Neurona
De Viquipèdia
Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Està formada per un cos cel·lular i un nucli. Del cos creixen dos tipus de prolongacions: les dentrites, curtes i amb ramificacions arborescents, i l'axó, envoltat per la beina de mielina i que acaba en ramificacions independents, les quals, entren en contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions dentrítiques d'una altra neurona. Les diferents prolongacions:
L'axó Per aquesta estructura transiten els impulssos nerviossos o potencials d'acció des de el cos cel·lular cap la següent cèl·lula. Una neurona sóls pot tindre un axó. Els axons poden agrupar-se i formar el que comúnment anomenem fibra nerviosa. La terminació axonal té forma abultada i es coneguda amb el nom de botón presinàptic, el qual conté les vesícules sinàpticas incluent-hi en el seu interior els neurotransmissors, que son substàncies químiques responsables de transmetre els impulsos nerviosos a la neurona que es troba a continuació.
Les dendrites, amb número i estructura variable segons el tipus de neurona, hi transmiteixen els potencials d'acció des de les neurones adyacents fins el cos cel·lular o soma. S'uneixen entre elles mitjançant d'una unió discontínua anomenda sinapsis. Tenim dos tipus de sinapsis, les de tipus elèctric i les de tipus químic, en el primer cas son más ràpides peró no tenen capacitat per elaborar estímuls gaire complexes mentre en les segones perden el velocitat peró poden relacionar-se emb altres neurones de manera més complexe i per tant participar d'etímuls més complexes, com ara seríe les neurones del sistema nerviós central.
Les neurones es troben a l'encèfal, la mèdula espinal i elss ganglis nerviossos i son en contacte amb tot el cos. A diferència de la majoria de les altres cèl·lules del organisme, les neurones normals en l'individu madur no ese divideixen excepte en algunes arees molt concretes con la regió hipotalàmica de l'encèfal on si tenen un ritme constant de divissió encara que esdevingui sempre a una velocitat molt baixa així com les cèl·lules olfatories sí es regeneran. Els nervis mielinitzats del sistema nerviós perifèric també tenen la posibilitat de regenerar-se mitjançant l'utilizació del neurolema, una capa formada dels núclis de las cèl·lules de Schwann.
La funció principal de les neurones és transmetre els impulsos nerviosos. Segons quin sigui el sentit d'aquests impulsos, les neurones es classifiquen en aferents, quan porten al sistema nerviós els impulsos de l'exterior i del mateix organisme, i en eferents, quan transmeten les ordres del sistema nerviòs als òrgans efectors, com ara els músculs.
[edita] Cos cel·lular
- Centre metabólic cel·lular.
- Rep impulsos, integra i transmet informació.
- Nucli prominent i un citoplasma que presenta una marcada basofília a causa del RER i els polirribosomes. Hi ha gran quantitat de mitocondris i un aparell de Golgi, així com un marcat citoesquelet que forma un entramat al voltant del nucli.
[edita] Dendrites
- Ramificacions del citoplasma especialitzades a rebre impulsos (terminacions sensitives eferents) i la seva transmissió al soma.
- Tronc curt i ramificat amb unes estructures cridades espines. Aquestes espines són projeccions citoplasmátiques que són punt de contacte sináptic.
[edita] Axó
Projecció citoplasmática amb terminacions ramificades que condueix impulsos des del soma fins a altres neurones o bé cap a les cèl·lules efectores (músculs, glàndules) en forma de potencials d'acció.
Hi ha dos tipus de transport:
- Anterógrad. Del soma fins a les terminals axóniques.
- Retrògrad. De les terminals axóniques fins al soma.
