Arearea

De Viquip??dia

Arearea

Paul Gauguin, 1892

pintura a l'oli, 75 ?? 94 cm

Mus??e d'Orsay, Par??s

Arearea ??s una obra expressionista pintada pel franc??s Paul Gauguin, el 1892, durant la seva estada a Tahit??. Tamb?? es coneix informalment com El gos vermell. Des del 1961 ??s al Mus??e d'Orsay de Par??s. Es coneix per la refer??ncia n??m. 469 del cat??leg de Wildenstein.

[edita] Estil

El corrent art??stic al que representa ??s l'expressionisme. L'obra recupera el concepte de la sinest??sia, un recurs que intenta fusionar pintura i m??sica. A m??s de la funci?? decorativa es tracta d'activar els sentits equiparant el ritme de formes i colors amb el so o el moviment. La dona que toca la flauta i les figures del fons que dansen reforcen l'associaci?? amb la m??sica.

En una entrevista publicada a l'??cho de Paris, el 1895, el periodista pregunta a Gauguin per qu?? pinta gossos vermells i rius taronja. El pintor explica que s??n formes i colors intencionats. No pret??n representar res real sin?? crear una harmonia de colors i l??nies que suggereixin sensacions de la mateixa manera que ho fa la m??sica.

[edita] Tema

La paraula arearea ??s tahitiana (en tahiti?? normalitzat ?????rearea) i vol dir passatemps, divertiment o entreteniment alegre i joi??s. En el quadre s'observa en primer pla un gos i una parella polin??sia i al fons un grup que dansa davant d'un ??dol primitiu. Les figures s??n andr??gines, gaireb?? no es distingeix de quin sexe s??n. ??s una forma de representar els pobles primitius on no existeix el tab?? del sexe. Aquest primitivisme tamb?? ve donat per altres factors: el rostre de la parella que es troba asseguda; el paisatge tropical de colors saturats; el t??tem que es troba al fons de l'obra; els vestits amb simples pareos i per ??ltim, l'instrument que toca la dona de l'esquerra que est?? al primer pla, que ??s una flauta t??pica de Tahit??.

Gauguin va tornar a pintar un gos vermell a Pastorals tahitianes (1892). Durant la seva primera estada a Tahit?? tenia un gos que anomenava Pego, la pronunciaci?? francesa de P.Gau.

[edita] Aspectes formals

• La composici??. L'obra es caracteritza per la seva complexitat organitzativa. No hi ha simetria i les l??nies corbes reforcen la sensaci?? de moviment musical. La superposici?? de plans elimina la perspectiva i la profunditat. Tal com explica la paraula arearea, l'ambient que transmet la composici?? del quadre ??s d'animaci?? tranquil??la. En canvi, el gos en el primer pla va provocar la hilaritat dels cr??tics.

• La l??nia. En l'obra es combina la l??nia de tra?? continu i l??nia retall. El contorn de les dos dones que estan assegudes al terra i el del gos es caracteritza per un tra?? continu. En canvi, el paisatge no t?? aquesta l??nia, sin?? que t?? la l??nia retall, que ??s la l??nia que no est?? dibuixada expressament, sin?? que apareix per la intersecci?? de dos superf??cies de tonalitats diferents.

• El color. L'obra es caracteritza per els colors c??lids caracter??stics de Gauguin: tonalitats grogues, vermelles i taronges. Encara que es combinen amb alguns colors freds, com en el cabell o la vegetaci?? verda del fons, predomina el colorit sensual.

• Textura. La textura de l'obra ??s visual i es caracteritza per l'abs??ncia de rugositat i per la suavitat. La pinzellada d??na forma als cossos. En canvi, al fons s'utilitza una pinzellada vertical.

• Llum. La intensitat lluminosa dels colors, destacada encara m??s per l'abs??ncia d'ombres, fa que es destaqui per igual a les persones, el gos o la vegetaci??. Aix?? refor??a la sensaci?? de naturalitat, d'integraci?? d'home i natura.