Ernst Jünger

De Viquipèdia

Ernst Jünger, escriptor, filòsof, novelista i historiador alemany nascut a Heidelberg el 1895 mort a Wilfingen el 1998. Fill del doctor Ernst George Jünger, un professor de química, i Lily Karoline.

[edita] Biografia

S'uní als Wandervögel el 1911; movimient juvenil que sostenia principis radicals posteriorment adoptats pel moviment hippie, extremava l'esperit de la natura i la recerca dels boscos així com el respecte absolut per la vida animal. A més, a diferència d'aquests, tenyia el seu ideari d'una glorificació de la nació alemanya.

El 1913 -amb 18 anys- es va allistar a la "Legió Estrangera" francesa, viatjant a Àfrica. Aquesta experiència el marcà per siempre, despertant-li la passió per la guerra. Així, quan esclatà la I Guerra mundial, Jünger fou un dels primers en allistar-se, obtenint el 1918 (poques setmanes abans de la fi de la guerra) la condecoració "Blaue Max" al mèrit militar.

Fruit d'aquesta experiència fou la publicació -amb tan sols 25 anys- dels seus records de la guerra al llibre "Tempestes d'Acer", un cant a la guerra pel que té d'"experiència interior", que el va catapultar a la fama.

Entre la I Guerra Mundial i l'arribada de Hitler al poder a Alemanya, Jünger formà part de l'òrbita d'un complex corrent polític i cultural anomenat "Konservative revolution" o revolució conservadora alemanya, de la qual hi formaren part, a més d'altres grups, autors com Ernst von Salomon, Werner Sombart, Carl Schmitt o Oswald Spengler. Algunes de les característiques más importants que definiren la "Konservative revolution" fou el seu nacionalisme radical, el rebuig del liberalisme decimonònic, de la Revolució francesa o la influència d'autors com Nietzsche. Dins d'aquest corrent, Jünger hi publicà llibres com "La guerra com a experiència interior", "La mobilització general" o "El treballador".

Malgrat el marcat to nacionalista de l'obra de Jünger durant aquesta època i el matís "d'èlits" de la seva obra, l'absència d'antisemitisme portà Jünger el 1933 a rebutjar el nacionalsocialisme, a no acceptar l'ingrés a l'Acadèmia de Poesia Alemanya, purgada feia poc per la Gestapo, i se n'anà a un poblet -Goslar- a les muntanyes Harz; després se n'anà a Ueberlingen.

El 1934 prohibeix al periòdic del partit nazi que segueixi utilitzant i manipulant els seus escrits, i rebutjà també ocupar un lloc al Reichstag, mentrestant publica "Blaetter und Steine" (Fulles i pedres), la seva primera crítica al racisme fascista.

Realitzà viatges a Noruega, el 1935; el 1936 a Brasil, Canàries i Marroc; el 1937 a París, on va trobar-se amb André Gide i Julien Green i el 1939 es traslladà a Kirchhorst, a la Baixa Saxònia.

Jünger passà una part de la II Guerra Mundial com a militar al París ocupat, on a partir del 1941 freqüentà els salons literaris i de fumadors d'opi, així com la bohèmia parisina, es deixà convidar pels oficials que començaven a rebel·lar-se contra Hitler i salvà la vida a tants jueus represaliats com va poder. «L'uniforme, les condecoracions i la brillantor de les armes, que tant he estimat, em produeixen repugnància», anotà al seu diari a l'assabentar-se de l'extermini progressiu dels jueus.

El 1942 fou enviat al Front Rus i el 1944, després del fracassat atemptat contra Hitler -en el qual hi participà- dimiteix del seu lloc a l'exèrcit. Durant la postguerra els seus llibres foren prohibits fins el 1949, però malgrat això aconseguí publicar "Der Friede" (La pau) el 1946 a Ámsterdam, el 1947 "Atlantische Fahrt" (Viatge Atlàntic) i un any més tard "Aus der goldenen Muschel" (La petxina d'or). La prohibició de les seves publicacions el 1949 fou provocada per negar-se a omplir un formulari sobre la desnazificació a la zona d'ocupació britànica. Llavors es traslladà a Ravensburg, a la zona d'ocupació francesa.

