Ernst Bloch
De Viquipèdia
Ernst Bloch (8 de juliol de 1885 a Ludwigshafen am Rhein - 4 d'agost de 1977 a Tubingen) va ser un filòsof alemany.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Ernst Bloch provenia d'una família jueva del Palatinat. Estudià batxillerat en 1905,i s'especialitzà en filosofia, física i música a Würzburg Munic. El 1908 va fer una tesi sobre Disquisicions crítiques sobre Rickert i el problema de l'epistemologia moderna. El 1913 es va casar amb l'escultora Else von Stritzky (que va morir el 1921). En un viatge a Itàlia va conèixer a Heidelberg Max Weber. A causa, segons Bloch, de les guerres de conquesta alemanyes, s'exilià amb la seva esposa a Suïssa de 1917 a 1919.
En els anys 1920 va viure a Berlín i va treballar de periodista. Així contactà amb Bertolt Brecht, Kurt Weill i Theodor W. Adorno, entre altres. El 1922 es va casar amb la pintora Linda Oppenheimer. D'aquest matrimoni va néixer la seva filla Mirijam en 1928, any que es divorcià. En 1933 emigra de nou a Suïssa. En ser expulsat d'aquí, Bloch passa per Itàlia a Viena. Aquí es casà amb Karola Bloch (de soltera Piotrowska), arquitecta polonesa, amb qui romandrà fins a morir. El 1937 neix el seu fill Jan Robert.
De 1936 a 1938 va viure a Praga, on fou col·laborador de Die Weltbühne. Poc abans de l'entrada dels nazis, fugí als Estats Units. En l'exili nord-americà redacta algunes de les seves obres, com El principi Esperança i Subjecte-objecte. El 1948 li ofereixen la càtedra de filosofia en Leipzig i l'acceptà l'any següent. En 1955 li atorgaren el Premi Nacional de la República Democràtica Alemanya. A més, es convertí en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències.
No obstant això, la Revolució d'Hongria, en 1956, enfronta el marxista convençut amb el govern del Partit de la Unitat Socialista d'Alemanya: en revelar Bloch les seves idees llibertàries, és obligat a jubilar-se en 1957. En 1961 (després de la construcció del Mur de Berlín), ja no tornà d'un viatge a Occident cap a la RDA. Bloch es va convertir en professor visitant de la Universitat Eberhard Karls de Tubingen. En 1967 fou guardonat amb el Premi a la Pau dels Llibreters Alemanys. En 1972 es converteix en ciutadà honorari de Ludwigshafen, la seva ciutat natal. Fou doctorat honoris causa de la universitat de Zagreb, de la Sorbona i de la seva Universitat de Tubinga. Acollí amb crítiques benvolents el moviment estudiantil de fins dels anys 1960, del que es considera un dels precursors intel·lectuals. Amb un dels dirigents més prominents del moviment, Rudi Dutschke, va mantenir posteriorment una relació d'amistat paternal. El 4 d'agost de 1977 morí d'una aturada cardíaca.
[edita] Filosofia
Ernst Bloch és el filòsof de les utopies concretes, de les esperances. Al centre del seu pensament s'alça l'home que es concep a si mateix. La consciència de l'home no solament és el producte del seu ésser, sinó que, més encara, està dotada d'un “excedent”. Aquest “excedent” troba la seva expressió en les utopies socials, econòmiques i religioses, en l'art gràfic, en la música. Com marxista, Bloch vés en el socialisme i el comunisme els instruments per a traslladar aquest “excedent" als fets.
[edita] Obres
- Geist der Utopie (1918) (trans.: L'esperit d'Utopia, Stanford, 2000)
- Thomas Müntzer als Theologe der Revolution (1921)
- Spuren (1930)
- Erbschaft dieser Zeit (1935)
- Freiheit und Ordnung (1947)
- Subjekt - Objekt (1949)
- Christian Thomasius (1949)
- Avicenna und die aristotelische Linke (1949)
- Das Prinzip Hoffnung (3 vols.: 1954–1959) (trans.: El principi de l'esperança, MIT Press, 1986)
- Naturrecht und menschliche Würde (1961) (trans.: Llei Natural i dignitat humana, MIT Press 1986)
- Tübinger Einleitung in die Philosophie (1963)
- Religion im Erbe (1959-66) (trans.: L'home de la seva propietat, Herder and Herder, 1970)
- Atheismus im Christentum (1968) (trans.: Ateisme en el cristianisme, 1972)
- Politische Messungen, Pestzeit, Vormärz (1970)
- Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz (1972)
- Experimentum Mundi. Frage, Kategorien des Herausbringens, Praxis (1975)
