Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Mescalina - Viquip??dia

Mescalina

De Viquip??dia

Mescalina
Estructura quimica del f??rmac Mescalina
??
Viquip??dia:Av??s m??dic
AV??S M??DIC
Viquip??dia:Av??s m??dic
Nom sistem??tic (IUPAC)
3,4,5-trimetoxi-feniletilamina o 2-(3,4,5-trimetoxifenil) etanamina
Origen  ?
Diana terap??utica  ?
Identificadors
n??mero CAS 54-04-6
codi ATC  ?
PubChem  ?
Dades qu??miques
F??rmula C11H17NO3 
Pes mol. 211.26 g/mol
SMILES NCCC1=CC(OC)=C(OC)C(OC)=C1
Dades f??siques
Punt de fusi?? 183??C (456K)
Dades farmacocin??tiques
Biodisponibilitat  ?
Metabolisme  ?
Vida mitja  ?
Excreci??  ?
Consideracions terap??utiques
Cat. d'embar??s

X(AU) X(EUA)
Estatus legal

?(AU) ?(RU) ?(EUA)
Administraci?? Oral

La Mescalina (3,4,5-trimetoxifenilnetilamina) ??s un alcaloide natural de propietats al??lucin??genes.

Es pot trobar en diversos tipus de cactus, especialment en el peiot (Lophophora williamsii), el c??ctus de San Pedro (Echinopsis pachanoi) i la torxa peruana (Echinopsis peruviana), aix?? com en altres membres de la fam??lia de les cact??cies. Tamb?? es troba en petites quantitats en algunes esp??cies de fab??cies, incloent-hi l'Acacia berlandieri. Va ser a??llada i identificada per primer cop l'any 1897 pel qu??mic alemany Arthur Heffter, i sintetitzada per primer cop l'any 1919 per Ernst Sp??th.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

L'us del peiot pels amerindis en les seves cerim??nies religioses va ser documentat des del primer moment de conflu??ncia de les dues cultures, especialment en el cas dels Huitxols a M??xic, per?? altres c??ctus com el de San Pedro es feien servir en altres regions, des del Per?? a l'Equador.

[edita] Ingesta i efectes

Per tal de que la droga tingui efecte, la summitat del c??ctus es fa assecar i tallar en forma de petites rodalles. Posteriorment aquets secalls es masteguen, tot i que tamb?? es poden deixar en remull en aigua que posteriorment es beu. Tanmateix el gust del c??ctus ??s tremendament amargant i repulsiu, de forma que avui en dia el m??s habitual ??s molturar la droga i encapsular-la per evitar aquest fet. La dosi efectiva en humans ??s de 0'3 a 0'5 grams de mescalina pura, amb un efecte que dura unes 12 hores. Les al??lucinacions es produeixen amb dosis de 300-600mg, l'equivalent de 20 discos assecats de peiot. Els consumidors experimenten habitualment al??lucinacions visuals i estats alterats de la consci??ncia, sovint en forma de plaentera per?? ocasionalment acompanayada de sentiments d'angoixa o f??stic. Com la majoria d'al??lucin??gens la mescalina no genera depend??ncia f??sica (el tabac tamb?? ??s al??lucinogen a altes dosis, per?? no es fa servir com a tal). El consum de c??ctus que contenen mescalina poden produ??r v??mits i n??usees.

[edita] Mecanisme d'acci??

S'especula que la mescalina, juntament amb el LSD, la psilocina, la 5-Meo-DMT i la triptamina s'uneixen als receptors 5-HT (serotonin??rgics) neuronals, espec??ficament als receptors 5-HT2A de la serotonina, que s??n un receptor lligat a una mol??cula de prote??na G. La uni?? al receptor activa uns processos que fan que la prote??na G es dissocii i s'activi en press??ncia de GTP. Aquest complex alliberat de prote??na promou diversos canvis f??sics i qu??mics a l'interior de la c??l??lula. Pot alterar la sensibilitat de la membrana cel??lular pel que fa al transport d'ions a trav??s de canvis conformacionals, estimulant la'lliberament d'ions des del plama cel??lular, alhora que alterant la transcripci?? de prote??nes que duen a un increment de l'activitat i??nica, essent el resultat fisiol??gic dels mateixos un canvi en el potencial neuronal de membrana. En determinades cel??lules neuronals, aquesta alteraci?? ??s de tipus inhibit??ria -alterant la percepci?? de les formes i els seus l??mits- mentre en d'altres ??s de tipus excitant, resultant en els s??mptomes possitius de l'al??lucinaci??.

