Biologia del desenvolupament

De Viquip??dia

La biologia del desenvolupament ??s la part de la biologia que estudia els canvis determinats en els organismes pluricel??lulars, des de la seua concepci?? fins a la mort.

Aquests canvis es poden estudiar de diverses maneres, incloent entre d'altres la morfologia, la histologia i la regulaci?? gen??tica. Es classifiquen principalment en quatre etapes: l'embri?? com a entitat independent del medi, l'etapa de larva o fetus, el creixement entre el naixement i l'etapa reproductiva, i els canvis entre aquesta i la mort.

[edita] Hist??ria

Antigament, els cient??fics nom??s s???ocupaven d'estudiar l???esp??cie humana. Atribu??ren al pare el paper generador i a la mare el de nutrici??. Hi ha un paper doble en la generaci?? de l???individu. Depenent de la cultura, donaven m??s import??ncia a un o a l???altre:

Germ??nics: m??s import??ncia al pare. Orient mitj??: m??s import??ncia a la mare. Hebreus, egipcis...: igual d???import??ncia.

Antiga Gr??cia: Ja hi havia m??s escrits i donaven m??s import??ncia al pare:

???Hip??crates (s. V a.C.) ??s el primer en postular el mecanisme de generaci??. Hi ha dos llavors l??quides. La mescla dels dos donaria lloc al comen??ament del desenvolupament. En aquella ??poca comen??aren les primeres disseccions humanes (en esclaus). La llavor masculina es formava al cervell, baixava per la medul???la espinal, passava pel rony?? i s???allotjava als testicles. En femelles, la llavor la confonia amb les secrecions vaginals.

???Arist??til (s. IV a.C.): mant?? la idea d???Hip??crates, per?? diu que la llavor femenina ??s el flux menstrual, ja que en l???embar??s desapareix. La llavor masculina aporta l???entel??quia (l???esperit, l?????nima???) i el femen?? aporta la mat??ria. Per explicar la determinaci?? del sexe, ho explicava segons les proporcions dels l??quids i propos?? un m??tode per elegir el sexe: si es volia femella, s???empapussava la dona i aix?? hi ha m??s flux femen??; si es vol un xic, la dona havia de passar fam. A m??s, la major quantitat de for??a sexual, m??s possibilitat de que isca xic, o tamb?? fer-ho amb calor.

???Her??fil (s. IV a.C.): Era metge. Fa el primer escrit on s???identifica el lloc de producci?? de les llavors. Li atribueix als testicles el paper formador de la llavor masculina. Parla del testicle femen?? com a formador del fruit femen??.

???S. IV-III a.C.: comen??a a decaure l???imperi grec. Els romans conqueriren els grecs i tradu??ren els seus textos al llat??. Els romans nom??s feren tasques de recopilaci?? i no aportaren coses noves.

Antiga Roma :

???Claude Galen (I d.C.), Gal??: a fer una recopilaci?? estrictament m??dica i va fer un manual de medicina. Va demostrar per disseccions que molts animals tenen testicles i ovaris.

Fins al s. XVI no hi hagu?? m??s aportacions. ??s una ??poca fosca per al coneixement biol??gic.

Renaixement (s. XVI): es reprenen els treballs de dissecci??, ara sobre cad??vers. A meitat de segle hi h obres que serveixen de base per a reanudar els treballs.

???Falopi i Vesali (meitat s. XVI): Falopi fa un extrem estudi de l???anatomia de vertebrats.

Harvey (1650): metge i anatomista avan??at. Utilitzava els animals que Carles II d???Anglaterra ca??ava. Va observar que els c??rvols abans de l?????poca de reproducci??, els ovaris estaven unflats i despr??s de l?????poca, trobava uns ous a l?????ter.

       ???Ex ovo omnio???: tot ve de l???ou

??s el primer en veure ous i no un fluid femen??.

Stenon (en elasmobranquis) i de Graaf (en humans) van descriure les mateixes circumst??ncies en aquests animals que les que observava Harvey. Es veu que el proc??s ??s m??s general. Cometeren un error: interpretaven el fol???licle com a l???ou, confonien la part amb el tot. Era el fol???licle de Graaf. Ja tenien la part femenina explicada

Per a que es descriguera la part masculina es va haver d???esperar a que millorara la resoluci?? ??ptica.

