Manuel Castells

De Viquip??dia

Manuel Castells (Hell??n, 1942) ??s un soci??leg i professor universitari espanyol, catedr??tic de Sociologia i d'Urbanisme a la Universitat de Calif??rnia, Berkeley, i director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Va estar exiliat per la dictadura de Francisco Franco i es va establir a Par??s, on va estudiar Sociologia amb Alain Touraine. A vint-i-quatre anys es va convertir en el professor m??s jove de la Universitat de Par??s. Va ser en les seves classes en qu?? Daniel Cohn-Bendit i altres estudiants van iniciar el Maig Franc??s de 1968. Per aquest motiu, va ser expulsat de Fran??a i es va traslladar als Estats Units, on es va centrar en el desenvolupament de tecnologies de la informaci?? i el seu impacte social.

Durant els darrers vint anys, ha portat a terme una ??mplia recerca en la qual relaciona l'evoluci?? econ??mica i les transformacions pol??tiques, socials i culturals en el marc d'una teoria integral de la informaci??, l'exemple m??s clar de la qual pot ser el Projecte Internet Catalunya, que ell mateix coordina. Els resultats del seu treball es recullen en la trilogia L'era de la informaci??, tradu??da a diversos idiomes, i encimbellada per Anthony Giddens, assessor de Tony Blair, al nivell dels esfor??os explicatius que Marx o Max Weber van fer per a interpretar la societat industrial (el mateix Castells compara la seva obra, en la qual no hi ha cap concepte ex novo i propi, a la de Max Weber, que "va inventar" molts dels conceptes utilitzats per la sociologia contempor??nia); si b?? altres autors, m??s cr??tics, la consideren una obra banal que es limita a fer un volumin??s resum de les obres d'Alvin Toffler, Yoneji Masuda, John Naisbitt, Saskia Sassen, James Martin i molts altres, coneguts i desconeguts, que seria llarg citar. El que s?? que sembla un fet ??s que Castells ??s actualment un dels autors de refer??ncia en el camp de l'estudi de la societat de la informaci??.

L'any 2001 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Castella - la Manxa, i el 2006 ho ha estat per l'Escola Polit??cnica Federal de Lausana (Su??ssa). Actualment resideix a Calif??rnia i Barcelona i ??s casat amb Emma Kiselyova. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi

Taula de continguts

1 Obres
2 Llibres
3 L'era de la informaci?? i la societat xarxa
4 La seva obra, la trilogia L'era de la informaci??
5 La societat de la informaci?? - la societat informacional
6 Publicacions
7 Enlla??os externs

[edita] Obres

Manuel Castells ha publicat una gran quantitat de llibres, col??laboracions i articles tant en espanyol com en franc??s i angl??s.

[edita] Llibres

Els llibres dels quals Manuel Castells ??s autor principal s??n els seg??ents:

Problemas de investigaci??n en sociolog??a urbana (1971). Madrid / M??xic: Siglo XXI.
La cuesti??n urbana (1974). Madrid / M??xic: Siglo XXI. Publicat originalment en franc??s el 1972 (La Question Urbaine). Primera edici?? en espanyol, 1974.
Monopolville. L'entreprise, l'etat, l'urbain (1974). La Haia / Par??s: Mouton.

[edita] L'era de la informaci?? i la societat xarxa

En paraules de l'autor, l'era de la informaci?? ??s la nostra era:

??	??s un per??ode hist??ric caracteritzat per una revoluci?? tecnol??gica centrada en les revolucions digitals d'informaci?? i comunicaci??, concomitant, per?? no causant, de l'emerg??ncia d'una estructura social en xarxa, en tots els ??mbits de l'activitat humana, i amb la interdepend??ncia global d'aquesta activitat. ??s un proc??s de transformaci?? multidimensional que ??s alhora incloent i excloent segons els valors i interessos dominants en cada proc??s, en cada pa??s i en cada organitzaci?? social. Com tot proc??s de transformaci?? hist??rica, l'era de la informaci?? no determina un curs ??nic de la hist??ria humana. Les seves conseq????ncies, les seves caracter??stiques depenen del poder dels qui es beneficien de cadascuna de les m??ltiples opcions que es presenten a la voluntat humana. Per?? la ideologia tecnocr??tica futurol??gica mira de presentar la revoluci?? tecnol??gica dictant una ??nica manera d'organitzaci?? social possible, generalment associada a la llei del mercat i al proc??s de globalitzaci??. D'aquesta manera, l'acceptaci?? de l'extraordinari car??cter de la revoluci?? tecnol??gica en curs comportaria l'acceptaci??, en l'ess??ncia, que la proposta segons la qual la ci??ncia i la tecnologia, utilitzades racionalment, aniran solucionant els principals problemes de la humanitat. Tot i recon??ixer obstacles en el proc??s de difusi?? i desenvolupament, la cr??tica dels usos de la tecnologia s'identifica amb la resist??ncia obscurantista al canvi social. La ideologia de la bondat tecnol??gica i la ideologia d'una globalitzaci?? fonamentalment orientada per la llei del mercat es reforcen l'una a l'altra. En ambd??s casos, desapareix la societat com a proc??s aut??nom de decisi?? en funci?? dels interessos i valors dels seus membres, sotmesos a les forces externes del mercat i la tecnologia. I no obstant aix??, l'observaci?? emp??rica, els resultats de la investigaci??, dels meus propis treballs i de molts altres, mostren el car??cter contradictori del proc??s de globalitzaci?? i la diversitat de les traject??ries tecnol??giques i dels seus efectes.	??

