Hipogeu

De Viquipèdia

Hipogeu (del grec: ὑπόγαιον) és una construcció o excavació subterrània, en forma de galeries i passadissos, especialment destinada a servir de sepulcre.

Són d'interès destacar els casos de l'Antic Egipte. El plantejament era bastant similar al de les construccions erigides a l'aire lliure, allotjant també estances curosament decorades amb baix relleus policromats.

Els hipogeus es coneixen ja des de l'època menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l'Imperi Nou d'Egipte, quan es van construir tombes reals en forma de sumptuoses mansions subterrànies, perforant la serralada de la regió de Tebas, a l'enclavament avui denominat Vall dels Reis.

A més d'aquests, se'n van excavar molts més, encara que menys solemnes, per a egipcis benestants que buscaven allà la seva casa eterna. Tanmateix, alguns governants d'Egipte van continuar enterrant-se en altres tipus d'edificacions, com les petites piràmides de Meroe o Napata, a Kush (Núbia).

[edita] Naixent i ponent

Es consideraven temples funeraris, dels hipogeus reals, als cenotafis situats al marge tebà occidental del riu Nil. Els erigits a la vora oriental, com el grandiós temple de Karnak o el bell temple de Luxor, estaven dedicats al déu Ammon, i altres divinitats. Per als antics egipcis, la zona oriental del Nil era l'adequada per a les activitats dels vius, on naixia el déu Sol, mentre que la part occidental, per on es posava el Sol, es destinava a assumptes de l'altra vida, era el lloc de les necròpolis i temples funeraris.

[edita] Vegeu també

• Speos