Menominee
De Viquip??dia
Els menominee s??n una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prov?? de l???ojibwa manomini ???arr??s silvestre???, per?? que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK o ???poble de l???arr??s silvestre???.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Origin??riament vivien entre el riu Menomini i la Pen??nsula de Michigan, concretament entre la vila de Neopit i l???illa de Michilimackinac, als marges dels llacs Superior i Michigan. Actualment, viuen a la Reserva Menominee de Wisconsin, entre els rius Wolf i Oconto. El territori nadiu menomini s???anomena Keshena.
[edita] Demografia
Pel 1757 potser eren uns 1.100 individus, per?? el 1763 nom??s en restaven 800 per la guerra i les malalties. El 1852 eren 2.002 individus quan foren duts a la reserva. El 1935 eren 2.112 indis (dels quals 1.998 vivien a la reserva). El 1961 foren calculats en 2.551 i el 1970 en 3.500. Pel 1990 uns 7.000 individus eren considerats menomini. Segons dades de la BIA del 1995, la Reserva Menominee tenia 4.452 habitants, tot i que hi havia apuntats al rol tribal 7.548 individus. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.883 menominis purs, uns 258 eren barrejats amb altre tribus, 1.551 amb altres races i 148 amb altres tribus i altres races. En total, 9.840 individus.
[edita] Costums
Eren afins ling????sticament als chippewa, als kickapoo i sauk i fox. Es dividien en 12 viles. Vivien en cases amb forma de c??pula, i la seva economia es basava en la recollida de l???arr??s silvestre o zizania aquatica, aix?? com en el conreu de moresc, carbasses, p??sols i tabac, per?? tamb?? pescaven i ca??aven bisons i altres animals del bosc, sobretot per comerciar les pells amb francesos i anglesos.
Socialment, es dividien en clans exog??mics agrupats en dues fratries, per?? m??s tard, quan llur economia es va fer m??s dependent del comer?? de pells, es dividiren en bandes m??bils per tal de ca??ar a l???hivern. Les fratries eren Owas???sse we???dishi???anun (Fratria de l?????s), Ina???maqki???u wi???dishi???anun (Gran Tro), Moqwai???o wi???dishi???anun (Llop) Ota???tshia wi???dishi???anun (Cranc) i Mo???s wi???dishi??? anun (ant).
Les dones feien bosses de fibra d???escor??a de freixa i til??ler entreteixits. Creien que el Gran Misteri envi?? a la Terra O???Wasso (L?????s), qui va prendre for??a humana i es va barrejar amb els esperits trons, enviats perqu?? no hi estigu??s sol. D???ell descenen els menomini. Tamb?? creien en l???heroi mitol??gic M?????n??bus. La seva religi?? els prohibia conrear l???arr??s silvestre, nom??s el recollien. Enterraven els morts en ta??ts d???escor??a de bedoll i col??locaven tres soques damunt la tomba. Tamb?? juguen al Pahkahatuan, una mena de lacrosse.
[edita] Hist??ria
Llurs tradicions parlen de guerres amb els chippewa el 1600 pel control del territori (Sturgeon Wars). El 1631 foren visitats per l???explorador franc??s Jean Nicolet amb un grapat d'hurons, qui arrib?? al seu principal llogaret, Mini???kani, per comerciar, i els va descriure com a pac??fics i els anomen?? folles avoines (???poble del fals arr??s???). El p. Louis Andr?? va viure entre ells entre el 1671 i el 1684, i n???aconvert?? alguns. Fins el 1712 es van mantenir al marge de les guerres dels blancs. El 1712 ajudaren als francesos contra anglesos, fox i kickapoo, i el 9 de setembre del 1730 participaren en la II Guerra Fox (contra sauk i fox i winnebago), provocant la mort de 400 fox i fent-ne 500 de presoners. A la Guerra del Rei Jordi (1744-1748) una 16 menominis dirigits pel seu cap La Mothe lluitaren contra els mohawks a Nova York. Aliats dels francesos el 1757, uns 131 menominis dirigits altre cop per La Mothe lluitaren a Fort William Henry i Fort Duquesne, on no mataren els presoners, sin?? que els venien als francesos.
Per?? el 1762 una epid??mia de verola en mat?? 300 i els redu?? a 800 individus, de manera que no ajudaren Pontiac. Quan el 1763 els chippewa prengueren Fort Michilimackinac, ells no hi participaren, i el seu cap Ogemaninea, aliat dels brit??nics, negoci?? amb Pontiac l???alliberament dels presoners.
