Leonard Bloomfield
De Viquipèdia
Leonard Bloomfield (Chicago, 1887 - 1949) fou lingüista nordamericà, la influpencia del qual dominà el desenvolupament de l'estructuralisme a Amèrica entre el 1930 i el 1950. Es graduà a les Universitats de Harvard el 1906 i Wisconsin el 1908, i el 1921-1928 fou professor d'alemany a la Unviersitat d'Ohio. És especialment conegut pel seu llibre Language (traduït al català per Gabriel Ferrater, 1933), on descriu l'estat de la lingüística dle seu temps. També fou un dels membres fundadors de la Linguistic Society of America.
El seu pensament és fortament caracteritzat pel seus principis behavioristes per a l'estudi del significat, la insistencia en procediments formals per a l'anàlisi del llenguatge, així com proveir a la lingüística d'una metodologia científica rigorosa. La seva preeminència va decaure a finals dels 1950-1960, amb l'emergència de la gramàtica generativa.
Bloomfield també inicià l'examen genètic de les llengües algonquines amb la reconstrucció del proto-algonquí.
[edita] Obres
- Introduction to the study of Language (1914)
- Tagalog Texts with Grammatical Analysis (1917)
- Menomini Texts (1928)
- Language (1933)
- The Stressed Vowels of American English (1935)
- Linguistic Aspects of Science (1939)
- Spoken Dutch (1945)
- Spoken Russian (1949)
