Paul Gauguin
De Viquipèdia
Eugène Henri Paul Gauguin (8 de juny, 1848 – 9 de maig, 1903) fou un pintor francès postimpressionista.
Taula de continguts |
[edita] Primers anys
Nascut a París, Gauguin era descendent de terratinents del Perú, nét de la feminista socialista Flora Tristan. Va passar els primers anys a Lima i, després d'estudiar a Orleans, es va embarcar a la marina mercant. Al tornar a França, el 1870, es fa agent de borsa a París. Té una vida estable burgesa amb la seva dona danesa Mette-Sophie Gad i els seus cinc fills.
El seu tutor, Gustave Arosa, home de negocis i amant de l'art, l'introdueix en el grup d'impressionistes. El 1874 coneix el pintor Camille Pissarro i veu la primera exposició impressionista. Comença a pintar com a afeccionat i exposa amb els impressionistes el 1876, 1880, 1881, 1882 i 1886.
En 1882, abandona el seu ofici a la borsa per dedicar-se a la pintura. No en treu prou per viure i s'instal·la a Copenhaguen amb la família de la seva dona. La família no veu prou bé el canvi d'ofici i torna tot sol, el 1885, a París per dedicar-se exclusivament a pintar.
[edita] Bretanya
Entre 1886 i 1891, Gauguin viu a la Bretanya (excepte un viatge a Panamà i la Martinique entre 1887 i 1888) on és el centre d'un grup de pintors experimentals coneguts com l'escola de Pont-Aven. Sota la influència del pintor Émile Bernard, el seu estil evoluciona tornant-se més natural i més sintètic. Busca la seva inspiració en l'art indígena, en els vitralls medievals i en les estampes japoneses. Coneix a Vincent van Gogh a través del seu germà Leo Van Gogh i, el 1888, viuran junts durant dos mesos (d'octubre a desembre) a Arle, al sud de França. Els dos amics són molt sensibles i coneixen moments de depressió. L'experiència acaba malament amb el famós episodi de la orella tallada de Van Gogh.
[edita] Tahití
El 1891, arruïnat, Gauguin s'embarca cap a Tahiti on espera fugir de la civilització europea. Només retorna a França un cop i passarà la resta de la seva vida a la Polinèsia Francesa. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la seva obra guanya en consistència i pinta els quadres més notables. Treballa particularment l'expressivitat dels colors, la recerca de la perspectiva i la utilització de formes plenes i voluminoses.
Coneix a Téhura, que serà la seva model. Molt inspirat, pinta 70 teles en pocs mesos. Però, després d'uns anys d'estabilitat, els problemes amb l'administració colonial, la manca de diners i els problemes familiars (mor la seva filla predilecta, Aline), acabaran amb un intent de suïcidi.
El 1901, fuig de nou cap a Hiva Oa, a les illes Marqueses. Enfrontat de nou amb les autoritats colonials, acaba malalt i arruïnat. Mort el 9 de maig de 1903.
[edita] Relació d'obres
[edita] Quadres
- Vegeu la llista de quadres de Paul Gauguin.
Mostra d'algunes de les obres més significatives:
 El Crist groc, 1889 |
 Vahine no te Tiare, 1891 |
 Arearea, 1892 |
|
 Manao tupapau, 1892 |
 Nafea Faa Ipoipo?, 1892 |
 Pits amb flors roges, 1899 |
[edita] Escrits
A més dels quadres, Gauguin va deixar alguns escrits on fa reflexions sobre l'art, anotacions sobre els seus quadres, i diverses notes autobiogràfiques, a més de la correspondència amb la seva dona i el seu marxant:
- Notes Synthétiques, 1886-1888.
- Cahier pour Aline, 1892.
- Ancient Culte Mahorie, 1892-1893.
- Noa-Noa, 1893-1895, junt amb Charles Morice.
- Diverses choses, 1896-1897. Notes escrites sobre les pàgines en blanc del manuscrit de Noa-Noa.
- L'Esprit moderne et le catholicism, 1897 i 1902.
- "Le Sourire", 1899-1900. Periòdic satíric i anticolonial fundat por Gauguin.
- Racontars de rapin, 1902. Article enviat al "Mercure de France", que no es va publicar.
- Avant et après, 1902-1903.
[edita] Llibres sobre Gauguin
La vida de Gauguin ha inspirat diferents obres, com a mostra:
- Victor Segalen, Journal des îles. Fou el primer en visitar la seva tomba.
- W. Somerset Maughan, The Moon and Sixpence.
- Santiago Vilanova, El Secret d'Hiva Oa. ISBN 84-7584-336-0
- Mario Vargas Llosa, El Paraíso en la otra esquina. ISBN 84-204-6557-7
[edita] Enllaços externs
- Llista de 497 obres(anglès)
- Noa Noa, de Paul Gauguin, versió de la Biblioteca nacional de França (francès). Publicat en català a Noa Noa: Estada a Tahití. Barcelona: Quaderns Crema, 2001. ISBN 84-7727-340-5
