Glúcid

De Viquipèdia

Article inacabat!
Un (o més d'un) viquipedista treballa en l'edició de la present entrada, per la qual cosa és possible que trobeu defectes de contingut o de forma: a fi de coordinar la redacció, contacteu amb els col·laboradors més recents amb un missatge a la pàgina de discussió de l'article en qüestió abans de realitzar modificacions o substitucions importants.

El seu ús és temporal mentre l'usuari estigui editant l'article. No us oblideu de treure l'avís un cop estigui acabat, o bé es podrà treure després d'uns dies d'inactivitat.

Aquest article o secció no cita fonts o referències.
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. És necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haurà d'eliminar del text posat en qüestió.

El sucre és un aliment ric en glúcids.

Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen. Els monòmers bàsics dels glúcids són els monosacàrids, de fòrmula empírica C_nH_2nO_n, és a dir (CH₂O)_n, per la qual cosa es va suposar que eren àtoms de carboni units a molècules d'aigua, o "carboni hidratat" d'on es va derivar el seu primer nom, "hidrats de carboni"; Els dos darrers elements es troben en els glúcids en la mateixa proporció que en l’aigua, d’aquí ve el seu nom d’hidrats de carboni, encara que la seva composició i les seves propietats no corresponguin en absolut amb aquesta definició. Malgrat que des fa temps se sap que això no es cert, es segueixen utilitzant els termes d'hidrat de carboni i carbohidrat per a designar-los (sobre tot en dietètica) de forma, si més no, inexacte.

La realitat és que els monosacàrids estan formats per una curta cadena de carbonis (de tres a set), un dels quals duu un grup carbonil i la resta grups hidroxil (-OH) i àtoms d'hidrogen. Diveros monosacàrids es poden unir per formar oligosacàrids (de dos a deu monosacàrids) i polisacàrids (més de deu, sovint milers).

[edita] Monosacàrids

[edita] Oligosacàrids

[edita] Polisacàrids

[edita] Fisiologia

La principal funció del glúcids és aportar energia a l’organisme. De tots els nutrients que puguin ser utilitzats per obtenir energia, els glúcids són els que produeixen una combustió més neta dins les nostres cèl·lules i les que deixen menys residus en l’organisme. De fet, el cervell i el sistema nerviós només utilitzen glucosa per obtenir energia. D’aquesta manera, s’impedeix la presència de residus tòxics (com l’amoníac, que es el resultat de cremar proteïnes) i el contacte d’aquests amb les delicades cèl·lules del teixit nerviós. Una part molt petita dels hidrats de carboni que ingerim es fa servir en la construcció de les molècules més complexes, juntament amb els greixos i les proteïnes, que llavors s’incorporaran als nostres òrgans. També utilitzem una porció d’aquests carbohidrats per aconseguir metabolitzar de forma menys tòxica les proteïnes i greixos que es fan servir com a font d’energia.

Vegeu Cicle de Krebs per a la producció d'ATP

[edita] Les reserves dels glúcids: el glucogen

Pràcticament la totalitat dels glúcids que consumim són transformats en glucosa i absorbits per l’intestí. Posteriorment, passen al fetge on són transformats en glucogen, que és la substància de reserva d’energia per a ser utilitzada en els períodes en què no hi ha glucosa disponible. Segons es requqereix, el glucogen es converteix en glucosa, que passa a la sang per ser utilitzada als diferents teixits de l’organisme. També s’emmagatzema glucogen als músculs, però aquesta reserva d’energia només es fa servir per a produir energia en el propi múscul davant situacions que requereixen una ràpida i intensa activitat muscular. El glucogen s’emmagatzema fins arribar a la quantitat màxima d’uns 100 grams al fetge i un 200 grams en els músculs. Si s’arriba a aquest límit, l’excés de glucosa a la sang es transforma en greix i s’acumula en el teixit adipós com a reserva energètica a llarg termini. Tots els processos metabòlics en els quals intervenen els glúcids estan controlats pel sistema nerviós central, que a través de la insulina retira la glucosa de la sang quan la seva concentració és massa alta. Existeixen també hormones, com el glucagó o l’adrenalina, que tenen l’efecte contrari. Els diabètics no poden utilitzar ni retirar la glucosa de la sang, per tant, cauen fàcilment en estats de desnutrició cel·lular i estan exposats a múltiples infeccions.

