Jurament del jeu de paume
De Viquip??dia
El Jurament del jeu de paume ??s un comprom??s d'uni?? pres el 20 de juny de 1789 a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals de 1789. Per fer front a les pressions del rei de Fran??a Llu??s XVI, van jurar de no separar-se fins a l'aprovaci?? d'una Constituci??. Malgrat la manca de valor jur??dic d'aquest jurament, el seu impacte simb??lic va ser molt fort.
Taula de continguts |
[edita] Esdeveniments hist??rics
Al comen??ament de la Revoluci?? francesa, un conflicte s'introdueix entre els representants del tercer estat d'una part, el rei i els bra??os privilegiats d'altra banda. La reuni?? dels primers Estats Generals des de 1614 suscita immenses esperances en la burgesia marcada per les idees de les Llums. Espera reformes profundes que li permetran accedir al poder : sobirania nacional, fi de la societat estamental, igualtat davant l'acc??s als c??rrecs p??blics, grans llibertats i garanties judicials. La manca de concreci?? d'aquestes reformes que no acaben d'arribar provoca una gran desil??lusi??. El rei sembla preocupar-se nom??s de les reformes fiscals. El tercer estat sap que no podr?? fer triomfar els seus punts de vista si l'organitzaci?? ancestral dels Estats Generals no ??s modificada. Tradicionalment, cada bra?? era igual a un vot. Hi havia doncs dos vots per als privilegiats, i una per als no-privilegiats que represent??ven en aquell temps un 95 % de la poblaci?? francesa. El tercer estat i els diputats reformistes de la noblesa i del clergat reclamen el vot individual per cada diputat. Si cada diputat disposava d'un vot, tot era possible.
El 6 de maig de 1789, els diputats del tercer estat als Estats Generals es neguen a reunir-se de manera separada dels representants dels dos altres bra??os. Despr??s d'un mes de discussi?? i de negociaci??, decideixen prendre la iniciativa convidant els seus col??legues a ajuntar-s'hi per a una comprovaci?? municipi per municipi dels poders dels escollits dels tres bra??os. El 16 de juny, deu escollits del clergat responen al seu nom en el moment de la crida quotidiana. Sentint arriba la seva hora, els diputats del tercer estat, adopten una moci?? constituint-se en Assemblea Nacional, l'??nica que pot decidir sobre els impostos. El clergat es doblega davant aquesta fita sense viol??ncia i decideix el 19 de juny d'ajuntar-s'hi. L'hora del triomf sembla proper.
Llu??s XVI decideix llavors resistir. Convoca els diputats dels tres ordres pel 22 de juny a una sessi?? reial, amb la intenci?? de deixar sense efecte totes les decisions del Tercer estat. Esperant, li cal impedir tot debat i tota nova decisi??. El 20 de juny de 1789, amb el pretext de fer reparacions per a la pr??xima sessi??, els gu??rdies prohibeixen als diputats del tercer estat l'acc??s a la "sala dels Menuts Plaers", on es celebraven els Estats Generals.
Els diputats es reuneixen llavors a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles. Ajudat pel diputat Jean-Joseph Mounier, l'abat Emmanuel-Joseph Siey??s s'afanya a redactar la c??lebre f??rmula del jurament del Joc de pilota, ??de no separar-se mai, i de reunir-se all?? on les circumst??ncies ho demanin, fins que la Constituci?? del regne sigui establerta i sigui consolidada sobre fonaments s??lids??. Aquest text ??s llegit per Jean-Sylvain Bailly. Es tracta de for??ar la decisi?? dels indecisos i d'obligar-los d'alguna manera a anar endavant. Aquest jurament ??s votat per unanimitat menys un vot, el de Martin-Dauch.
El 23 de juny, el tercer estat mostra la seva voluntat de mantenir el jurament. Prenent la paraula davant l'Assemblea, Llu??s XVI trenca les decisions del tercer estat i prohibeix als tres bra??os de trobar-se en com??. Promet tanmateix algunes reformes (igualtat fiscal, abolici?? de la talla, de les c??rregues, i de les "letres de cachet") i conclou ordenant als representants de retirar-se.
Despr??s de la marxa del sobir??, els gu??rdies semblen voler dispersar els diputats del Tercer estat que es neguen a obeir, per for??a. Alguns diputats de la noblesa, com La Fayette posen la m?? a l'espasa. ??s en aquest moment que Mirabeau pronuncia la famosa frase, de la qual hi ha diverses versions: ??Digueu als que us envien que som aqu?? per la voluntat del poble i que no ens en anirem si no es per la for??a de les baionetes ! ?? [1]
Finalment, el rei va capitular. ??B??, si no volen anar-se'n, que s'hi quedin! ?? El 27 de juny, ordena als privilegiats dels dos altres bra??os d'ajuntar-se al tercer estat, en una cambra ??nica.
En aquest Joc de pilota, el 20 de juny de 1789 els diputats del poble, van jurar no separar-se fins que haguessin donat una constituci?? a Fran??a. Van mantenir la seva paraula
[edita] Text del jurament
Jean-Baptiste-Pierre Bevi??re (1723-1807) ??s conegut per haver redactat el jurament del Joc de Pilota. Constituent durant l'Imperi, ??s troba enterrat al Pante?? de Par??s.
