Democràcia directa

De Viquipèdia

La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans poden participar directament en el procés de presa de decisions polítiques. Alguns sistemes proposats donen a la gent poders legislatius i executius, encara que la majoria de sistemes existents permeten la participació només en el procés legislatiu.

La democràcia directa en la seva forma tradicional és el govern del poble mitjançant referèndums. La ciutadania té dret a aprovar o vetar lleis, així com a retirar el suport a un representant (si és que el sistema té representants) en qualsevol moment.

La democràcia directa, en un sentit modern, consta de tres pilars concrets:

la iniciativa popular
el referèndum
la revocació de càrrecs electes

Suïssa és el millor exemple de sistema polític modern basat en la democràcia directa, ja que posseeix els dos primers pilars tant a nivell local com federal. En els últims 120 anys més de 240 iniciatives han estat votades en referèndum, encara que la ciutadania s'ha comportat de forma conservadora, aprovant-se només un 10% de totes les iniciatives. A més, algunes vegades s'ha optat per iniciatives que són reescrites pel govern.

Un altre exemple important són els Estats Units, on malgrat no existir democràcia directa a nivell federal, més de la meitat dels estats (i molts municipis) permeten que els ciutadans promoguin la votació d'iniciatives, i la gran majoria dels estats compten amb iniciatives o referèndums.

En relació amb aquest concepte tenim el de democràcia electrònica, que relaciona els mecanismes de la democràcia directa amb l'ús d'Internet i d'altres tecnologies de la comunicació.

Taula de continguts

1 Història
2 Avantatges i desavantatges
3 La democràcia directa des de l'esquerra
4 Enllaços externs

[edita] Història

La democràcia directa fou experimentada per primer cop a l'antiga democracia atenesa (començant el 508 aC). Aquesta experiència durà aproximadament dos segles, durant els quals el poder recaié en una assemblea en què hi havia tots els ciutadans barons, els càrrecs públics eren elegits per sorteig, i un representant elegit per l'assemblea s'encarregava de liderar l'exèrcit de la ciutat (i era anomenat estratega).

Les restrictives condicions per ser considerat ciutadà (només els barons ho eren), i per tant poder participar en la vida política de la ciutat, així com la mida reduïda de la ciutat-estat d'Atenes en aquell temps (entorn de les 300.000 persones) minimitzaven les dificultats logístiques inherents a aquesta forma de govern.

També cal tenir en compte la història romana, en la qual els ciutadans realitzaven i aprovaven les lleis, que va començar entorn a 449 aC i va durar aproximadament quatre segles, fins i tot la mort de Juli Cèsar el 44 aC, encara que molts historiadors posen el final de la República romana l'any 43 aC, amb l'aprovació d'una llei anomenada Lex Titia. Segons alguns historiadors, el fet que els ciutadans tinguessin el protagonisme de fer les lleis va ser un factor important que va contribuir a l'apogeu de Roma i de la civilització grecoromana.

Després d'aquests antecedents llunyans en el temps, aquesta forma de govern ha estat molt poc utilitzada (alguns governs l'han implementat en part des de llavors, però no fins al nivell de l'antiga Atenes). Les democràcies modernes generalment funcionen mitjançant representants elegits pels ciutadans, el que es coneix com democràcia representativa.

L'era moderna de la democràcia directa va començar a les ciutats de Suïssa al segle XIII. El 1847, els suïssos van afegir el referèndum estatutari a la seva constitució. Aviat van pensar que tenir només el poder de vetar les lleis que produïa el Parlament no era suficient, i així el 1891 van afegir la iniciativa d'esmena constitucional. Les batalles polítiques suïsses des de llavors han ofert al món una experiència important en la posada en pràctica d'aquest tipus d'iniciatives.

Molts moviments polítics al món busquen l'evolució des de l'actual sistema de democràcia representativa, vigent en la majoria de democràcies modernes, cap a algun tipus de democràcia directa o de democràcia deliberativa (basada en la presa de decisions consensuades més que en la simple regla de la majoria).

[edita] Avantatges i desavantatges

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

L'objecció més important que se sol atribuir a la democràcia directa es refereix a la seva practicitat i eficiència. Decidir sobre tots o gairebé tots els temes d'importància pública mitjançant referèndums pot ser lent i costós, i pot provocar en els ciutadans apatia i fatiga. Els defensors actuals de la democràcia directa solen suggerir que la democràcia electrònica (amb eines com els wikis, els fòrums o la televisió) pot pal·liar aquests problemes. Un altre desavantatge que s'esgrimeix és la possibilitat de desembocar en la demagògia.

També ho és el fet que les preguntes han de ser curtes, amb una resposta de si o no, els votants podrien elegir polítiques incoherents. Per exemple, una majoria podria votar a favor de reduir els impostos mentre una majoria podria votar també per un increment de la despesa pública en educació. La resposta comuna a aquesta crítica és que el problema de les decisions inconsistents no és exclusiu d'aquesta forma de democràcia.

Tractant de limitar la popularitat i el calat social que els principis de la democràcia directa podrien provocar de forma natural, els governants i partidaris de principis democràtics més estrictes solen invocar termes com el "govern de les masses" per exacerbar la tendència natural que tenen els ciutadans a tenir por del que pot ocórrer si els seus conciutadans prenguessin decisions directes sobre una part important de les polítiques públiques, especialment referent a les seves llibertats civils fonamentals.

Alguns estudiosos utilitzen el terme democràcia semidirecta per descriure sistemes de democràcia directa que compten amb mecanismes per protegir les llibertats civils així com per protegir els interessos de les minories de la majoria. Tanmateix, ja que la democràcia directa sol funcionar sempre d'aquesta forma, la necessitat de l'esmentat terme no és del tot clara.

La posada en pràctica de la democràcia directa sol traduir-se en un procés de confrontació, en el que la ciutadania discuteix i elegeix dues opcions definides per experts. Aquest procés es caracteritza per una falta de deliberació orientada cap al consens. Per aquesta raó, la democràcia directa s'associa més que res amb polítiques d'esquerra o de dreta, o almenys això es dedueix de l'anàlisi de qui defensa moltes iniciatives legislatives en els estats d'Estats Units que les permeten. De tota manera és important subratllar que qualsevol decisió resultant d'una d'aquestes iniciatives ha de respectar la constitució del país corresponent, el que normalment impedeix que es deroguin llibertats civils.

El model canadenc d'assemblea de ciutadans esquiva molts dels desavantatges de la democràcia directa a través d'un procés basat en la deliberació i el consens, bastant diferent del caracteritzat per les iniciatives i els referèndums.

En diverses parts del món hi ha propostes d'aplicació de democràcia directa; a Espanya, Democràcia Directa Activa i a l'Uruguai, Democràcia Directa Informatitzada.

[edita] La democràcia directa des de l'esquerra

En els últims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democràcia directa que vagi substituint a la democràcia representativa. Aquest model de democràcia directa estaria basat no només en la celebració de referèndums per a la presa de decisions importants concretes, sinó que preveu a més la instauració de mecanismes com assemblees de barris o pressupostos participatius on la ciutadania tingui un paper més actiu a la presa de decisions. La democràcia directa seria una forma més aprofundida de democràcia participativa.