  1. Charles D. Nichols and Elaine Sanders-Bush (2001). ??Serotonin receptor signaling and hallucinogenic drug action??. The Heffter Review of Psychedelic Research 2: 73???79.

[edita] Farmacocin??tica

Tot i que la dosi efecitiva pel 50% d'una poblaci?? concreta (DE50) ??s variable segons els tipus d'administraci?? i cada individu, la DL50 (dosi letatl pel 50% de la poblaci?? experimental) ha sigut mesurada en diversos animals:

Cristalls: 212mg/kg i.p. (ratolins)

Cristalls: 132 mg/kg i.p. (rates)

Cristalls: 328 mg/kg i.p. (cob??ies)

La pot??ncia de la mescalina ??s de 1000 a 3000 cops inferior a la del LSD, i 30 cops menor que la de la psilocibina. Aproximadament la meitat de la dosi inicila ??s excretada despr??s de 6 hores, tot i que d'altres estudis semblen documentar que s'excreta del cos 100% inalterada.

L'??s sostingut pot conduir a una certa toler??ncia (i al conseq??ent increment de dosi per tal d'obtenir els mateixos efectes), i es creu que es pot desenvolupar una toler??ncia creuada amb la dietilamida de l'??cid lis??rgic.

Referenciat de Rostock, D. T. (2003, Spring). Pharmacological constituents of mescaline and salvinorin-A. University of Idaho, Department of Psychology.

[edita] Estatus legal

Als Estats Units es va declarar il??legal l'any 1970, i la prohibici?? internacional va arribar l'any seg??ent per la Convenci?? sobre Subst??ncies Psicotr??piques[1], estant inclosa en la Taula I dels al??lucin??gens. La mescalina es nom??s legal per a certs amerindis natius. Les sancions pernals per fabricar mescalina pot arribar als 5 anys de pres?? i multes de 15.000 d??lars, mentre que la possessi?? pot arribar a l'any d'empresonament i multes de fins a 5.000 d??lars.

A l'economia submergida de finals de la d??cada dels 60 la mescalina va ser ampliament comercialitzada. Avui en dia la majoria est?? adulterada, essent realment una fracci?? desconeguda de principalment LSD el substitut psicodisl??ptic.

[edita] Qu??mica

Una via d'inici de s??ntesi habitual arrenca del 3,4,5-trimetoxibenzald??hid. La f??rmula qu??mica ??s C11H17NO3 (PiHKAL). Tamb?? se la sintetitza del siringald??hid, de la vanillina, i de l'??cid g??l??lic. El 3,4,5-trimetoxinitroestir?? pot ser redu??t a mescalina per hidrogenaci?? catal??tica.

[edita] Efectes

P??lvores de mescalina
P??lvores de mescalina
  • Riure incontrolat
  • Ulls molt tancats o molt oberts
  • Processos de pensament nous
  • Visions on??riques
  • Euf??ria
  • Experi??ncia m??stica o psicod??lica
  • Dilataci?? de les pupil??les (midri??si
  • Sensacions de fred i calor
  • Mareig
  • V??mits
  • Taquic??rdia
  • Diarrea
  • Migranya
  • Ansietat
  • Pensaments irracionals

[edita] An??legs

Imatge:Phenescaline.png
La fenescalina, un an??leg de la mescalina

La mescalina t?? un considerable nombre d'an??legs qu??mics, on els grups metoxi han estat substituit per grups tio o d'altres. Aix?? tenim la isomescalina, la tiomescalina, l'escalina, la tioescalina, la proscalina, la isoproscalina, la buscalina, la tiobuscalina, la tioisomescalina, la fenescalina, la simbescalina, l'asimbescalina, la tiasimbescalina, l'al??lilescalina, la metal??lilescalina, la metaescalina, i la tiometaescalina, entre d'altres.

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Mescalina

[edita] Refer??ncies