[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pits amb flors roges - Viquipèdia

Pits amb flors roges

De Viquipèdia

Pits amb flors roges, o
Dues tahitianes (amb flors de mango)
Paul Gauguin, 1899
Oli sobre tela, 94 × 72,4 cm
Metropolitan Museum of Art, Nova York


Pits amb flors roges (títol original en francès Les Seins aux Fleurs Rouges) és un quadre de Paul Gauguin fet el 1899 durant la seva segona estada a Tahití. El títol original es va modificar posteriorment a Dues tahitianes (amb flors de mango) (en francès Deux Tahitiannnes (aux fleurs de mango))[1]. Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York.[2]

Flors de mango
Flors de mango

La noia de l'esquerra, que probablement és Pahura l'amant de Gauguin, aguanta un bol ple de flors o fruits vermells no identificats, just sota els seus pits nus. La noia de la dreta porta un ram de flors de mango roses amb la posició de les mans en l'actitud reverent oriental. Estan dretes, segures d'elles mateixes, ocupant el primer pla en una postura natural gens artificiosa. El fons és completament abstracte sense motius decoratius complementaris realçant així les dues figures. Només el fruit vermell reclama l'atenció donant força sensualitat.

Després d'intentar suïcidar-se, Gauguin va tenir una època d'estabilitat financera que el va permetre certa tranquil·litat reflectida en el seus quadres. La dignitat de les dues tahitianes adopta formes clàssiques. L'actitud tranquil·la, la noblesa mesurada del gest, la gravetat de portadores d'ofrenes són expressats per la cadència de les línies verticals i la suavitat de les corbes. Resulten menys amoroses i més misterioses i sensuals.

Gauguin explica aquesta dignitat escultural de les dones tahitianes en el seu llibre:

«[La dona maori] resulta un ésser singular, pueril i majestuós, escultural en els seus rars instants d'immobilitat, d'ulls molt càndids i molt aguts, amb un encant únic, indefinible, potser impenetrable.»[3]

I ho repeteix en una carta:

«Les figures animals de rigidesa estatuària tenen un no sé què d'antiguitat, d'august, de religiós en el ritme dels seus gestos i en la seva rara immobilitat. Amb uns ulls somniadors, la mirada és torbadora d'un enigma insondable.»[4]

Gauguin va pintar sovint les dones tahitianes per parelles. Moltes vegades les pintava de memòria, sense model, i feia molts dibuixos preliminars. Les dues figures estan inspirades en una fotografia que tenia Gauguin del fris L'arribada de Maitrakanyaka a Nandana del temple Borobudur de Java[5]. La figura de la dreta està reproduïda en diferents obres.

El quadre va ser donat el 1949 al Metropolitan Museum of Arts.

[edita] Referències

  1. "Gauguin at Chicago and New York", de John Richardson, a The Burlington Magazine.
  2. Fitxa del Metropolitan Museum of Art(anglès)
  3. Noa Noa, de Paul Gauguin, a la Biblioteca nacional de França.
  4. Carta a André Fontainas, març del 1899. Citada a Paul Gauguin, la búsqueda del paraíso, de Bernard Denvir, Odín Editores, Barcelona: 1994. ISBN 84-493-0081-9
  5. "Sources of the Art of Gauguin from Java, Egypt and Ancient Greece", de Bernard Dorival, The Burlington Magazine, abril 1951, pàg. 118-123. Disponible a JSTOR (accés restringit).