Comunisme llibertari
De Viquipèdia
El comunisme llibertari, també conegut com anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest. El comunisme llibertari és una branca concreta del socialisme llibertari.
Taula de continguts |
[edita] Origen i ideals
L'anarcocomunisme fou ideat inicialment a Itàlia durant la Primera Internacional, per Carlo Cafiero, Errico Malatesta, Andrea Costa i altres ex-republicans de Mazzini. Les seves idees no eren gaire diferents de l'anarquisme individualista (Max Stirner) i el mutualisme de Pierre-Joseph Proudhon fins després de la mort de Mikhaïl Bakunin. On Proudhon va donar suport a la propietat individual del producte del treball, salaris, i un mercat d'intercanvi; els anarcocomunistes van trencar amb aquesta idea en oposició a la propietat individual, l'eliminació de salaris i l'abolició del valor d'intercanvi. Cafeiro explica en Amarchi et Communisme que la propietat privada del producte de treball revertiria en una desigual acumulació del capital i, per tant, en una indesitjable distinció de classes. Joseph Dejacque criticava a Proudhon directament, afirmant que "No és sobre el producte del seu treball sobre el que un treballador o treballadora té dret, sinó sobre la satisfaccions de les seves necessitats, independentment de com pugui ser la seva naturalesa". L'any 1876, en la Conferència de Florència de la Federació Italiana de la I Internacional (que de fet va tenir lloc en un bosc als afores de Florència a causa de l'activitat policial), van declarar-hi els principis del anarcocomunisme:
L'anarcocomunisme defensa l'igualitarisme, l'abolició dels diners, i la introducció de l'economia del regal per a facilitar el compartiment de béns. A l'anarcocomunisme el benefici no existeix. No només això, sinó que els béns són donats com a regals amb la certesa que els altres també ho faran (en un context industrial això podria ocórrer entre sindicats de treballadors com entre individus). Si un sindicat no comparteix els seus productes, no rebrà recursos d'altres sindicats, fent el seu millor interès el compartir.
L'anarcocomunisme també advoca per l'abolició del treball en el sentit d'esclavitud del salari, i recomana al treballador la seva autogestió per a millorar la condicions laborals, incrementar l'eficiència i fer el treball satisfactori.
En definitiva, un lloc alliberat on s'hagi implantat el comunisme llibertari, la propietat privada i l'estat serien suprimits i s'organitzaria a la societat a través de federacions de treballadors que manejarien la producció i totes les decisions per mitjà de la democràcia directa. Els diners serien suprimits, i la gent es regiria pel principi "cada un dóna segons les seves capacitats, cada un rep segons les seves necessitats".
[edita] La filosofia
L'anarcocomunisme emfatitza l'experiència col·lectiva com distinta i important en la recerca de la llibertat. Totes les formes d'anarquisme reconeixen la identitat col·lectiva en cert grau, però el comunisme llibertari, començant amb Piotr Kropotkin i estenent-se a través d'Alexander Berkman, Nestor Makhno i molts altres, amplifiquen el sentit de l'experiència colectivista per sobre de l'individualista.
Implícitament, l'anarcocomunisme va seguir el model kantià de classificació: igual que Kant, van dividir la vida en les seves parts individuals, les quals tenen un paral·lel en la Raó Pura, i les parts menys òbvies de la vida, que caracteritzen les nostres relacions amb els altres, que tenen un paral·lel en la raó pràctica. No importa com d'autònoms puguem ésser quan estem sols. Una vegada que comencem a interactuar recíprocament amb el món i amb els altres, el canvi de circumstàncies demana un canvi de perspectiva. Això continua amb la nostra biologia. Les parts de la vida que Kant va identificar al seu treball sobre la raó pràctica no són ben enteses generalment. Com se sent l'experiència del treball realment? Què pensem quan treballam? A causa de algun tipus de limitació biològica, quan les persones tracten sobre aquests aspectes de la vida tendeixen a usar fosques i abstractes metàfores i analogies per a explicar del que estan parlant.
És aquí quan la diferència entre l'anarquisme i l'anarcocomunisme es mostra més clarament: l'anarcocomunisme ha pres aquests difícils aspectes de la vida, ha buscat comprendre'ls i ha integrat estratègies llibertàries que implicaven dits aspectes.
La implicació amb aquests aspectes de la vida és que mentre que l'alliberament mental podria ser sorprenent, sent conscient de la subestructura col·lectiva de la vida i de la societat es condueïx a un alliberament més profund del que comunament es pensa que és possible. Per això, pel que fa als anarcocomunistes, ells es veuen perseguint una definició de llibertat més completa que la d'altres anarquistes.
[edita] Temptatives d'implantar el comunisme llibertari
[edita] A Ucraïna
La primera temptativa d'implantar el comunisme llibertari, fou durant la revolució russa que durà des de el 1917 fins al 1921, a la regió ucraïnesa. El moviment s'inicià a l'aldea Gulai-Pole, aquesta fou influenciada per l'insurrecció de Nestor Makhno, l'exercit negre (els makhnovistes) alliberaren mitja Ucraïna, passant per Aleksandrovsk fins arribar a Kíev. El moviment acabà quan, després d'una dura batalla contra l'exercit blanc (que acaba amb el final dels tsaristes), els bolxevics exterminaren els anarquistes, els que van sobreviure (entre ells Makhno) s'exiliaren.
[edita] A Espanya
El comunisme llibertari fou posat en practica durant la guerra civil espanyola durant el 1936 fins al 1939, a les regions dominades per la República, en especial a les zones de Catalunya i Aragó, on hi havia reductes anarquistes. Tan sols a Aragó hi havia més de quatre-centes colectivitats autogestionades, que abarcaven camps, aldees i viles. Els habitants d'aquest territori emancipat posaven en comú els mitjans de producció. Per a regular de forma colectivista els productes escasos, s'usava l'intercanvi i el comerç; i els productes de major quantitat es distribuien segons el comunisme llibertari. Es crearen organs regionals, per a l'emmagatzematge de l'excedent de la producció i per a la solidaritat amb altres regions i amb els combatents que no treballaven. A alguns llocs s'aboliren els diners i es fomentà l'intercanvi. Per a evitar futures molesties es donaren terres als camperols individualistes, però a poc a poc i gradualment aquests s'integraren a les comunitats colectives.
Al final de la guerra civil espanyola, Franco els manà afusellar.
