Max Stirner

De Viquip??dia

Nota: L'article sembla una traducci?? autom??tica de baixa qualitat:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Traducci?? lliure i defectuosa. Necessita complementar-se amb versions d'altres idiomes i moltes millores d'estil

Caricatura de Max Stirner feta per Fiedrich Engels

Max Stirner (Pseud??nim per Johann Caspar Schmidt, * 25 d'octubre de 1806 a Bayreuth; ??? 25 de juny de 1856 a Berl??n) fou un fil??sof anarquista alemany, que exaltava l'egoisme radical.

[edita] Vida

El seu pseud??nim era al mateix temps un malnom, en refer??ncia al seu front desproporcionadament gran (en alemany, Stirn significa front). Despr??s de treure una nota ??mpliament per damunt de la mitja a la selectivitat, Johann Caspar Schmidt va estudiar amb interrupcions, entre 1826 i 1839, teologia i filologia a Erlangen, K??nigsberg i Berlin. A Berlin va ser almune de Hegel i Schleiermacher, entre d'altres. A partir de 1841 pertany al Cercle dels Lliures, un grup de debat entre cient??fics i publicistes liberals i socialistes, al que tamb?? pertanyien, entre d'altres, Bruno Bauer, Arnold Ruge, Ludwig Buhl, Adolf Rutenberg i temporalment Friedrich Engels.

L'any 1839, Stirner comen??a a exercir de professor a una escola femenina de Berlin. Entre 1842 i 1844 escriu la seva Opera Magna, L'??nic i la seva Propietat, publicat l'octubre de 1844, per?? editat a 1845 per el??ludir la censura. Poc abans, va renunciar al seu lloc de feina, no se sap ben b?? si per evitar la pol??mica que s'hauria pogut originar pel fet que l'autor d'un llibre tan radical ocup??s una professi?? tan exigent, o si realment temia sancions legals i no volia perjudicar l'escola.

Stirner es va casar dues vegades. La seva primera dona va morir l'any 1838 per complicacions al part, juntament amb el seu fill. Es va tornar a casar, amb Marie D??hnhardt de Gadebusch, l'any 1843, convertint el seu matrimoni en una s??tira de la cerim??nia eclesi??stica. Per?? aquesta declaraci?? d'amor no va poder impedir que, l'any 1846, es dissolgu??s la uni?? arran dels creixents problemes econ??mics de la parella, ja que l'activitat liter??ria li suposava pocs ingressos a Stirner i el seu experiment cooperatiu de comer?? majorista de llet, finan??at per una her??ncia de Marie, va fracassar estrepitosament per falta d'experi??ncia, aix?? com per la desconfian??a d'agricultors i clients.

L'any 1847 tradueix a l'alemany la obra La Riquesa de les Nacions, d'Adam Smith. Al 1856 mor d'una infecci?? causada per la picada d'un insecte, endeutat i sense deixar her??ncia.

[edita] Filosofia

Stirner es classificat dins del grup de Joves Hegelians, de l'Esquerra Hegeliana, per?? dins del qual nom??s encaixa parcialment, ja que amb L'??nic i la seva Propietat s'oposa frontalment a Hegel i els Joves Hegelians. Especialment, ataca als seus membres m??s destacats de l'??poca: Bruno Bauer i Ludwig Feuerbach.

Es el primer fil??sof en negar tots els imperatius, totes les exig??ncies morals, en fer apologia del poder individual ilimitat, deixant-ho tot a la seva responsabilitat i compet??ncia.

Stirner critica l'idealisme alemany de forma pol??mica. Per aix??, Karl Marx es veu obligat a escriure una r??plica dins la seva obra La Ideologia Alemanya al cap??tol I.III titulat "Sant Stirner".

Cites conegudes del seu llibre (sovint resumides de forma incorrecta) son ??Per mi, res est?? damunt meu?? i ??No he fundat la meva causa en res??. Segurament, una de les frases m??s conegudes sobre la llibertat de l'individualisme ??s: Nom??s s??c lliure d'all?? de qu?? m'he desempallegat.

[edita] Influ??ncia

Tot i que la majoria de les recopilacions de la hist??ria de la filosofia nom??s el mencionen de passada, ha influ??t molts fil??sofs (entre d'altres, suposadament, Nietzsche, al qual alguns seguidors de Stirner acusen de "gran plagiador") i escriptors (per exemple, Ernst J??nger). Sovint ??s esmentat com a antecedent de l'anarquisme, especialment de la seva vessant individualista, l'anarcoindividualisme, i de l'existencialisme, m??rit que d'altra banda nom??s mereix parcialment.

L'afinitat de Stirner cap a l'anarquisme cl??ssic ??s objecte de pol??mica, ja que la majoria dels anarquistes consideren les seves idees contradict??ries amb les de l'anarquisme, i nom??s una petita part el consideren un referent. Dins del postanarquisme - una combinaci?? entre anarquisme i postestructuralisme - es troben forts vincles amb Stirner, i molts el consideren un postestructuralista preco??.