Durant la Guerra d???Independ??ncia (1775-1783) el seu cap Carron ajud?? als brit??nics amb 60 guerrers, qui el 1780 participaren a la batalla de Prairie du Chien. Tot i que el maig del 1783 renovaren el pacte amb la Gran Bretanya, com ho van fer sauk i fox, winnebago i sioux, despr??s del Tractat de Par??s del setembre es van posar de part dels EUA. Aix?? el 1797 l???American Fur Company s???establ?? al seu territori i el 1806 foren visitats pel militar nordameric?? Zebulon Pike, qui fou rebut per Tomah, fill de Carron, i el cap suprem, Chawa-non o Old King (1721-1821).
Tot i aix??, el 1811 donaren suport a la revolta de Tecumseh i als brit??nics en la Guerra del 1812 amb uns 300 guerrers; d???aquesta manera, 39 menomini i 60 sioux i winnebago, dirigits per Robert Dickson, Tomah i Oshkosh/Grizzly Bear (1795-1858), n??t d???Old King, ocuparen Fort Mackinac i Fort Shelby el 1814. Per?? el 1815 la USA Indian Agency crea al seu territori la fortificaci?? comercial de Green Bay i els obliga a vendre terres despr??s de signar el Tractat de Mackinac el 1816, pel qual esdevinen aliats dels EUA.
El 1821 el nou cap, Oshkosh, va vendre les terres del riu Fox per 1.500 $, i el 1822 6,7 milions d???acres als indis de Nova York que s???establiren a Wisconsin, per 3.950 $. I el juliol del 1827 fou obligat a signar el Tractat de Butte des Morts que assenyala la frontera tribal, alhora que ??s reconegut com a cap pels nordamericans i els ajuda contra els winnebago. Tot i aix??, el 1832 foren obligats a cedir 500.000 acres m??s als indis de Nova York, alhora que Oshkosh i 300 guerrers ajudaren els nord-americans a la Guerra de Black Hawk (fox i sauk). El 1830 mataren vuit fox a Prairie du Chien, i en venjan??a, aquests mataren 25 menominis.
El 1836 George Catlin fou rebut pel cabdill Chee-o-nah-na-quet/Big Cloud, fill de Mah-kee-mee-teuv/Bear Grizzly, i els localitz?? al Noroest del Llac Michigan. L???any anterior una quarta part de la tribu havia mort de verola. El 1836 es cre?? el Territori de Wisconsin, i se???ls obliga a vendre la major part de la terra; pel Tractat del 1837 s???establiren a 3 milions d???acres situats entre els rius Wolf i Wisconsin. El 1842 es complet?? el rol tribal, que d??na 631 grups familiars en 8 grups locals (2.464 individus).
El 1848 hagueren de cedir les terres dels boscos als chippewa, per?? que foren explotats pels blancs. El 1852 foren duts a una reserva a Wisconsin, entre els rius Wolf i Oconto, de 4.000 milles quadrades, que amb els anys esdevindria una reserva de foresta valiosa. Pel Tractat del 1854 es delimitaren les fronteres actuals de la reserva de Wolf River. Per?? a la mort d???Oshkosh segu?? un per??ode de tensi?? 1858-1862, durant el qual foren pressionats perqu?? s???unissin a la revolta dels sioux santee. Els caps Keshena i Ah-kon-emi foren arrestats per protestar.
Durant la Guerra civil nordamericana (1860-1865) uns 125 menomini lluitaren a les tropes unionistes. El 1865 un centenar moriren de verola, i el 1870-1871 foren redu??ts novament a 1.400 per una epid??mia de verola, alhora que el moviment religi??s de la Dream Dance s???extenia entre els chippewa i potawatomi. El 1872 el govern els prove?? de treball i inversions amb la creaci?? d???una asserradora de fusta, propietat de tota la tribu, merc?? les gestions del seu cap Neopit, escollit el 1882. D???aquesta manera, el 1890 produ??ren uns 20 milions de metres c??bics de fusta, ra?? per la qual els aplicaren la Menominee Allotment Act, per la qual els parcelaren la tribu en propietats individuals. Tot i aix??, nou menominis lluitaren a la Guerra de Cuba del 1898.
El 1905 la reserva i la producci?? de fusta fou arru??nada per un tornado, com tamb?? ho fou per una plaga dels boscos el 1918-1921; i el 1911 el ferrocarril arrib?? a la reserva. A la presa de possessi?? del president Woodrow Wilson el 1913 hi anaren els capdills Reginald i Ernest Oshkosh, entre d???altres. El 1928 foren reconeguts com a tribu, de manera que el 1934 constituiren un Consell tribal i redactaren una Constituci??.
