Walter Benjamin

De Viquip??dia

Walter Benedix Sch??nflies Benjamin (Berl??n, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940) fou un assagista, cr??tic literari i fil??sof alemany, d'origen jueu, col??laborador de l'Escola de Frankfurt.

Evolucion?? d'una inclinaci?? inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme hist??ric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Com a erudit literari, a m??s de nombrosos assaigs, fou conegut per les seves traduccions de Balzac, Marcel Proust i Charles Baudelaire; la seva obra "La tasca del traductor"??s un referent de la teoria de la traducci??.

[edita] Biografia

Benjamin nasqu?? a Berlin en una acomodada familia jueva, era el m??s gran dels tres fills d'Emil Benjamin i Pauline Sch??nflies. El 1902 Benjamin entr?? a l'escola Kaiser Friedrich, a Berlin Charlottenburg, i acab?? l'Institut 10 anys despr??s, aleshores es trasllad?? a la Universitat, on estudi?? literatura i psicologia. Va apropar-se a les idees socialistes, unint-se a la Freie Studentenschaft i col??laborant amb publicacions republicanes. En aquella ??poca fou tamb?? infu??t per Nietzsche.

El 1912 Benjamin viatja a It??lia. El 1914, comen???? a traduir Baudelaire. L'any seg??ent a la universitat Ludwig Maximilian de Munic on conegu?? Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem. El mateix any, escrivia un article sobre Friedrich H??lderlin.

El 1917 es cas?? amb Dora Kellner (1890-1964) i es trasllad?? a la Universitat de Berna on conegu?? Ernst Bloch. L'any seg??ent tindria un fill, Stefan Rafael (1918-1972). El 1919 Benjamin aconsegu?? el seu doctorat cum laude amb l'assaig Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la cr??tica d'art dins el romanticisme alemany), on desenvolup?? el concepte de cr??tica, que consider?? com a immanent a tota veritable obra d'art. L'any seg??ent torn?? a Berlin amb els seus pares, que se separarien el 1921, i l'any seg??ent tornaria marxar, aquest cop a la Universitat de Heidelberg on prov?? amb la carrera acad??mica. Del 1923 al 1925 prepar?? la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt: Ursprung des deutschen Trauerspiels (Origen de la trag??dia alemanya, 1928).

El 1928 Benjamin public?? Einbahnstra??e (Carrer de sentit ??nic) i Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany). El 1929, conegu?? Bertolt Brecht i Asja Lacis, aleshores assistent seva, a Berlin.

Benjamin es divorci?? el 1930. Evitant l'emergent poder del Partit Nazi i les creixents activitats de les SA, el 1932 pass?? uns mesos a Eivissa i despr??s an?? a Ni??a. Despr??s de l'assalt de Hitler al Reichstag, el 1933, i la presecuci?? dels jueus i intel??lectuals d'esquerres, Benjamin cerc?? refugi a Svendborg, amb Bertolt Brecht, i a San Remo, amb la seva exdona, finalmennt hagu?? d'emigrar a Par??s. Comen???? a col??laborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent a jut de l'Institut f??r Sozialforschung, establ?? amistat tamb?? amb Georg Luk??cs.

M??s tard marxaria a Nova York. Retrobr?? altres intel??lectuals i artistes alemanys refugiats a Paris i esdevingu?? gran amic de Hannah Arendt, Hermann Hesse i Kurt Weil. El 1936 public?? Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat t??cnica).

El 1937 Benjamin trebalalria en el seu llibre El Par??s del Segon Imperi en Baudelaire, conegu?? Georges Bataille i s'adscrigu?? al College of Sociology. El 1938 f??u la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca. Hitler tregu?? la ciutadania alemanya als jueus i Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers.

El gener de 1940 Benjamin torn?? a Paris i escrigu?? el seu darrer i inconcl??s llibre Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la Hist??ria ). El Juny, la Wehrmacht entr?? a Fran??a. Ell marx?? a Lourdes un dia abans de l'arribada de l'ex??rcit alemany a Paris. A l'Agost, Benjamin obtingu?? un visat als Estats Unitss, gr??cies a l'intercessi?? de Max Horkheimer. Fugint de la Gestapo, no aconsegu?? arribar a Portugal travessant l'Estat espanyol. Als 48 anys, Walter Benjamin mor?? el 26 o 27 de Setembre de 1940 a Portbou, Catalunya, en estranyes circumst??ncies, despr??s que el grup de refugiats jueus que integrava fossin interceptats per la policia franquista, diverses fonts han atribu??t la seva mort a un su??cidi davant la situaci?? desesperada en la qual es trobava.

[edita] Obres

Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany / 1928),
Einbahnstra??e (Carrer de sentit ??nic / 1928),
Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat t??cnica / 1936),
Berliner Kindheit um neunzehnhundert (Sobre la infancia a Berl??n el 1900 / 1950 publicada p??stumament),
Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la Hist??ria / 1959, publicada p??stumament).