D??graf

De Viquip??dia

Un d??graf ??s un grup de dues lletres emprades per representar un ??nic fonema en l'ortografia d'una determinada llengua. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot expressar amb una ??nica lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en q??esti??. Altres vegades, per??, hi ha una ??nica lletra que representa el mateix fonema, i el d??graf existeix per motius hist??rics, ortogr??fics o dialectals.

[edita] Menes de d??grafs

[edita] D??grafs del catal??

• dj (segons els dialectes representa [d??] o [t??]) (exemples: adjectiu, cambodj??)
• ds (representa [ts]) (exemples: adscriure, adsorci??)
• gu (davant e o i; representa [g] o [??]) (exemples: guerra, paguin)
• ig (despr??s de vocal, a final de paraula; segons els dialectes representa [t??] o [jt??]) (exemples: puig, maig)
• ix (despr??s de vocal, a final de s??l??laba; segons els dialectes representa [??] o [j??] o [js]) (exemples: caixer, feixa)
• ll (segons els dialectes representa [??] o [j]) (exemples: callar, soroll)
• l??l (sempre entre vocals; segons els dialectes representa [ll] o [l]) (exemples: il??luminar, c??l??lula)
• ny (representa [??]) (exemples: canya, empeny)
• qu (davant e o i; representa [k]) (exemples: esquena, quins)
• rr (sempre entre vocals; representa [r]) (exemples: arrossegar, terrassa)
• sc (despr??s de consonant i davant e o i; representa [s]) (exemples: absc??s, obscenitat)
• ss (sempre entre vocals; representa [s]) (exemples: cassola, assignar)
• tg (davant e o i; segons els dialectes representa [d??] o [t??]) (exemples: fetge, heretgia)
• tj (davant a, o o u; segons els dialectes representa [d??] o [t??]) (exemples: platja, lletjor)
• ts (representa [ts]) (exemples: potser, tsar)
• tx (representa [t??]) (exemples: metxa, txec)
• tz (segons els dialectes representa [dz] o [ts]) (exemples: atzur, realitzar)

[edita] Alguns d??grafs d'altres lleng??es

• ch (representa [x] en alemany, neerland??s o txec; [t??] en angl??s, espanyol, gallec o occit??; [??] en bret??, franc??s o portugu??s; [??] en gal??l??s; [k] en itali??)
• ck (representa [k] en alemany o angl??s)
• cs (representa [t??] en hongar??s)
• gh (representa [g] en itali??)
• gl (representa [??] en itali??)
• gn (representa [??] en bret??, franc??s o itali??)
• kh (representa [x] en mots ??rabs o russos transcrits)
• lh (representa [??] en portugu??s o occit??)
• lj (representa [??] en eslov?? o serbocroat)
• ly (representa [??] en hongar??s)
• ng (representa [??] en angl??s, gal??l??s o neerland??s)
• nh (representa [??] en portugu??s o occit??)
• nj (representa [??] en eslov?? o serbocroat)
• ph (representa [f] en molts idiomes, en mots d'origen grec)
• sh (representa [??] en angl??s o occit??)
• sj (representa [??] en neerland??s)
• sz (representa [s] en hongar??s o [??] en polon??s)
• th (representa [??] o [??] en angl??s, o [??] en gal??l??s)
• ty (representa [c] en hongar??s)
• zh (representa [??] en noms russos transcrits o [????] en la romanitzaci?? pinyin del xin??s)
• zs (representa [??] en hongar??s)

Aix?? pel que fa a combinacions conson??ntiques. Tamb?? hi ha moltes menes de d??grafs voc??lics que representen diversos sons segons les lleng??es.

??s important remarcar que en cas d'estrangerismes, com ara top??nims nouvinguts o d'??s rar, l'utilitzaci?? de d??grafs ??s preferent per mantenir el s??mil fon??tic respecte a la llengua que ens l'ha fet arribar (especialment entre lleng??es que no empren el mateix alfabet): Kazakhstan, Cochabamba, Sheffield, Hangzhou, etc.