Georges Bataille
De Viquip??dia
Georges Bataille (10 de setembre de 1897 ??? 9 de juliol de 1962) va ser un escriptor, antrop??leg i fil??sof franc??s, encara que evitava el qualificatiu de fil??sof.
[edita] Vida i Obra
Bataille volia ser sacerdot als seus inicis i va atendre un seminari cat??lic, per?? va perdre la seva fe el 1922. Freq??entment se li cita anomenant als bordells de Par??s les seves aut??ntiques esgl??sies, una cosa que reflecteix els conceptes del seu treball.
Despr??s va treballar com a bibliotecari, el que li va donar certa llibertat de no tractar les seves idees com treball. Fundador de nombroses publicacions i grups d'escriptors, Bataille ??s l'autor d'una obra abundant i diversa: lectures, poemes, assajos en nombrosos temes (sobre el misticisme de l'economia, de passada sobre poesia, filosofia, les arts, l'erotisme). Algunes vegades va publicar amb pseud??nims, i algunes de les seves publicacions van ser censurades. Va ser relativament ignorat en la seva ??poca, i menyspreat per contemporanis seus com Jean-Paul Sartre pel seu suport al misticisme, per?? despr??s de la seva mort ha influenciat autors posmodernos com Michel Foucault, Philippe Sollers i Jacques Derrida, tots ells afiliats a la publicaci?? Tel Quel. M??s recentment ha influenciat el treball de fil??sofs anglosaxons notables com Crispin Sartwell.
Bataille va ser membre de l'altament influent Col??legi de Sociologia de Fran??a entre la Primera i Segona guerres mundials.
Les seves influ??ncies principals van ser Hegel, Freud, Marx, Marcel Mauss, el Marqu??s de Sade, i Friedrich Nietzsche. A l'??ltim el va defensar en un conegut assaig contra la seva apropiaci?? pels Nazis. Fascinat pel sacrifici hum??, va fundar una societat secreta, Ac??phale (sense cap), el s??mbol del qual era un home decapitat, amb l'objectiu d'instigar una nova religi??, i planejava sacrificar a la seva amant al moment de l'inauguraci??.
Bataille tenia un inusual talent interdisciplinari, va usar diverses influ??ncies i diverses maneres de discurs per a crear el seu treball.
La seva novel??la La hist??ria de l'ull, per exemple, publicada sota el pseud??nim de Lord Auch (literalment, Lord "a la merda"), va ser inicialment llegit com pura pornografia, en tant la interpretaci?? del treball va madurar amb el temps fins a revelar la seva considerable profunditat emocional i filos??fica, caracter??stiques d'altres escriptors categoritzats dins de la "literatura de la transgressi??". Les imatges de la novel??la estan constru??des sobre una s??rie de met??fores que al seu torn fan refer??ncia a edificacions filos??fiques desenvolupades en el seu treball: l'ull, l'ou, el sol, la terra, el test??cle.