El 1931 l???US Forest Service es va fer c??rrec de l???empresa fustera menomini, malgrat llurs protestes. Uns 200 llluitaren a la Segona Guerra Mundial, entre ells David Keynote i William Fredenberg. Pel juliol del 1945 els retornaren 34.000 acres de pantans i els pagaren 14.000 $ per fusta tallada il??legalment.
Per?? com que el 1951 guanyaren en un judici contra els EUA la xifra de 8,5 milions $ per una violaci?? de la llei forestal, per aquest motiu el 1953 els obligaren a acceptar la Government Policy of Termination de la tutela federal, que fou feta efectiva el 30 d???abril del 1961. El president del Consell Assessor Menominee, Antoine Waupochick, va protestar davant el senat, per?? aix?? els va fer m??s pobres i dependents dels subsidis federals. El 17 de juny del 1954 es cre?? la Menominee Enterprises Incorporation (MEI), i del cens de 3.270 individus, d???ells tenien dret a vot 1.712 (d???ells 721 van votar, i nom??s 622 van dir s?? a la Termination). Cap el 1960 obtenien uns 25 milions de peus de fusta a l???any que suposava uns 2.000 $ per fam??lia (aleshores hi havia 500 fam??lies a la reserva, de les quals una desena part rebia ingresos adicionals a l???agricultura merc?? la fusteria i les danses per a turistes.
El 1961, per agreujar la situaci??, foren traslladats de la reserva origin??ria a alguns dels pitjors terrenys de l???Estat de Wisconsin (Menominee County). Des del 1968 organitzaren protestes per la creaci?? de complexos tur??stics al llac. El 1970 els de Chicago i Milwaukee crearen el grup Determination of Rights and Unity for Menominee Shareholders (DRUMS), que organitzen protestes contra els plans de la MEI de vendre terres tribals. L???octubre del 1971 la DRUMS organitzaria una marxa de Keshena a Madison per protestar per les terres, i pel novembre es constitu?? el Commitee to Save the Menominee People and Forests, que va rebre suport tant dels Kennedy com de l???AIM i d???altres. El 1972 els caps de la tribu aconseguiren aturar la venda de terres, alhora que la portantveu tribal, Ada Deer, protest?? per la pobresa de la seva gent. Per paliar els problemes educatius, el 20 de maig del 1972 es constituiria el Menominee County Parents and Students for Better Education per tal d???exigir millores en el sistema educatiu tribal i m??s cabals p??blics.
La situaci?? esclat?? quan l???u de gener del 1975 la Menominee Warrior Society ocup?? una abadia abandonada de l???Alexian Brothers Novitiate a Gresham (Wisconsin) amb la idea de fer-hi un centre de salut. Reberen el suport de destacats militants de l???AIM com Dino Butler, Anna Mae Aquash i Nilak MacCormick; foren setjats i tirotejats per membres de la gu??rdia nacional i de la White American Movement (WHAM). Pel febrer foren desallotjats, i el seu cap, John Waubanascum, assassinat per un x??riff el 1976.
Tot i aix??, aconseguiren que el 23 d???abril de 1975 Richard Nixon els torn??s l???estatut legal de tribu sota tutela federal i que se???ls torn??s a aplicar els termes del Tractat del 1856, alhora que recuperaren els 230.000 acres de la reserva (Menominee Restoration Act de 22 de novembre del 1973). En refer??ndum, 2.342 votaren pel rol tribal, i 417 el rebutjaren. I pel novembre del 1976 votaren una nova constituci?? tribal.
Les protestes, per??, continuaren quan el 1977 la Menominee Warrior Society ocup?? el Tribunal de Keshena per protestar per les sent??ncies dels fets del 1975. Poc despr??s es va obrir la Menominee Indian High School, amb 470 estudiants, i es comen???? a ensenyar la llengua menomini a l???escola elemental. El 1986 l???advocada Rita Keshena encap??al?? noves protestes menominee quan les autoritats nord-americanes intentaren abocar residus nuclears sense perm??s a les seves terres.
[edita] Llista de menominis
[edita] Bibliografia
- OURADA, Patricia K (1989) The Menominee Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
[edita] Enlla??os externs
- (angl??s) P??gina oficial dels Menominee de Wisconsin
- (angl??s) Hist??ria dels clans Menominee
