Formalisme rus

De Viquip??dia

El formalisme rus ??s el moviment que inaugura la teoria liter??ria del segle XX i un dels m??s importants de la hist??ria, malgrat la seva breu durada (neix ver els 1915 i el 1930 ja se'l pot considerar clausurat). S'acostumen a distingir tres moments dins aquests anys: naixement (1915-1916); esplendor (primera meitat dels anys 20); i decad??ncia (fins el 1930), per motius pol??tics.

Els formalistes s'organitzen entorn el Cercle Ling????stic de Moscou (fundat el curs 1914-1915); la Societat per a l'Estudi del Llenguatge Po??tic, Opojaz (Obscestvo izucenija Poeticeskogo Jazyka en rus), de Sant Petersburg; i l'Institut Nacional d'Hist??ria de l'Art de Sant Petersburg.

Taula de continguts 1 Plantejaments te??rics 1.1 Concrecions del cientificisme 1.2 El concepte de literarietat 2 Bibliografia 3 Vegeu tamb?? 4 Refer??ncies

[edita] Plantejaments te??rics

A inicis del segle XX els estudis literaris europeus es dividien en els d'arrel positivista, acad??mics i erudits; i els impressionistes, d'un subjectivisme radical, acient??fics i vinculats a diaris i revistes. L'her??ncia rom??ntica, amb la seva devoci?? al geni creador, havia provocat a m??s a m??s un exagerat inter??s per la vida de l'autor, la seva voluntat (la intentio auctoris) o fins i tot la inspiraci??. ??s a dir, aspectes extraliteraris que els formalistes denunciaran com tangencials. Ho consideren un inter??s absurd, com absurd els hi sembla tamb?? el subjectivisme de la cr??tica impressionista. Els joves estudiants que formen el formalisme reclamen una ci??ncia de la literatura, i es rebelen contra el status quo.

Aquesta actitud provocador coincideix amb la mostrada per les avantguardes art??stiques, que parlaven d'un passat asfixiant. Els formalistes refusen la idea d'inspiraci?? i consideren la creaci?? liter??ria com una q??esti?? d'ofici. Escriure ??s una feina i escriure b?? ??s dominar les t??cniques pr??pies d'aquesta feina, igual que un artes?? qualsevol. Fins i tot questionen la idoneitat del terme artista, i arriben a proposar la seva substituci?? pel d'especialista. Resulta un plantejament semblant al reivindicat per Edgar Allan Poe als seus assaigs The Philosophy of Composition (1846) i The Poetic Principle (1850).

Contra els plantejaments centrats en aspectes extraliteraris o periliteraris (extr??nsecs), el formalisme d??na un paper central al text, a les paraules que fa servir (all?? intr??nsec). Per aix?? molts dels seus membres tenen tant estudis literaris com ling????stics. Aquesta atenci?? a la paraula far?? que, en un primer moment, plantegin l'obra liter??ria com la suma de tots els recursos estil??stics emprats en ella. La conseq????ncia que se'n deriva ??s la necessitat d'analitzar-los atentament si es vol realment analitzar (i comprendre) l'obra. Ara b??, no es tracta d'acumular dades (aspecte que havien criticat i molt del positivisme), sin?? d'analitzar els aspectes constitutius de l'obra liter??ria.

[edita] Concrecions del cientificisme

Els seus plantejaments cientificistes acaben concretant-se en una s??rie d'aspectes^[1]:

• Situen l'obra, el text, en el centre. Si b?? aix?? els allunya del biografisme positivista, tamb?? els provocar?? problemes amb el sociologisme marxista.
• Entenen la literatura com un ??mbit aut??nom. Per aix?? volen estudiar les particularitats espec??fiques d'all?? literari, el que Roman Jakobson anomenar?? la literarietat.
• Intenten explicar com els mecanismes literaris produeixen efectes est??tics.
• Fan servir un metallenguatge propi. Si els estudis literaris volen ser una ci??ncia (i ells ho volien), s'han de dotar d'una terminologia cient??fica.
• Estableixen en l'obra diversos nivells (fonemes, prosodia, ritme, entonaci??...) i consideren que tots estan interelacionats.
• Neguen que el seu sigui un sistema tancat. Consideren que el que fan ??s proposar hip??tesis i, si cal, les modifiquen tantes vegades com calgui. De fet, en els pocs anys de vida del moviment, hi haur?? modificacions d'import??ncia que acabaran desembocant de forma natural en el que es coneixer?? com estructuralisme.

El formalisme va destacar una obvietat que la cr??tica anterior no considerava: l'art ??s art. Mentre els hereus del romanticisme mantenien una concepci?? gaireb?? m??stica de l'obra d'art, parlant d'inspiraci??, d'all?? inefable, de sublimitat, els formalistes consideren tot encert est??tic en termes t??cnics. El text esdev?? aix?? un artefacte construit amb unes eines i uns recursos, i tot all?? extraliterari ??s irrellevant.

[edita] El concepte de literarietat

Roman Jakobson va establir la gran q??esti?? en el seu estudi La poesia rusa moderna. En ell deia que l'objecte de la "ci??ncia liter??ria" no era la literatura, sin?? la literarietat, ??s a dir, all?? que fa que un text sigui literatura. Si es pretenia fer una ci??ncia, el primer que s'havia de fer era delimitar l'objecte d'estudi. Evidentment, per trobar all?? que feia que un text fos literatura i un altre no, calia analitzar textos i textos per poder extreure'n conclusions. Aix?? donava un paper central al text, a difer??ncia dels estudis tradicionals, centrats en l'autor, o en la societat; ??s a dir, en aspectes extraliteraris.

Una de les primeres coses que van fer en aquest sentit va ser oposar la llengua liter??ria amb la comuna, del dia a dia. D'aquesta confrontaci?? van concloure que el llenguatge po??tic estava molt m??s elaborat que el cuotidi??, i en conseq????ncia la nostra atenci?? es desvia cap al propi missatge, i no cap al seu contingut. ??s a dir, que les paraules no nom??s transporten informaci??, sin?? que tenen un valor aut??nom. Aix??, els formalistes s'oposaven a les dues tesis fonamentals de Potebnia, imperants en R??ssia fins aquell moment: d'una banda, que la poesia sigui un pensament en imatges, tesi defensada tamb?? pels simbolistes; d'altra banda, que la poesia es basava en la dicotomia fons/forma. Pels formalistes, el que realment caracteritza la poesia ??s el seu ??s particular dels recursos del llenguatge.

[edita] Bibliografia

• Todorov, Tzvetan (ed.): Teor??a de la literatura de los formalistas rusos. Ed. Siglo XXI, M??xic, 2002. ISBN 968-23-0244-7
• Vi??as i Piquer, David: Historia de la cr??tica literaria. Ed. Ariel, Barcelona, 2002. ISBN 84-344-2505-X

[edita] Vegeu tamb??

• Teoria de la literatura
• Roman Jakobson
• Escola de Praga

[edita] Refer??ncies

Aquest article ??s un esborrany sobre literatura i ??s possible que li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.