraus, el fam??s satirista vien??s, i conegu?? Georg Luk??cs, la Teoria de la novel??la del qual havia impactat Adorno a la universitat. De tornada a Frankfurt treball?? en la seva tesi doctoral sota la direcci?? de Hans Cornelius. Finalment, el 1931 obtingu?? la venia legendi (el diploma que l'acreditava com a professor) amb el treball Kierkegaard: Konstruktion des ??sthetischen.
El 1933 s'incorpor?? a l'Institut f??r Sozialforschung (Institut per a la Investigaci?? Social), adscrit a la Universitat de Frankfurt, d'inspiraci?? marxista, encara que aviat hagu?? d'abandonar el pa??s, fugint del nazisme. Despr??s de residir en diverses ciutats, s'establ?? finalment a Nova York, on continu?? treballant en col??laboraci?? amb un altre membre de l'Institut, Max Horkheimer. El resultat d'aquesta col??laboraci??, Dial??ctica de la il??lustraci?? (1944 - 1947), sembla que reflecteix el cop moral que supos?? la guerra, ja que posa en dubte la viabilitat de qualsevol projecte emancipador, com el que propugnava l'Institut, al descriure les contradiccions internes de la ra??. El 1949 torn?? a Alemanya. Assum?? el c??rrec de director de l'Institut. La seva filosofia continu?? en la l??nia d'una an??lisi del racionalisme com a instrument, a la vegada, de llibertat i de domini, i d'una cr??tica de la societat capitalista com a restricci?? de les formes de pensament i d'acci??. A aquest per??ode corresponen la Dial??ctica negativa (1966) i la seva obra p??stuma Teoria est??tica (1970).
L'any 2005 es va realitzar un Congr??s Adorno a Palma de Mallorca, organitzat per la Universitat de les Illes Balears.
Adorno fou amic de Walter Benjamin, les obres del qual edit?? amb G. Scholem.
[edita] Obres
Entre les seves contribucions m??s destacades a la filosofia, hom pot asssenyalar la ja mencionada Dial??ctica de la Il??lustraci??, en col??laboraci?? amb Horkheimer, obra el nucli fonamental de la qual ??s la cr??tica al projecte racionalista portat fins a l'extrem. D'acord amb aquesta tesi, els excessos del racionalisme a ultran??a, quadriculat i tancat, han acabat condu??nt a una de??ficaci?? de la ra?? instrumental, ??s a dir, a una ra?? que s'aplica als mitjans (la tecnologia, l'entramat industrial, la societat administrada -verwaltete Welt-, etc), per?? que ha perdut completament de vista els fins essencials que ha de perseguir l'??sser hum?? i als quals hauria de restar subordinada.
Una altra de les obres fonamentals d'Adorno ??s la Dial??ctica negativa, que pot considerar-se el buc ins??gnia de tot el seu sistema filos??fic. El que ell proposa com a dial??ctica negativa ??s una forma de dial??ctica que tracta de sortir-se'n de l'esquema hegeli?? cl??ssic, l'esquema de di??leg entre oposats en peu d'igualtat, per subratllar-ne aquells aspectes negatius, els elements no resolts de la hist??ria, all?? que no t?? nom, els desafavorits... Aix?? ja no estem enfront d'una dial??ctica tradicional i fins a un cert punt neutra, sin?? que s'apunta clarament a una banda determinada de la balan??a; sobretot, pret??n desmarcar-se dels plantejaments tancats de la tesi i l'ant??tesi, amb la qual cosa -molt en la via ja iniciada pel seu col??lega i mestre Walter Benjamin s'apel??la a un cert nivell de transcend??ncia, que se situa al marge de la cadena l??gica de la dial??ctica tradicionalment considerada.
Les seves obres m??s importants s??n:
- La dial??ctica de la Il??lustraci??.- Redactada amb Max Horkheimer.
- M??nima mor??lia.- Un llibre d'aforismes filos??fics que tracten de la (seva) "vida danyada".
- Dial??ctica negativa.- La seva obra filos??fica cabdal, on realitza una cr??tica a les orientacions idealistes i fenomenol??giques.
Les seves obres han estat editades per l'editorial Suhrkamp de Frankfurt (Gesammelte Schriften 20 vols.) -en proc??s de traducci?? al castell?? en editorial Akal-. Tamb?? Suhrkamp est?? editant una s??rie d'obres p??stumes (correspond??ncia, lli??ons a Frankfurt, etc.)
En catal?? han estat tradu??des molt poques obres:
- Sociologia i psicologia. Val??ncia: Tres i quatre.
- Notes de literatura. Barcelona: Columna
- L'assaig com a forma. Universitat de Val??ncia.
- Educar despr??s d'Auschwitz. Revista Espill.
[edita] Bibliografia
- Theodor W. Adorno, Obra Completa (20 vols), Akal, Tres Cantos (edici?? comen??ada el 2003)
- Mateu Cabot, El pen??s cam?? de la ra??. Theodor W. Adorno i la cr??tica de la Modernitat, UIB, Palma 1997.
- Vicente G??mez, El pensamiento est??tico de Theodor W. Adorno, C??tedra, Madrid 1998.
- Max Horkheimer. Teor??a cr??tica. Madrid, Amorrortu. 2003.
- J??ngen Habermas. Teor??a de la acci??n comunicativa. Barcelona, Taurus. 2002.
- Christian Retamal. Crisis de la interpretaci??n de la modernidad en la teor??a cr??tica. Consideraciones desde la ontolog??a de la fluidez social. Rev. Pol??tica y sociedad, Vol 43. n?? 2.[1]
- Gustavo Leyva (Ed.) "La teor??a cr??tica y las tareas actuales de la cr??tica." Barcelona, Anthropos, 2005.
- Stefan M??ller-Doohm, En tierra de nadie. Theodor W. Adorno, una biograf??a intelectual, Herder, Barcelona 2003.
- Jos?? Antonio Zamora, Theodor W. Adorno. Pensar contra la barbarie, Trotta, Madrid 2005.
