Winnebago
De Viquipèdia
Els winnegago o ho chunk són una tribu siouan (grup hoka-sioux) el nom del qual procedeix del chippewa winnipig o winipyagohagi “aigua pudenta” o “gent de l’aigua bruta”, però ells s’anomenen hochangaira “gent de la veritable paraula”. Es tracta d’un illot lingüístic siouan dins una zona de llengües algonquines.
Taula de continguts |
[edita] Localització geogràfica
Vivien originàriament als marges de Green Bay (Wisconsin). Actualment viuen a la reserva Winnebago de Nebraska i a la reserva Ho Chunk de Wisconsin.
[edita] Demografia
A començaments del segle XIX eren uns 5.000, però foren reduïts a 1.500 el 1863. El 1960 eren 1.520 a Wisconsin i 1.365 a Nebraska, i el 1980 augmentaren a 3.500, dels quals 1.500 encara parlaven la llengua. El 1990 eren uns 4.500 individus. Segons dades de la BIA del 1995, la Reserva Ho Chunk de Wisconsin tenia habitants (5.139 en el rol tribal), i la reserva Winnebago de Nebraska en tenia 1.212 (3.795 en el rol tribal) Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 7.409 winnebago purs, 322 barrejats amb altres tribus, 1.814 amb altres races i 155 amb altres races i tribus. En total 9.700 individus.
[edita] Costums
Pertanyen a la cultura dels llacs, però llur religió és semblant a la dels sioux, otoe i ioway, llurs germans de llengua. Mostren influències culturals dels iroquesos i algonkines en un fort substrat sioux. Vivien en wigwams en forma de cúpula i conreaven moresc, carabasses, pèsols i tabac, alhora que també caçaven bisons, com les tribus de les planures. Com que també pescaven els anomenaren “indis pudents”.
Socialment, es dividien en clans exògans i en dues fratries, la de l’aire, que comprenia quatre clans, i la de la terra, que comprenia vuit clans més, tots ells simbolitzant la divisió entre l’aire i la terra. Alguns clans tenien atribuïdes funcions especials: disputes per ofenses, la dansda de l’estiu i la dansa de la medicina. També tenien la Societat de la Dansa de la Medicina, una mena de societat sectària secreta d’homes i dones amb finaltiats esotèriques. També celebraven la festa de l’hivern per obtenir poders en temps de guerra i de caceres, i el cerimonial del bisó.
[edita] Història
Quan les tribus sioux marxaren a les planures, ells es quedaren a Wisconsin. El 1634 foren visitats per Jean Nicolet, amb qui es mostraren amistosos, però poc després foren gairebé exterminats pels illinois.
Durant el segle XVIII dominaren el comerç al SW de Wisconsin i NO d’Illinois, i entre 1689 i 1763 ajudaren als francesos fins que perderen la guerra del 1753-1763, i donaren també suport Pontiac. Però el 1775-1783 donaren suport als britànics contra els colons nordamericans. El 1812 s’aliaren amb Tecumseh, amb qui foren vençuts a Tippecanoe i a Thames. El 1826 es produí un incident a Galena (a la frontera entre Wisconsin i Illinois) amb els minaires, mentre que dos mariners a Prairie du Chien segrestaren dones winnebago, raó per la qual els indis tacaren el vaixell i els mataren. Per aquesta raó el 1827 declararen la guerra i foren vençuts en solitari, liderats pels seus caps Red Bird i We Kau, per tropes nordamericans amb suport dels menominee.
Des d’aleshores els obligaren a cedir les terres. El 1832 intentaren enviar-los a una reserva a Iowa, però sota la influència del profeta Wabokieshkiek/White Cloud (1794-1841), barreja de sauk i fox, winnebago i shawnee influït per Tenkswatawa, s’aliaren amb fox i sauk a la Guerra de Black Hawk, però foren vençuts també a Bad Axe. Aleshores foren expulsats de Wisconsin i traslladats a Missouri.
El 1852-1853 un altre profeta, Pateshke/Long Nose, funda la secta de la Friendship Dance. Tot i així, el 1858-1862 el seu cap Dandy va donar suport a la revolta santee de Little Crow a Minnesota. El 1865 uns 1.200 marxaren a Thurston County (Nebraska), vora els omaha, on hi constituïren una reserva, i la resta tornaren a Wisconsin.
El 1870 foren expulsats de Wisconsin cap a Nebraska malgrat la resistència de Blackhawk i de Winneshiek, però alguns, comandats per Yellow Thunder, aconseguiren quedar-se i el 1875 els organitzaren la reserva. El 1880 el seu cap John Rave o Nishkuntu/Crashing Thunder (1855-1917), influït pel caddo John Wilson, introduí el culte al peyote, amb forta influència cristiana, shooting (xamanisme algonquià) i ghostdance, menjaven peyote (que contenia mescalina) que els feia tenir visions de temps millors. Fundaria així la Native American Church. La NAC fou continuada a la tribu pels seus deixebles Albert Hensley (1875-?), educat a Carlisle, qui oficialitzà la secta el 1921, per Blowsnake (1875-?), la seva germana Xehaciwinga/Mountain Wolf Woman (1884-1960), introductora del peyote a Nebraska, i pels dissidents Jesse Clay i Oliver la Mere, qui el 1921 fundaria la Peyote Church of Christ.
Els winnebago han tingut una gran tradició guerrera. Charles Round Low Cloud lluità amb els regulars de Wisconsin en la Guerra civil americana. Un descendent seu, Mitchell Red Cloud Jr, fou condecorat en la Segona Guerra Mundial i morí el 1950 en combat a la Guerra de Corea. En els anys 70 la winnebago Jean Day, amiga d’Anna Mae Aquash, fou membre de l’AIM i ajudà els menominee a Gresham, i posteriorment estigué a Oglala el 1973.