L'autor sembla voler apuntar a les potencialitats d'emancipaci?? que emergirien del que denomina "la societat xarxa", concepte que desenvolupa en un dels seus recents llibres, del mateix t??tol (Alianza Editorial, 2006).

[edita] La seva obra, la trilogia L'era de la informaci??

La sinopsi de L'era de la informaci?? (de l'edici?? d'Alianza Editorial) diu que l'obra de Manuel Castells constitueix un ambici??s i original intent de formular una teoria sistem??tica que doni compte dels efectes fonamentals de la tecnologia de la informaci?? en el m??n contemporani. Aquest primer volum de la trilogia ???La societat xarxa??? ??s dedicat principalment a examinar la l??gica de la xarxa. Despr??s d'analitzar la revoluci?? tecnol??gica que modifica la base de la societat a un ritme accelerat, Castells aborda el proc??s de globalitzaci?? que amena??a de fer prescindibles els pobles i pa??sos exclosos de les xarxes de la informaci??. Mostra com en les economies avan??ades la producci?? es concentra en un sector de la poblaci?? educat i relativament jove, i suggereix que la futura estructura social ser?? extremadament fragmentada a conseq????ncia de la gran flexibilitzaci?? i individualitzaci?? del treball. Finalment, l'autor examina els efectes i les implicacions dels canvis tecnol??gics sobre la cultura dels mitjans de comunicaci?? ???la cultura de la "virtualitat real" en la vida urbana, la pol??tica global i la naturalesa del temps i de l'espai. En el segon volum de la s??rie ???El poder de la identitat??? mostra la import??ncia de la identitat cultural, religiosa i nacional com a font de significat per a les persones, i les implicacions d'aquest fet per als moviments socials. Estudia les mobilitzacions populars contra la globalitzaci?? sense fre de la riquesa i el poder, i la formaci?? de projectes alternatius d'organitzaci?? social, com els que representen el moviment ecologista i el feminista. En la segona edici?? (ampliada), parla sobre com el F??rum Social Mundial originat a Porto Alegre emergeix com una de les formes m??s noves d'organitzaci?? activista global en xarxa.

La trilogia de l'era de la informaci?? ha suscitat i despertat moltes cr??tiques en tots els sentits, de manera que ??s innegable la seva categoria de referent de la sociologia moderna:

??	Una an??lisi monumental i coherent dels canvis econ??mics, socials, personals i culturals que ocorren en el m??n en l'era de la informaci??". The Times (Londres)	??

??	Adam Smith va explicar com funcionava el capitalisme i Marx va explicar per qu?? no funcionava. Ara les relacions socials i econ??miques de l'era de la informaci?? han estat exposades per Manuel Castells". The Wall Street Journal (Nova York)	??

