Native American Church

De Viquip??dia

La Native American Church ??s la religi?? nadiua m??s extesa entre els amerindis nordamericans, i una de les m??s influents formes de panindianisme. El terme deriva del n??huatl peyotl o peiot (Lophophora williamsii), un cactus el tronc del qual s???obt?? la mescalina, droga alcalo??de d???efectes al??lucin??gens que fou usada al M??xic precolomb?? amb efectes medicinals, i que produ??a efectes sobrenaturals, com visions que indu??en a la recerca personal de revelaci?? sobrenatural, i m??s tard tamb?? fou emprada en rituals tribals de dansa, perqu?? posava en trance.

Encara que no hi ha estad??stiques fiables, la NAC afirmava comptar amb 225.000 fidels el 1970, i se sap que el 1951 comptava entre els fidels amb una cinquena part dels navaho (malgrat la forta oposici?? del Consell Tribal), i d'un ter?? dels indis d'Oklahoma el 1965.

[edita] Ritual i creences

Hi ha diferents formes de creences peyote, barrejades amb elements cristians i indis. Entre els sioux teton, el grup Cross Fire usa la B??blia i sermons, que s??n rebutjats pels seguidors de Half Moon, els quals, per??, segueixen una moral similar a la cristiana. En general, creuen en un d??u suprem o ??Gran Esperit??, qui tracta amb els homes a trav??s de varis espectres, els quals inclouen els dels esperits tradicionals d'??aus aqu??tiques?? i l'??ocell de tro??, que duien les ??nimes cap a D??u. En altres tribus creien en l???Esperit Peiot, considerat pels indis com a un equivalent de Jesucrist. D???altres tribus consideren Jes??s com a un heroi indi retornat, com un intercessor davant d??u, o un esperit guardi?? que ha tornat amb els indis despr??s de ser assassinat pels blancs.

El peiot, menjat en el context del ritual, capacitava l???individu per comunicar-se amb D??u i els esperits (inclosos els morts) en contemplaci?? i visi??, i aix?? rebia d???ells poder espiritual, guia, reprobaci?? i curaci??. Tanmateix, es consideraven cristians, i acceptaven la trinitat, i l?????tica cristianes.

La teoria religiosa peyote es podia resumir en els punts:

• Poder, equivalent a l???indi ??mana??, for??a sobrenatural i immaterial invisible que produeix efectes f??sics caracter??stics i pot ser transferit d???un cos a un altre sota condicions rituals. L???home necessita poder per estar sa i poder??s, i sense ell ??s feble i malalt. Els esperits s??n les personificacions immaterials del poder. El pante?? peiotista consisteix en all?? que s???anomenen esperits blancs i esperits indis.

• Esperits blancs: La Trinitat. D??u equival al Gran Esperit i ??s reconegut com a ??sser suprem i font suprema de poder que controla el dest?? de l???univers, incl??s l???home. Podia ser l???esperit creador, per?? depenia de la tribu. En algunes tribus Jesucrist era l???heroi cultural, en altres l???esperit guardi??, rebutjat pels blancs puix que el mataren. Tamb?? t?? el rol intercessor entre d??u i l???home. L???esperit sant ser?? adoptat com a part de la Trinitat.

• Esperits indis: L???anomenat ??Ocell d'Aigua?? ??s identificat amb la marbella (snakebird), i alguns l???equiparen amb l???ocell de tro indi, i d???altres amb elements cristians. Sovint t?? el rol d???esperit d???esperit missatger que deu els oracions a D??u. A d???altres tribus el peiot ??s personificat en Esperit, amb l???aspecte que t?? Jes??s com a guardi?? en el cristianisme. L???Esperit Peiot ??s mascul?? i compassiu, sempre ben??vol, simp??tic i caritatiu.

• Encarnacions, de les quals el Peiot ??s la primera. Fou concedida per d??u als indis perqu?? li vafer ll??stima de veure???ls pobres, febles, desamparats, ignorants i sotmesos. Quan hom menja peiot pot usar aquest poderi esdev?? com a un sacrament. La seg??ent m??s important encarnaci?? de poder ??s el ritual de beure a la mitjanit i pel mat??. L???aigua ??s necess??ria pels ??ssers vius, i per aix?? tota l???aigua ??s sagrada. Per que doni poder, l???aigua ha d???estar bene??da. Representa la feminitat com a font de vida humana, la qual cosa la fa particularment sagrada.

El menjar utilitzat ??s l???esmorzar de comuni?? (blat, fruita i carn), que tamb?? t?? poder perqu?? cont?? la nutrici?? necess??ria per als humans. El codi ??tic del peiot, conegut com a Peyote Road ("cam?? del peiot"), consisteix en:

• Amor Fratern, els membres han de ser honests, sincers, amigabales i caritatius.
• Cura de la fam??lia, sobretot muller i fills.
• Autoseguretat: aconseguir treball estable i saber guanyar-se la vida.
• Evitar l???alcohol, i no barrejar-lo amb el peiot.