Des dels anys 50, quan establí amistat amb Albert Hofmann, el creador del LSD, alguns dels llibres de Jünger tractaren de forma directa o indirecta l'experiència psicodèlica.

El 1952, després de la seva primera experiència amb l'LSD, escrigué "Besuch auf Godenholm" (Visita a Godenholm), i llur publicació coincidí amb l'aparició de "Les portes de la percepció" d'Aldous Huxley.

El seu altre gran llibre sobre el tema de les drogues és "Annäherungen. Drogen und Rausch", (Apropaments. Drogues i ebrietat), del 1970. Aquesta obra, en la què l'autor encunyà el terme psiconautes (navegants de la psique), exposa les nombroses experiències de Jünger amb diversos tipus de sustàncies psicoactives, tant enteogèniques com estimulants o opiàcis.

Als voltants del 1977 escrigué una altra de les seves obres més conegudes, "Eumeswil", on sobresurt la figura de l'"anarca", personatge preconfigurat per Albert Camus al seu llibre "L'homme révolté" el 1951.

Un dels seus darrers textos és "Die Schere" (La Tisora), publicat el 1989, quan Jünger tenia ja 95 anys d'edat. De gran valor històric i literari són els seus diaris de la II Guerra Mundial ("Radiacions"). En l'actualitat es considera la seva obra com una de les majors contribucions a la literatura en llengua alemanya al sigle XX.

Va morir 17 de febrer del 1998 amb 103 anys.

[edita] Bibliografia

• Ernst Jünger i Martin Heidegger: Sobre el nihilisme: Sobre la línia (Über die Linie) i Cap a la pregunta del ser (Zur Seinsfrage), respectivament. Paidós - I.C.E./U.A.B., Barcelona, 1994. Trad. de José Luis Molinuevo.
• In Stahlgewittern (1920)
• Der Kampf als inneres Erlebnis (1922)
• Sturm (1923)
• Feuer und Blut (1925)
• Das Wäldchen 125 (1925)
• Das abenteuerliche Herz. Aufzeichnungen bei Tag und Nacht (1929)
• Der Arbeiter. Herrschaft und Gestalt (1932)
• Blätter und Steine (1934)
• Afrikanische Spiele (1936)
• Das abenteuerliche Herz. Figuren und Capricios (1938)
• Auf den Marmorklippen (1939)
• Gärten und Straßen (1942)
• Myrdun. Briefe aus Norwegen (1943)
• Der Friede. Ein Wort an die Jugend Europas und an die Jugend der Welt. (1945)
• Atlantische Fahrt (1947)
• Sprache und Körperbau (1947)
• Ein Inselfrühling (1948)
• Heliopolis. Rückblick auf eine Stadt (1949)
• Strahlungen (1949)
• Am Kieselstrand (1950)
• Über die Linie (1951)
• Der Waldgang (1951)
• Besuch auf Godenholm (1952)
• Der gordische Knoten (1953)
• Das Sanduhrbuch (1954)
• Am Sarazenturm (1955)
• Rivarol (1956)
• Gläserne Bienen (1957)
• Jahre der Okkupation (1958)
• An der Zeitmauer (1959)
• Der Weltstaat (1960)
• Typus, Name, Gestalt (1963)
• Grenzgänge. Essays. Reden. Träume (1966)
• Subtile Jagden (1967)
• Sgraffiti (1969)
• Ad hoc (1970)
• Annäherungen. Drogen und Rausch (1970)
• Die Zwille (1973)
• Zahlen und Götter. Philemon und Baucis. Zwei Essays (1974))
• Eumeswil (1977)
• Siebzig verweht I (1980)
• Siebzig verweht II (1981)
• Aladins Problem (1983)
• Maxima - Minima, Adnoten zum 'Arbeiter' (1983)
• Autor und Autorschaft (1984)
• Eine gefährliche Begegnung (1985)
• Zwei Mal Halley (1987)
• Die Schere (1989)
• Prognosen (1993)
• Siebzig verweht III (1993)
• Siebzig verweht IV (1995)
• Siebzig verweht V (1997)

[edita] Enllaços externs

• Assaigs sobre Ernst Jünger
• Ernst Jünger a Cyberspace IV (anglès)
• Ernst Jünger a Lecturalia (castellà)