[edita] Nutrició

[edita] L’índex glucèmic

Quan prenem qualsevol aliment ric en glúcids, els nivells de glucosa en la sang s’incrementen. La velocitat a la que se digereixen assimilen els diferents aliments depèn del tipus de nutrient que els componen, de la quantitat de fibra de l’aliment i de la composició de la resta d’aliments presents en l’estómac i l’intestí durant la digestió. Per valorar aquests aspectes de la digestió s’ha definit l’índex glucèmic d’un aliment com la relació entre l’àrea de la corba de l’absorció de 50 grams de glucosa pura al llarg del temps.

[edita] Necessitats diàries de glúcids

Els glúcids han d’aportar entre un 50% i un 60% de les calories de la dieta i entre aquests, un 10% han de ser sucres d’absorció ràpida. Seria possible viure durant mesos sense prendre hidrats de carboni, però es recomana una quantitat mínima d’uns 100 grams diaris. La quantitat màxima de hidrocarburs que podem ingerir només està limitat pel seu valor calòric (un gram de glúcids aporta 4 calories).

[edita] Classificació dietètica del glúcids

1. Els midons o fècules
2. Els sucres
3. La fibra

[edita] Les fècules o midons

Els midons o fècules són components fonamentals de la dieta de l’home. Són presents en els cereals, els llegums, les patates, etc. Constitueixen els materials de reserva energètica dels vegetals, que emmagatzemen en els seus teixits o llavors amb l’objectiu de disposar d’energia en el moments crítics, com el de la germinació. Els midons estan formats per l’encadenament de molècules de glucosa, i els enzims que descomponen l’enllaç anomenat alfa amilasa, presents a la saliva i als fluids intestinals. Per poder digerir els midons, és necessari sotmetre’ls a un tractament amb calor previ a la seva ingesta (cocció, torrat, etc). El midó cru no es digereix i produeix diarrea.

[edita] Els sucres

Els sucres es caracteritzen pel seu gust dolç. Poden ser sucres senzills (monosacàrids) o complexes (polisacàrids). Són presents a la fruita (fructosa), a la llet (lactosa), al sucre blanc (sacarosa), a la mel (glucosa més fructosa)... Els sucres simples o monosacàrids, glucosa, fructosa i galactosa s’absorbeixen a l’intestí sense necessitat d’una digestió prèvia, per la qual cosa són una font d’energia molt ràpida. El més comú i abundant dels monosacàrids és la glucosa. És el principal nutrient de les cèl·lules del cos humà a les quals arriba a través de la sang. No sol trobar-se en els aliments en estat lliure, sinó que sol formar part de cadenes de midó o de disacàrids. Entre els sucres complexes o disacàrids destaca la sacarosa component (principal del sucre de canya) que està formada per una molècula de glucosa i una altra de fructosa.

[edita] La fibra

La fibra és present en verdures, en fruites, en els fruits secs, els cereals integrals i en els llegums. Són polimers glucídics amb enllaços beta que els animals no podem hidrolitzar pel fet que no tenim els enzims específics. Per tant, els humans no som capaços de digerir-les bé i arriben a l'intestí gruixut sense assimilar-se. El component principal de la fibra que ingerim a la nostra dieta és la cel·lulosa. Altres components força habituals en la fibra dietètica són l'hemicel·lulosa, la lignina i les substàncies pèctiques com la pectina. Alguns tipus de fibra retenen diverses vegades el seu pes d’aigua. Això les engrandeix i fa que arrosseguin els residus que no podem expulsar perquè els moviments peristàltics del tub digestiu no poden abaixar-los. Per tant i encara que no s'aprofiti, la fibra, per obtenir energia, es necessaria la seva presència en una dieta equilibrada per a netejar el tub digestiu de substàncies nocives producte de la digestió.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Glúcid