Eivissa (municipi)
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de les Pitiüses | |||
| Estat • Autonomia • Província • Consell insular |
Espanya Illes Balears Illes Balears Consell Insular d'Eivissa |
||
| Gentilici | Eivissenc, eivissenca | ||
| Llengua pròpia | Català | ||
| Superfície | 11,16 km² | ||
| Altitud | 85 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
44.114 hab. 3.952,87 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 54′ 35″ N 1° 26′ 10″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Batlessa: |
1 Lourdes Costa (PSOE-ExC; 2007) |
||
| Patró/Patrons | Sant Ciríac | ||
Eivissa és la ciutat i municipi de l'illa d'Eivissa. Fins el 1979 s'anomenava Ciutat d'Eivissa, però tradicionalment s'ha anomenat Vila, per antonomàsia, i Eivissa a l'illa. El gentilici és «eivissenc», el mateix que per a l'illa, distingit a vegades com «viler». Amb 11,1 km² és el municipi més petit de l'illa, encara que antigament abastava tota l'illa més Formentera.
Taula de continguts |
[edita] Història
La ciutat la fundaren els fenicis, cap a l'any 654 aC, damunt el puig de Vila que vigila la badia i port d'Eivissa, amb el nom d'Ibosim. Abans ja havien visitat la ciutat els grecs, al segle VIII aC, sense arribar a establir-s'hi.
Hi ha restes que demostren que les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera) ja havien estat poblades en el segon mil·lenni abans de Crist, segons ho demostren les restes prehistòriques trobades a l'illa d'Eivissa i a la de Formentera (poblat megalític de Ca na Costa). Amb els romans es coneixia Eivissa com Ebusus i amb l'emperador August com Insula Augusta. Més tard i amb els àrabs se la va conèixer amb el nom de Yebisah.
Amb la conquesta catalana del 1235, l'illa es va repartir en quatre quartons entre els nous ocupants, excepte la vila que va quedar en comú. Amb els decrets de Nova Planta de 1715 és abolida la Universitat d'Eivissa, institució de govern insular, passant a ser Ajuntament d'Eivissa amb les competències reduïdes al nou sistema de govern local, i presidit pel governador militar nomenat per la Reial Audiència de Mallorca. A més de perdre l'autonomia, el nou Ajuntament va perdre la principal font de riquesa, l'explotació de les salines, que van passar a la hisenda reial. La seu de l'Ajuntament va ser la mateixa que ocupava la Universitat, avui Museu Arqueològic de Dalt Vila a la plaça de la Torreta. Actualment l'Ajuntament té la seu a l'antic convent del dominics.
El 1782 el rei Carles III concedeix a la vila el títol de ciutat. Entre altres privilegis li permet tenir un bisbat propi, deslligant-se així del bisbat de Tarragona després de més de 500 anys.
El 1789 es divideix l'illa en 18 municipis, creant-se el municipi de la Ciutat d'Eivissa.
Amb les Corts de Cadis, el 1812, es recupera la divisió territorial tradicional de quartons, quedant l'illa de Formentera integrada al municipi de la Ciutat d'Eivissa. El 1888 se segrega el nou municipi de Formentera. L'any 1979, dintre del procés de normalització de la toponímia (que culmina l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears), es canvia Ciudad de Ibiza per Eivissa i l'Ajuntament passa a anomenar-se Ajuntament d'Eivissa.
[edita] Llocs d'interès
El 1999 la UNESCO declarà Patrimoni de la Humanitat el recinte fortificat de Dalt Vila i la necròpolis del Puig des Molins. Aquesta declaració inclou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, el poblat fenici de sa Caleta i les praderies de posidònia del parc natural de ses Salines.
[edita] Muralles renaixentistes
Es tracta de la construcció més destacada de l'illa. Foren construïdes pel rei Felip II davant l'amenaça de l'aliança de turcs i francesos contra l'imperi espanyol. S'utilitzà el nou sistema de fortificació amb baluards apte per a l'ús d'artilleria.