[edita] La societat de la informaci?? - la societat informacional

El soci??leg Manuel Castells estableix una distinci?? anal??tica entre les nocions de societat de la informaci?? i societat informacional, amb implicacions similars per a l'economia de la informaci?? / informacional. El terme societat de la informaci?? destaca el paper d'aquesta economia de la informaci?? en la societat. Per?? Castells sost?? que la informaci??, en el seu sentit m??s ampli, ??s a dir, com a comunicaci?? del coneixement, ha estat fonamental en totes les societats, incloent-hi l'Europa medieval, que era culturalment organitzada i en certa mesura unificada entorn de l'escolasticisme, aix?? ??s en conjunt un marc intel??lectual. En contrast, el terme informacional indica l'atribut d'una forma espec??fica d'organitzaci?? social en la qual la generaci??, el processament i la transmissi?? de la informaci?? es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnol??giques que sorgeixen en aquest nou per??ode hist??ric. La terminologia de Castells tracta d'establir un paral??lel amb la distinci?? entre ind??stria i industrial. Una societat industrial (com a noci?? habitual en la tradici?? sociol??gica) no ??s nom??s una societat en la qual hi ha ind??stria, sin?? aquella en la qual les formes socials i tecnol??giques de l'organitzaci?? industrial impregnen totes les esferes de l'activitat, comen??ant per les dominants i arribant als objectes i h??bits de la vida quotidiana. La utilitzaci?? que Castells fa dels termes societat informacional i economia informacional intenta caracteritzar de manera m??s precisa les transformacions actuals m??s enll?? de l'observaci?? de sentit com?? que la informaci?? i el coneixement s??n importants per a les nostres societats actuals. No obstant aix??, el contingut real de societat informacional s'ha de determinar mitjan??ant l'observaci?? i l'an??lisi.

Les formes de desenvolupament tecnol??gic s??n els dispositius mitjan??ant els quals el treball actua sobre la mat??ria per a generar producte. Cada forma de desenvolupament es defineix per l'element que ??s fonamental per a fomentar la productivitat en el proc??s de producci??. Aix??, en la forma de desenvolupament agrari, la font de l'augment de l'excedent ??s el resultat de l'increment quantitatiu de m?? d'obra i recursos naturals (sobretot terra cultivable) en el proc??s de producci?? i de la dotaci?? natural d'aquests recursos. En la forma de producci?? industrial, la principal font de productivitat ??s la introducci?? de noves fonts d'energia i la capacitat de descentralitzar el seu ??s durant la producci?? i els processos de circulaci??. En la nova forma de desenvolupament informacional, la font de la productivitat consisteix en la tecnologia de la generaci?? del coneixement, el processament de la informaci?? i la comunicaci?? de s??mbols. Sens dubte, el coneixement i la informaci?? s??n elements decisius en totes les formes de desenvolupament, ja que el proc??s de producci?? sempre es basa en cert grau de coneixement i en el processament de la informaci??. No obstant aix??, el que ??s espec??fic de la forma de desenvolupament informacional ??s l'acci?? del coneixement sobre si mateix com a principal font de productivitat. El processament de la informaci?? se centra en la superaci?? de la tecnologia d'aquest processament com a font de productivitat, en un cercle d'interacci?? de les fonts del coneixement de la tecnologia i l'aplicaci?? d'aquesta tecnologia per a millorar la generaci?? del coneixement.

??s per aix?? que Castells denomina informacional aquesta nova forma de desenvolupament, constitu??da pel sorgiment d'un nou paradigma tecnol??gic basat en la tecnologia de la informaci??. Cada forma de desenvolupament ???continua l'autor??? posseeix aix?? mateix un principi d'actuaci?? estructuralment determinat, entorn del qual s'organitzen els processos tecnol??gics: l'industrialisme s'orienta cap al creixement econ??mic, aix?? ??s, cap a la maximitzaci?? del producte; l'informacionalisme s'orienta cap al desenvolupament tecnol??gic, ??s a dir, cap a l'acumulaci?? de coneixement i cap a graus de complexitat m??s elevats en el processament de la informaci??. Si b?? graus m??s elevats de coneixement solen donar com a resultat graus m??s elevats de producte per unitat de consum insumo, la recerca del coneixement i la informaci?? ??s el que caracteritza la funci?? de la producci?? tecnol??gica en l'informacionalisme.

Coordina una col??lecci?? a Alianza Editorial, on ha publicat una an??lisi de cas de les seves teories, "La societat de la informaci?? i l'estat del benestar": el model finland??s, conjuntament amb Pekka Himanen.

En aquest llibre, Castells i Himanen analitzen el cas de Finl??ndia, com a exemple reeixit d'inserci?? en un m??n globalitzat acompanyat del desenvolupament de la societat de la informaci??, mantenint el contracte social entre l'estat i la societat amb la seva poblaci?? i una distribuci?? d'aquests beneficis de manera for??a homog??nia. Aix??, doncs, demostren com, en contraposici?? amb els Estats Units, la globalitzaci?? de la seva economia no es tradueix en una desigualtat social que es reflecteix en l'augment de la marginalitat dels individus m??s desprotegits per l'estat. En la metamorfosi finlandesa, es demostren com a elements clau la identitat ciutadana finlandesa refor??ada per l'informacionalisme, l'habilitat de l'estat per a conjugar el desenvolupament d'aquesta identitat mitjan??ant la promoci?? de la societat de la informaci?? i les seves sinergies amb els sectors privat i p??blic, i entre aquests ??ltims.