Necròpolis cartagineses a Eivissa

De Viquipèdia

L'illa d'Eivissa (Ebysus), a la mar Mediterrània, fou colonitzada pels cartaginesos des de 654 aC, any en què fundaren Ibosim ("ciutat del déu Bes", actual ciutat d'Eivissa) como factoria naval i fortalesa estratègica.

Els arqueòlegs han anat descobrint a l'illa diverses necròpolis de l'època dels cartaginesos, on s'han trobat grans quantitats d'objectes funeraris; si bé es tracta, en general, de objectes pertanyents a paraments lleugerament pobres, amb pocs objectes preciosos i poques joies d'or. Just al contrari del que succeeix amb els enterraments cartaginesos de Cadis. A Eivissa abunden les figures de fang bullit amb collars de contes de vidre, ós i marfil i rarament alguna arracada d'or. Els historiadors i arqueòlegs suposen que els cartaginesos que hi estan enterrats eren només capatassos i servidors de las factories que tenien establides en aquestes terres, mentre que els empresaris i grans comerciants eren enterrats a Cartago (a la costa septentrional d'Àfrica). En aquestes necròpolis s'han trobat imatges de divinitats i retrats funeraris que es dipositaven a les tombes per a que l'esperit del mort s'incorporés a elles.

Aquestes necròpolis es troben generalment situades a esplanades reduïdes, de terreny calcari, junt a las platges. Els sepulcres foren excavats a la roca i alguns han arribat fins els nostres dies sense haver estat profanats, tot i que la majoria si que ho van estar, fins i tot amb desordre i espargiment de tombes, la qual cosa ha suposat sempre un gran problema pels arqueòlegs.

[edita] Puig des Molins

La necròpolis més important como jaciment arqueològic és la que es va trobar al Puig des Molins. Es tracta d'una sèrie de coves a les quals es descendia per una obertura que estava tancada amb lloses. Dins estaven els sarcòfags. De vegades els cadàvers estaven coberts simplement per unes plaques. Tota la vessant de la muntanya denominada Puig des Molins es troba perforada per aquestes petites coves col·lectives, en què s'ha arribat a trobar entre 4 i 5 mil hipogeus. Els enterraments són d'inhumació o de cremació, depenent de l'època en què haguessin estat ocupats.

En aquest jaciment s'han trobat paraments amb centenars de figures de fang bullit (fins i tot s'han descobert en altres excavacions els motllos per fargar l'argila. Algunes són representacions del propi difunt i altres són de divinitats protectores i d'animals sagrats. Conjuntament amb aquestes figures, s'han trobat amulets, gots amb ofrenes, joies -encara que poques vegades-, llucanes a mode de llum o llanterna i monedes. Les representacions divines es refereixen quasi sempre a Deméter i Core. Aquestes deesses reberen adoració en tota la Mediterrània cap a la segona meitat del segle V aC.

Les representacions del difunt uns cops són masculines, amb barba o sense ella i altres, les més nombroses, femenines. Aquestes van molt decorades amb una gran riquesa ornamental, tot això amb fang. Els estils de les figures, des del punt de vista de l'art, són de tres tipus:

• Egiptitzants
• Púniques (les més exuberants)
• Gregues

El fet que es trobin els tres estils es deu al fet que cronològicament, els enterraments trobats van des del segle V aC fins l'època romana.

Les figures femenines duen, generalment, un mant adornat amb gran decoració de rosetes, flors i temes grecs i orientals. Els braços es bullien apart i després s'aferraven, uns cops oberts, altres oferents i altres portant símbols (com la figura de la imatge). La majoria d'aquestes figures són representacions de deesses d'art grec ja que segons es creu va haver al llarg dels segles una gran aportació ètnica des de la Magna Grècia.