??L'Assemblea nacional, considerant que ha estat cridada a fixar la constituci?? del regne, portar a terme la regeneraci?? de l'ordre p??blic i mantenir els verdaders principis de la monarquia, res no pot impedir que continui les seves deliberacions a qualsevol lloc on es pugui veure for??ada a establir-se, i que en darrer terme, l'Assemblea nacional es all?? on els seus membres es trobin reunits;
Disposa que tots els membres d'aquesta assemblea prestin, a l'instant, jurament solemne de no separar-se mai, i de reunir-se all?? on les circumst??ncies ho exigeixin, fins que la Constituci?? del regne sigui establerta i consolidada sobre fonaments s??lids, i que un cop prestat l'esmentat jurament, tots els membres i cadascun d'ells en particular confirmaran, amb la seva firma, aquesta resoluci?? indestructible. ??
[edita] Diputats presents al jurament
Fran??ois-Antoine de Boissy d'Anglas
Guillaume-Amable Robert de Chevannes
Christophe Antoine Gerle, dit "dom Gerle", (representat al quadre de David tot i que hi va ser absent)
Guilhermy, compatriota de Martin-Dauch
Joseph Ignace Guillotin
Charles-Fran??ois Lebrun
Augustin Bernard-Fran??ois Le Goazre de Kerv??legan
Joseph Martin-Dauch, l'??nic que va rebutjar de fer el jurament
Honor?? Gabriel Riqueti de Mirabeau
Pierre-Louis Prieur
Rabeau Saint-??tienne, pastor protestant
Pierre-Louis Roederer, (representat al quadre de David tot i que hi va ser absent)
??tienne Fran??ois Sall?? de Chou
Thouret
[edita] El quadre de David
Per tal de celebrar l'esdeveniment, s'organitza una subscripci?? nacional per la Societat dels Amics de la constituci??, dita club dels Jacobins. La realitzaci?? del quadre ??s confiada a Jacques-Louis David. Per?? el 1793, tot just n'ha acabat l'esb??s. Ara b?? el 1793, la vida pol??tica francesa ja no correspon en absolut en el quadre.
Mirabeau, un dels herois de l'any 1789, s'ha fet l'enemic de la Revoluci??. La seva correspond??ncia secreta amb el rei ha estat descoberta a l'estiu i, als ulls de l'opini?? p??blica, ha esdevingut un tra??dor. Un gran nombre dels diputats de l'Assemblea nacional constituent es troben a les faccions enemigues del Govern de Salut P??blica. David abandona doncs el treball. ??s un dels seus deixebles que intenta acabar aquesta obra a partir de l'esb??s realitzat pel seu mestre.
El pintor s'entesta a traduir el moviment d'unanimitat fent convergir cap a Bailly la mirada de tots els diputats presents. L'actitud paralitzada de l'??nic opositor al jurament, Martin-Dauch, a sota a la dreta, contrasta amb l'entusiasme general. David s'ocupa tamb?? de dibuixar les cares perqu?? cada protagonista pugui ser reconegut individualment. Els participants en aquesta jornada es guanyen aix?? l'estatura d'herois nacionals. El pintor ha dibuixat finestres ??mplies i col??locades en al??ada. La pres??ncia del poble de Versalles a les finestres simbolitza el suport del poble al jurament. Les cortines s??n aixecades per borrasques de vent, representant la bufada de la llibertat que envaeix Fran??a.
Interpretaci?? simb??lica
Al segle XVIII, el jurament t?? un valor sagrat. Porta una garantia de fidelitat a la paraula donada. Jacques-Louis David s'havia fet con??ixer per la tela "Le Serment des Horaces". El 1789, George Washington presta jurament a la Constituci?? dels Estats Units. Els juraments col??lectius s??n considerats durant la Revoluci?? francesa com factor d'unitat nacional, fins i tot d'unanimitat nacional. Aix?? explica per qu?? els revolucionaris han volgut portar endavant aquest episodi. Efusi?? prerom??ntica, unanimitat - nom??s un diputat s'ha negat a prestar jurament -, fervor dels diputats, gaireb?? tots burgesos, abs??ncia de viol??ncia popular, tot hi era per fer d'aquesta jornada el portaestendard de la revoluci?? de 1789. Mostra tamb?? que ??s la voluntat particular de cada individu que fa la sobirania nacional.
El quadre de David implica una escena de confraternitat entre el monjo cartoix??, Dom Gerle, i el pastor protestant, Rabeau Saint-??tienne, la qual cosa simbolitza una era nova, la de la toler??ncia religiosa.
An??cdotes
Va ser el diputat Guillotin, conegut per a la c??lebre m??quina per decapitar sense dolor els condemnats a mort, qui va assenyalar la pres??ncia de la sala del Joc de pilota, no lluny del Palau de Versalles.
Refer??ncies
[1]. http://www.assemblee-nationale.fr/histoire/mirabeau.asp Sembla que la frase exacta va ser m??s probablement ??Tanmateix, per tal d'evitar equ??vocs i tot termini, declaro que si se'ls ha encarregat de fer-nos sortir d'aqu??, hauran de demanar ordres per utilitzar la for??a; ja que no ens en anirem dels nostres llocs m??s que per la pot??ncia dels baionetes ??, per?? la versi?? emf??tica ??s la m??s coneguda
