S??rab
De Viquip??dia
- Aquest article ??s sobre la llengua, per a la gent vegeu s??rabs.
'Serb????ina' |
|
---|---|
Pronunciaci??: | AFI: |
Altres denominacions: | lusaci??, wend |
Parlat a: | Alemanya. |
Regi??: | Lus??cia |
Parlants: | ~50.000 |
R??nquing: | |
Classificaci?? gen??tica: | Llengua indoeuropea eslava |
|
|
Llengua oficial de: | - |
Regulat per: | - |
|
|
ISO 639-1 | wen |
ISO 639-2 | hsb / dsb |
ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
SIL | hsb / dsb |
{{{mapa}}} | |
vegeu tamb??: llengua |
El s??rab ??s una llengua eslava occidental parlada per unes 50.000 persones en enclavaments a??llats en l'est dels estats de Sax??nia i Brandenburg, a l'est Alemanya.
Tamb?? anomenada lusaci?? i wend; en alemany "Sorbisch / Wendisch"; en s??rab: serbska rec, serb??cina; en angl??s "Sorbian". L'??rea on es parla la llengua s'anomenada Lus??cia, Lausitz en alemany, Lu??ica en alt s??rab i Lu??yca en baix s??rab.
Els s??rabs s'anomenen a si mateixos Serbja (alt s??rab) o Serby (baix s??rab), a les seues terres Serby, i l'adjectiu corresponent ??s serbski. Aquestes formes s??n an??logues a les s??rbies Srbi, Srbija i srpski; ??s a dir, ambd??s pobles es denominen a si mateixos amb el mateix nom, i de fet en altres idiomes eslaus, com el serbocroat o l'eslov??, no hi ha difer??ncia entre ambdues denominacions, per la qual cosa recorren al terme lu??icki Srbi ("serbis lusacians").
El s??rab guarda una notable similitud amb el txec i el eslovac, tamb?? pertanyents al grup occidental de les lleng??es eslaves.
[edita] Dialectes
Es distingeixen dos dialectes principals: l'alt s??rab al voltant de l'enclavament de Bautzen amb uns 55.000 parlants i el baix s??rab entorn de la ciutat de Cottbus amb uns 15.000 parlants. De fet, Ethnologue les considera lleng??es distintes amb codis diferents per a l'alt s??rab WEN (ISO hsb) i el biax s??rab WEE (ISO dsb).
Ambd??s dialectes posseeixen un est??ndard escrit i literatura pr??pia.
[edita] Gram??tica
Hi ha els casos gramaticals t??pics dels idiomes eslaus. Una de les caracter??stiques m??s interessants de la seua gram??tica ??s la preservaci?? del nombre dual, fet que comparteix ??nicament amb l'eslov?? entre tota la fam??lia eslava.