Sòrabs
De Viquipèdia
Els sòrabs són un grup humà d'Alemanya que parla sòrab, una llengua eslava.
[edita] Història
La història dels sòrabs a Alemanya comença cap al segle VI amb les invasions bàrbares. En el segle XII amb l'entrada massiva d'agricultors germànics des de Flandes, Turíngia i Francònia i la desertització produïda per les guerres medievals va començar la recessió de la llengua.
Cal afegir que els sòrabs posseïen una situació jurídica desfavorable enfront dels alemanys, situació que es va fixar en el Sachsenspiegel i altres documents. Més tard es va afegir la prohibició de l'ús de la llengua: el 1293 un tribunal va prohibir l'ús del sòrab a Bernburg (Saale), el 1327 es va prohibir a Altenburg, Zwickau i Leipzig i el 1424 a Meissen. A més, en molts gremis de ciutats de l'àrea només s'admetien membres d'origen alemany.
Els nuclis dels Milzener i Lusizer (lusacians), dos de les aproximadament 20 tribus sòrabes que ocupaven el territori de l'actual Lusàcia, es van veure relativament poc afectats per la immigració alemanya i les prohibicions. En conseqüència la llengua va poder mantenir-se a la zona, on el nombre de parlants va augmentar fins als 300.000 en el segle XVII.
El text més antic que es conserva és el Budissiner Bürgereid (jurament de ciutadania de Bautzen), que es va escriure en la primera meitat del segle XVI.
[edita] Minoria nacional
La bandera dels eslaus d'Alemanya es va usar per primera vegada el 1842 quant va ser hissat a la ciutat de Lohsa (prop de Hoyerswerda, al districte d'Oberlausitz) però fins el 23 de març de 1848 no es va establir l’ordre actual dels colors al congrés paneslau de Praga.
El 1 de gener de 1919 es va proclamar la república Sòrab-Lusàcia que fou liquidada ràpidament, i que va utilitzar la bandera nacional sòraba.
Va usar-se sense cap regulació especial fins el 1935 en què fou prohibida. Es va tornar a hissar el 17 de maig de 1945 quan els russos van entrar a Alemanya. Creada la República Democràtica d'Alemanya el 1948 la minoria sòraba fou reconeguda i si bé la bandera no va ser esmentada a la legislació estatal sí que fou acceptada oficialment pels consells (Bezirke) de Cottbus i Dresden en la regió Lausitz (en aquest darrer a més a més el sòrab era llengua oficial). El 1990 la bandera sòraba fou inclosa a les constitucions dels nous estats de Brandenburg i Saxònia; aquesta darrera també té regulat l'escut nacional sòrab.
Els sòrabs tenen la seva cultura, llenguatge, premsa, escoles, i organitzacions polítiques. La principal organització es la Domowina (que en sòrab vol dir "El nostre país") activa a Lusàcia (Lausitz) i està aliada a les organitzacions de la minoria eslava (coneguts per wends) a la Baixa Lusàcia (Niederlausitz) i Ata Lusàcia (Oberlausitz). Els sòrabs anomenen al seu país Serbska (País dels Sòrabs) que cal no confondre amb Serpska (País dels Serbis). La Domowina té un emblema que fa funcions d’emblema semioficial del poble sòrab. L’emblema fou adoptat el 8 d'octubre de 1949 i és vermell amb tres fulles d'argent agafades a un tronc d’arbre argent amb arrels; l’emblema té forma d’estel i a la vora té una franja blanca i una de blava; fou dissenyada per l’artista Hanka Krawcec.
[edita] Enllaços externs
