Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Txec - Viquip??dia

Txec

De Viquip??dia

Txec
'??e??tina'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Rep??blica Txeca i com a llengua minorit??ria als voltants (Eslov??quia, Alemanya) i Am??rica del Nord
Regi??: Europa Central
Parlants: 12 milions
R??nquing: 73
Classificaci?? gen??tica: Llengua indoeuropea

  Eslava
    Occidental
      Txec
estatus oficial
Llengua oficial de: Rep??blica Txeca i la Uni?? Europea.
Regulat per: Institut de la Llengua Txeca
codis de la llengua
ISO 639-1 cs
ISO 639-2 cze/ces
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL ces
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El txec (??e??tina) ??s una llengua eslava parlada per uns deu milions de persones a Tx??quia, ??s a dir a Boh??mia, a Mor??via i a una part de Sil??sia. ??s parlat tamb?? per minories als pa??sos del voltant i immigrants a l'Am??rica del Nord.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Els seus primers rastres escrits apareixen a l'entorn del segle IX. Va ser el reformador Jan Hus, cremat com a heretge el 1415, qui en va crear l'ortografia moderna, basada en una versi?? de l'alfabet llat?? a la qual va afegir d'altres lletres. A partir de la batalla de la Muntanya Blanca (B??l?? Hora) el 1620 i de la vict??ria dels cat??lics sobre els hussites, la llengua txeca coneix una mena d'era de foscor: l'alemany esdev?? cooficial, i progressivament acaba dominant sobre el txec. Al segle XIX, per??, comen??a la Renaixen??a txeca, i com en el cas de Catalunya, la llengua torna a trobar un cert prestigi, gr??cies a personalitats com Josef Dobrovsk?? i Josef Jungmann. El 1918, amb el desmembrament de l'Imperi Austrohongar??s el txec esdev?? una de les dues lleng??es oficials de la Rep??blica Txecoslovaca. Enderrocat el Tel?? d'acer, Txecoslov??quia se separa en els estats de Tx??quia i Eslov??quia el 1993, romanent el txec com a llengua oficial del primer.

[edita] Caracter??stiques principals

[edita] Posici?? dins el grup eslau

El txec pertany al grup de les lleng??es eslaves occidentals, com el polon??s, l'eslovac i el s??rab (encara parlat per 50.000 persones a Alemanya oriental).

La seva llengua m??s propera ??s l'eslovac: la intercomprensi?? ??s gaireb?? perfecta entre les dues lleng??es, degut a la seva proximitat i al temps de conviv??ncia d'ambd??s lleng??es en un context hist??ric recent en el qual ambdues lleng??es eren oficials, fins a tal punt que la llei txeca preveu que no es facin traduccions de textos eslovacs, fins i tot davant de les administracions. A la r??dio, passen regularment can??ons eslovaques, signe que el lligam cultural no s'ha trencat entre ambd??s pa??sos. ??s una situaci?? comparable a la relaci?? entre el catal?? i l'occit??, encara que no es tracti veritablement de lleng??es bessones, i que la difer??ncia entre aquestes sigui una mica m??s gran.

[edita] Breu presentaci?? de la morfologia

Hi ha tres g??neres: mascul??, femen?? i neutre, o fins i tot quatre, si es t?? en compte la distinci?? que es fa entre els mots masculins animats i inanimats.

Contr??riament a les lleng??es llatines (excepte el roman??s, que conserva dos casos), i com la majoria de les lleng??es eslaves, el txec declina i ha conservat molts casos de l'indoeuropeu: el nominatiu, el genitiu, el datiu, l'acusatiu, el locatiu, l'instrumental i el vocatiu. Aix?? fa que en txec hi hagi moltes possibilitats per col??locar els mots dins la frase, com en llat??.

Pel que fa a les conjugacions verbals, s'ha de notar que en txec, com en totes les lleng??es eslaves, ??s capital la difer??ncia entre formes perfectives i no perfectives. Els seus models de conjugaci?? s??n variats, i les excepcions no hi s??n escasses, el qual contribueix a la percepci?? general de l'alta dificultat d'aquesta llengua.

[edita] Elements de fonologia

L'accent t??nic cau sempre sobre la primera s??l??laba del mot, per?? en paraules llargues existeix tamb?? un accent secundari.

Hi han cinc sons voc??lics: a /a/, e /??/, i-y /i/, o /o/, u /u/, i es diferencia entre vocals breus i llargues, notades ??, ??, ??, ??, ?? i ??, essent la darrera lletra la representaci?? gr??fica del mateix so que ?? (/u:/ en AFI), amb la difer??ncia que nom??s apareix dins de la frase.

Generalment, i contr??riament al polon??s, cada lletra correspon a un so, excepte el d??graf "ch" que es pron??ncia com en alemany, o com la j en castell?? ([x] en AFI). Nom??s hi ha una l (el qual no ??s el cas de les altres lleng??es eslaves, que distingeixen aquest so pel seu grau de palatalitzaci??), i les altres consonants no s??n gens dif??cils per un catalan??fon, a l'excepci?? notable del ??, que es podria dir que combina els sons catalans r i x.

Les consonants es diferencien en suaus o palatals, i en dures o no palatals. Les consonants suaus s??n les seg??ents:

  • Cc /ts/
  • ???? /t??/
  • ???? /??/
  • Jj /j/
  • ???? /??/
  • ???? /r??/
  • ???? /??/
  • ???? /c/
  • ???? /??/

Seguits de les vocals i i ??, n, t, i d es palatalitzen.

Nom??s existeixen tres diftongs, dels quals nom??s un (ou) es troba en paraules d'or??gen txec:

  • ou /o????/ : bouda, malou, n??hodou, koupil
  • au /a????/ : auto, autobus, restaurace
  • eu /e????/: pneumatika, neutralita

Totes les altres combinacions de vocals es pronuncien com dos sons separats.

En un proc??s de canvi fon??tic hist??ric, la lletra g, present a les altres lleng??es eslaves, desapareix gaireb?? per complet, i ??s substitu??da per h, que representa el so [h] en AFI, i que ??s una de les caracter??stiques fon??tiques m??s conegudes d'aquesta llengua.

[edita] Dialectes

En el marc de la Rep??blica Txeca es parlen tres interdialectes que m??s o menys es corresponen amb les seves corresponents ??rees geogr??fiques: Boh??mia (dialecte de Praga), Mor??via (com a la seva ciutat m??s gran, Brno) i Sil??sia (sobretot a Ostrava). S??n diferents de la forma est??ndard escrita del txec, i entre elles existeix certa digl??ssia. Per exemple, la primera d'aquestes varietats, la que t?? un nombre m??s gran de parlants, ??s la que es sol anomenar "txec com??", parlada a Boh??mia. Difereix de la llengua "oficial" en certs aspectes gramaticals, per?? sobretot en pron??ncia. Entre aquestes trobem la desin??ncia -?? que esdev?? -ej, -?? que esdev?? -?? o -ej) i la inserci?? d'una v- inicial als mots que comencen en "o-". Tamb?? hi ha canvis en la declinaci?? dels substantius, sobretot en el cas instrumental: en lloc d'haver-hi diverses formes en aquest cas, els bohemis fan servir una terminaci?? ??nica: -(a)ma.

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
 Existeix una edici?? en txec de la Viquip??dia