El ritual caracter??stic, encara que no sempre, solia fer-se en un tipi de forma semicircular, amb un altar de muntanya deterra i foc sagrat. La cerim??nia nocturna comen??ava un dissabte a les vuit de la nit i acabava el diumenge a les 8 hores del mat??, condu??da per un Cap o predicador que cantava sol o a l???un??son, amb menjada sacramental de peiot i contemplaci??.

L???oficiant menja peiot sota les condicions rituals amb ordre d???obtenir poder de comuni?? efectiva amb D??u i els altres esperits. La concentraci?? en tal comuni?? porta l???oficiant a un nivell exaltat d???exaltaci?? espiritual. Entre els indis de les planures la tradici?? individual era la insolaci??, i pregava per un esperit aparegut en una visi?? que li donava poder personal.

El peiot ho canvia perqu?? t?? un ritual col??lectiu, per?? mant?? una mena de contemplaci??/insolaci?? col??lectiva. Moltes persones no trobaven grat participar, iels era dif??cil seure a terra en una sola posici??. En l???oraci?? per assist??ncia, D??u i alters esperits preguntaven per ajut i pena a trav??s del peiot, i volia allunyat el pecat.

Les experi??ncies de l???oficiant a vegades prenien forma de visi?? que corresponia a una experi??ncia m??stica viscuda directament, o b?? per deducci?? o d???escoltada. Calia aprendre, per??, d???un mateix. Les visions generalment eren de D??u, Jes??s i alters esperits segons les experi??ncies individuals. Creien que era la panacea per a malalties individuals. Un malalt podia vomitar despr??s de menjar peiot, de manera que aquest expulsava del cos la malaltia. El cerimonial acabava amb un esmorzar comunitari diumenge pel mat??.

[edita] Hist??ria

Durant els segles XVII i XVIII pass?? de M??xic als actuals estats de Nou M??xic i Arizona, i durant la segona meitat del segle XIX pass?? al Nord de les Grans Planures, i s???establ?? fermament a Oklahoma. Cap el 1885 es desenvolup?? com a religi?? entre els kiowa i comanxe. Pel 1891 s???estengu?? r??pidament als Grans Llacs fins al Canad??, on actualment la practiquen m??s de 50 tribus. Aix??, pel 1918 es cre?? la Native American Church a Oklahoma, seguint els ensenyaments del caddo John Wilson o Moonhead i del winnebago John Rave.

Ha estat molt perseguida. Ja el 1620 l???Inquisidor de Nova Espanya va prohibir el seu ??s als cristians. Fou proscrita pels agents del govern el 1888, el 1899 fou prohibida a Oklahoma i m??s tard a 15 Estat i expressament pel Congr??s. Per?? fou sostingut per la BIA, les esgl??sies i alguns grups indis, i resist?? malgrat els nous atacs que pat?? del 1916 al 1937, en qu?? prohibiren el consum, transport i venda de l???al??lucin??gens un total de nou lleis antipeiot, tot i que reconeixien que no creava addicci??. Per defensar-se, cerc?? d???incorporar-se a els lleis estatals, primer a Oklahoma com a First-Born Church of Jesus Christ el 1914 i com a NAC el 1918.

El 1940 un ordenament del Navajo Tribal Council en prohib?? el consum a la reserva, i el 1958 s???aprov?? una Llei Antipeiot a Calif??rnia. El 1960 la cort suprema d???Arizona a Flagstaff declar??, per??, inconstitucional la Llei Antipeiot a causa del recurs de Mary Attakai, i aleshores s???inscriv?? amb aquest nom en 11 estats. Per?? la sent??ncia fou recorreguda a la Cort Suprema d???Arizona el 1961, i el 1962 al Tribunal Suprem de Washington, qui afirm?? que el Tribunal d???Arizona no tenia jurisdicci?? sobre el tema, alhora que tres navaho foren jutjats pel Tribunal de San Bernardino per usar peiot a les cerim??nies.

El 1964 la Cort Suprema de Calif??rnia va suspendre les sent??ncies i ho compar?? amb l?????s d???amulets a d???altres pr??ctiques religioses. Aix?? es va permetre???n l?????s a Oklahoma, Iowa, Montana, Nou M??xic, Texas i Utah. Finalment, el 1967 la Cort del comtat de Denver va redactar una sent??ncia similar, i ser?? perm??s a Colorado. I l???octubre del 1967 ser?? autoritzat a la reserva Navaho merc?? la Navajo Bill of Rights, que garantia el dret a la religi??, i la Navajo Law & Order Code, que permetia l?????s del peiot com a sacrament a les pr??ctiques religioses de la NAC. Durant aquestes protestes reberen suport dels antrop??legs i dels defensors de les llibertats religioses.

[edita] Enlla?? extern

• P??gina oficial (en angl??s)