Manao tupapau

De Viquip??dia

Manao tupapau

Paul Gauguin, 1892

Oli sobre tela de canem??s, 72,4 ?? 92,4 cm

Albright-Knox Art Gallery, Buffalo

Manao tupapau (en tahiti?? normalitzat, Mana???o t??p??pa???u), o L'esperit dels morts vetlla, ??s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1892, en la primera estada a Tahit??. Es conserva a la galeria d'art Albright-Knox de Buffalo. Es coneix per la refer??ncia n??m. 457 del cat??leg de Wildenstein.

La model ??s Teha???amana, l'amant de Gauguin (que l'anomenava Tehura), i descriu una escena on mostra la por ancestral dels polinesis als tupapau. S??n els esperits de la mort, o de la nit, que surten de la llacuna o del bosc quan es fa de nit per arrapar-se a l'esquena dels desprevinguts i emportar-se'ls.^[1]

El t??tol Manao tupapau no t?? una traducci?? immediata ja que est?? compost de dues paraules sense relaci?? sint??ctica: pensament o creen??a i espectre. Gauguin n'explica dos sentits: o ella pensa en l'espectre o l'espectre pensa en ella.^[2]

Gauguin descriu l'escena en el seu diari Noa Noa. Un dia va tornar a la seva cabana quan ja era de nit, i per falta de provisions s'havia quedat sense enllumenat. Va encendre un llum?? per orientar-se i va veure...

??la Tehura, imm??bil, nua, ajaguda de bocaterrosa al llit, amb els ulls desmesuradament engrandits per la por [...] semblava que una lluor fosforescent li brollava d'aquells ulls amb la mirada fixa.?? ^[3]

Tehura jeu nua al llit, per?? no es presenta de forma lasciva sin?? atemorida mirant al pintor. Crispada i tensa, junta i estreny les cames i recolza les mans al coix?? com si an??s a saltar en qualsevol moment per sortir fugint.

La misteriosa figura de marcat perfil del fons mostra la pres??ncia d'un esperit dels morts vigilant i infiltrat com un dimoni en un m??n paradis??ac. El fons es complementa amb unes estrelles que recorden els insectes nocturns fosforescents, una de les formes dels tupapaus. En aquest cas Gauguin no mostra l'harmonia entre home i natura, sin?? el m??n de sentiments, instints i supersticions que havia anat aprenent de Tehura.

La composici?? ??s una clara imitaci?? de l???Olympia d?????douard Manet. Gauguin tenia a Tahit?? una fotografia de l???Olympia i havia manifestat una certa obsessi??. La postura de Tehura ??s la inversa d'Olympia. La servent negra del fons ??s substitu??da per la dona encaputxada de negre. L???Olympia havia provocat un esc??ndol a Par??s, i Gauguin capgira la tradici?? dels nus europeus.

Gauguin escriu a la seva dona Mette que la postura resulta indecent. De fet, quan es va presentar a Par??s, la cr??tica el va considerar indecent. Per?? el que li interessava reflectir ??s la por. Diu que una europea es sentiria atemorida si fos sorpresa en aquesta postura, per?? una tahitiana t?? altres pors i no ??s la nuesa el que m??s l'amo??na.^[4]

L'estima de Gauguin pel quadre queda de manifest quan el reprodueix parcialment com a fons de l'Autoretrat amb barret. El Manao tupapau es veu revertit, indicant que el pintor estava davant un mirall.

[edita] Refer??ncies