Hannah Arendt
De Viquipèdia
Hannah Arendt (Linden, 1906 - Ciutat de Nova York, 1975) teòrica política alemanya d'origen jueu.
Va ser una pensadora que va escriure sobre l’activitat política, el totalitarisme i la modernitat. La seva biografia personal i la trajectòria professional queden alterades pel nacional socialisme i l’holocaust. Passà del distanciament religiós a la constant reivindicació de la seva condició d'individu femení i jueu. Sovint ha estat descrita com a filòsofa, encara que ella sempre va rebutjar aquesta categoria, perquè la filosofia concerneix a l’home en singular. Ella va enfocar el seu treball des de la perspectiva que els homes i no l’home habita la terra.
[edita] Biografia
Extracte de la seva biografia [1]:
- 1906-Hannah Arendt neix el 14 d´octubre a Linden (integrat actualment a Hannover), Alemanya, filla única de pares jueus d´origen rus. Òrfena de pare als set anys, no va tenir una infància massa feliç.
- 1924-28-Formada a Königsberg (el poble de Kant), estudia filosofia i teologia a la Universitat de Marburg sota la direcció de Martin Heidegger, amb qui manté un breu romanç.
- 1929-Es trasllada a Heidelberg i publica la seva tesi –dirigida per Karl Jaspers– El concepte de l'amor a Sant Agustí. Es casa amb Günther Stern i s'instal·la a Frankfurt
- 1933-1935-És inhabilitada per l'ensenyament en universitats alemanyes per ser jueva. Coneix a Rahel Varnhagen, a la qual dedica l´obra Rahel Varnhagen. La vida d'una jueva alemanya, que publica a finals dels 50. Lluita contra el nazisme i a la tardor del 1933 escapa a París, on treballa rescatant nens jueus per a enviar-los a Palestina.
- 1935-1940-Realitza el seu primer viatge a Palestina. Treballa a la Lliga Internacional Contra l'Antisemitisme, i a partir de 1938 a l'Agència Jueva de París. Es divorcia de Stern el 1937 i el 1940 es casa amb Heinrich Blücher, militant comunista. Coneix a Sartre i Walter Benjamin.
- 1940-1941-És deportada al camp de Gurns el 1940. Gràcies al seu espòs, aconsegueix un visat per a viatjar als Estats Units.
- 1941-1945-Comença a col·laborar amb el setmanari alemany "Aufbau". El 1944 dirigeix els treballs de la Comissió per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva Europea.
- 1949-1950-Es converteix en directora de l'Organització per a la Reconstrucció de la Cultura Jueva.
- 1951-1953-Assoleix la ciutadania nord-americana. Apareix Els orígens del totalitarisme. La tercera part es publica sota el títol El sistema totalitari, el 1972. La primera part el 1973 titulada Contra l'antisemitisme, i la segona, L'imperialisme, el 1982. Obté la nacionalitat americana.
- 1954-1960-S´edita a Frankfurt Els orígens del totalitarisme. La condició humana, el 1958.El 1960 obté el Premi Lessing, d'Hamburg.
- 1961-1962-Publica La crisi de la cultura i Entre el passat i el futur. A Tel-Aviv segueix pel “New Yorker” el procés contra Adolf Eichmann, el dirigent nazi que romania amagat a Buenos Aires i que va ser segrestat per Israel per jutjar-lo. Eichmann se suïcida el 31 de maig.
- 1963-1969-Els seus articles sobre el procés de Eichmann es reuneixen en el seu polèmic llibre Eichmann a Jerusalem. És acusada de deshonrar el judaisme. “Nouvel Observateur” reprodueix extractes de les reaccions el 1966 sota el títol “Hannah Arendt és nazi?”. Els moviments estudiantils descobrixen i donen suport a De la mentida a la violència. Professora a Chicago. Pronuncia un discurs al funeral de Jaspers. Participa en el volum commemoratiu dels vuitanta anys de Heidegger Mélanges.
- 1970-1975-Apareix De la mentida a la violència i el 72, Crisi de la república. Mor a Nova York, el 4 de desembre de 1975, després d'un atac al cor. És enterrada al Bard College a Nova York, on el seu espòs va ensenyar durant molts anys.
[edita] Notes
[edita] Enllaços externs
- Dossier Hannah Arendt, Portal de filosofia internàutica.
 |
Aquest article sobre un alemany és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat com, per exemple, traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
