Abjad
De Viquipèdia
Un abjad és un tipus d'escriptura on hi ha un sÃmbol per cada fonema consonà ntic, anomenat de vegades com a alfabet consonà ntic. L'origen d'aquest terme està en una paraula sense sentit utilitzada com a seqüència mnemotècnica per aprendre l'ordre de les lletres de l'alfabet à rab, però aquà es tracta de l'ordre antic que s'emprava abans que les lletres fossin reorganitzades i agrupades segons el seu aspecte grà fic. El paral·lel més comú amb aquesta seqüència és l'alfabet hebreu i era aixÃ:
-
- abjad hawwaz HuTTi kalaman sa'faS qarashat thakhadh DaZagh.
Altres dues seqüències van d'esta manera:
-
- abujadin hawazin HuTiya kalman sa'faS qurishat thakhudh DaZugh
- abujadin hawazin HuTiya kalman Sa'faD qurisat thakhudh Zaghush
(En aquest cas, les majúscules representen les consonants guturals, i els dÃgrafs sh, th, kh, dh i gh representen lletres simples. El final 'in' representa tanwÄ«n, un aspecte de la gramà tica à rab) En totes les versions, les primeres quatre lletres són les mateixes: Alif, BÄ', JÄ«m, DÄl. Aquestos tres 'ordres alfabètics' poden ser usats com a numerals o la branca de la numerologia anomenada isopsèfia.
Cal recordar que la paraula abjad pot tenir arrels més antigues en fenici o ugarÃtic.
Abjads «impurs» (com l'arà bic) poden tenir carà cters també per a algunes vocals, o diacrÃtics vocà lics opcionals, o els dos; no obstant, el creador del terme, Peter T. Daniels, insisteix en que sols es deuria aplicar a escriptures mancades de tot signe vocà lic, excloent d'esta manera a l'à rab, hebreu i sirÃac. Tots els abjads coneguts pertanyen a la famÃlia d'escriptura semÃtica, i deriven de l'abjad lineal septentrional originari. Açò es degut al fet que les llengües semÃtiques tenen una estructura morfèmica que fa redundant o en tot cas innecessà ria la notació de vocals.
Moltes escriptures derivades dels abjads es van anar ampliant amb sÃmbols vocà lics per a arribar a ser alfabets plens. Això va passar sobretot quan l'escriptura es va adaptar a una llengua no semÃtica, sent el cas més famós la derivació de l'alfabet grec a partir de l'abjad fenici. Altres vegades, els signes vocà lics apareixen en forma de petits punts o ganxos en relació amb les lletres consonà ntiques, produint un abugida com en el cas del sistema d'escriptura amhà ric.
La majoria de sistemes emprats per a escriure llengües semÃtiques són abjads. Per raons lligades a l'estructura morfofonològica d'aquests idiomes és possible, coneixent les regles gramaticals idònies, endevinar el lloc i timbre de les vocals. Les vocals llargues dels abjads són no obstant això sovint anotades per mitjà de matres lectionis (consonants amb funció vocà lica), el que fa que existeixin pocs abjads «purs».
En els abjads, és freqüent que les lletres canviïn més o menys de forma segons la seva situació en la paraula.