Les obres començaren el 1555, dissenyades per l'enginyer italià Giovanni Calvi, amb una primera fase de sis baluards: Santa Tecla, Sant Bernat, Sant Jordi, Sant Jaume, Sant Pere i Sant Joan. El 1575 s'amplià amb un nou baluard al puig de Santa Llúcia.
A l'entrada principal, sobre la porta del Mar, hi ha un escut monumental de pedra amb les armes de Felip II i els blasons de Vila, així com una inscripció commemorativa amb la data de 1585.
[edita] Catedral d'Eivissa
Conquistada l'illa per les tropes catalanes, fou consagrada una església sota l'advocació de Santa Maria al cim de Dalt Vila. A mitjan segle XIV s'edificà una església gòtica amb una nau de planta rectangular i un absis amb capelles que rodegen el presbiteri donant una forma poligonal.
Destaca el campanar que correspon a aquesta època gòtica. Construït sobre una de les capelles absidals, té planta trapezoïdal, aspecte massís i finestres ogivals. A l'exterior té un relleu que representa Santa Tecla.
A principi del segle XVIII la nau amenaçava ruïna i la Universitat contractà els mestres Jaume Espinosa i Pere Ferro per dirigir una profunda reforma.
A la sagristia i altres dependències annexes hi ha el Museu Diocesà amb importants obres d'art litúrgiques.
[edita] Església del Convent
La Universitat va fer donació d'uns terrenys a la comunitat de frares dominics, al puig de Sant Llúcia, amb la finalitat de construir un convent. Primer es construí la capella del Roser i l'església no fou acabada fins al final del segle XVII. Amb la desamortització del segle XIX la comunitat fou dissolta i gran part de l'edifici es convertí en la seu de l'Ajuntament.
L'edifici té una nau única d'amplitud considerable i és coberta per una volta de canó sostinguda amb arcs i decorada amb pintures murals. Hi ha cinc capelles a cada banda de la nau. És l'única església de l'illa que té un claustre. L'acabament extern de les cúpules de diverses capelles amb teules marquen un perfil molt característic de Dalt Vila.
[edita] Antiga Universitat i capella de Sant Salvador
La Universitat, organisme d'autogovern de les Pitiüses, instal·là la seua seu davant de l'església de Santa Maria. És un edifici rectangular cobert amb un sostre pla decorat amb un teginat d'estil mudèjar amb escuts policromats de la Corona d'Aragó i d'Eivissa. A la façana de llevant destaca un finestral d'estil gòtic català del segle XV. A la banda de ponent hi ha la capella de Sant Salvador, erigida per la confraria de mariners. És també una nau única, però coberta de triple volta gòtica de creu. Des del 1907 els dos edificis són la seu del Museu Arqueològic d'Eivissa.
[edita] Necròpolis del Puig des Molins
La banda de tramuntana del puig des Molins fou utilitzada des de l'època púnica, al segle VI aC, fins a l'època imperial romana, al segle I dC, com a necròpolis de la vila. Destaquen uns 3.000 enterraments de tipus hipogeu, és a dir, de cambra subterrània tallada a la roca amb un pou d'accés vertical. Es tracta d'un important jaciment arqueològic de les illes, declarat Monument Històrico-Artístic el 1931.
Al peu del puig des Molins, nom que indica la presència de molins de vent, hi ha el Museu Monogràfic del Puig des Molins amb material arqueològic púnic.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina de l'Ajuntament
- Pàgina del Consell Insular d'Eivissa i Formentera
- Informació de l'Institut Balear d'Estadística
- Consorci Eivissa Patrimoni de la Humanitat
- Toteivissa.com
| Portal I.Balears | Illes Balears – Eivissa i Formentera |  |
| Municipis: | Eivissa | Formentera | Sant Antoni de Portmany | Sant Joan de Labritja | Sant Josep de sa Talaia | Santa Eulària des Riu | |
| Consells insulars: Mallorca | Menorca | Eivissa i Formentera | ||