Lewenhoek: va construir el primer microscopi. Va descriure el que ell anomenava ???anim??culs??? o animalets (els espermatozoides).

Es va descobrir que hi havia animals que es reprodu??en sense que fera falta la intervenci?? de cap mascle. A causa d???aquest descobriment va n??ixer una corrent de pensament biol??gic anomenada Ovisme o Evisme. Defensaven que tot all?? que es necessita per a desenvolupar un ??sser es trobava a l?????vul. El fruit mascul?? disparava el proc??s.

L???ant??tesi d???aquesta corrent eren els espermistes, que defensaven tot el contrari. Tot el necessari es trobava al cap de l???espermatozou i ho representaven dibuixant un nad?? al cap de l???espermatozou.

Spallenziani: zo??leg ovista. Va fer uns experiments amb la intenci?? de demostrar l???ovisme. Primer junta ??vuls i espermatozoides de granotes i ixen cullerots. Despr??s calfa el fluid esperm??tic i el junta amb els ??vuls: no ix res. M??s tard, filtr?? el fluid i el fluid no fecundava, per tant, no fecunda el fluid sin?? els animalets. Aleshores demostra el poder fecundador dels espermatozoides.

Hi havia gent que defensava una postura interm??dia. El pare i la mare aporten mol??cules complement??ries. No tingueren cap ??xit.

Prevost i Dumas: zo??legs, el 1824 publicaren un article sobre el poder fecundador dels espermatozoides.

Schwan: el 1839 proposa la teoria cel???lular. Tota c??l???lula prov?? d???una altra c??l??lula

       ???Omnis cellula ex cellula???

Es descriu la gametog??nesi, la meiosi, l???exist??ncia de g??metes en vegetals (per a???? es generalitza la mescla de g??metes per a forma un nou ??sser), es descriu l???amfim??xia (fusi?? dels dos g??metes, es junten les mol??cules complement??ries).

Fins 1953 no es va descriure la fecundaci?? humana.

Aleshores sorgeix la pregunta: est?? tot format o es forma de nou?

Ac?? de nou sorgeixen dos corrents alternatives:

???Preformistes: la primera c??l???lula (el zigot) cont?? tot i sols fa falta cr??ixer. ???Epigenistes: el proc??s de fecundaci?? d??na les condicions ??ptimes per a qu?? una estructura simple es complique. No hi ha res preformat.

Aquesta pol??mica no ??s nova per?? es replanteja.

Wolff descriu la formaci?? de l???intest?? en l???embri?? de pollastre. El que al principi ??s una monocapa de c??l???lules, sofreix un proc??s d???encorvaci?? i es forma un tub.

Aleshores no hi ha res preformat, demostra l???argument epigenista, hi ha un augment del grau de complexitat. Encara que la informaci?? necess??ria per al desenvolupament es troba al zigot (preformista), considerem el proc??s com a epigenista ja que anat??micament ho ??s.

Wolff, Remok i Pander: descriuen les fulles embrion??ries (ectoderma, mesoderma i endoderma).

Durant el segle XIX es desenvolup?? una embriologia descriptiva. M??s tard, buscaren la base org??nica d???aquests canvis i ja no es limiten a observa, comencen a manipular.

Experi??ncies embriol??giques:

???Weismann: observa una zona on el que hi ha no ??s ni hialoplasma ni plaquetes embrion??ries, s??n les regions polars i estan plenes de gr??nuls.

A partir de zigots de granota, va eliminar la regi?? del plasma polar i va esperar a veure que passava. Aparentment no passava res. Eixien granotes anat??micament normals per?? eren est??rils, no formaven g??metes. Ell pens?? que hi havia un regi?? (plasma germinal) de la qual se???n deriven les c??l???lules germinals primordials.

???Roux (1888)tractava de determinar com es controlava el desenvolupament. Va destruir un blast??mer per calfament per a veure que passava amb l???altre. Sols es va desenvolupar mig embri??. La seua conclusi?? fou que cada meitat del zigot cont?? informaci?? per a formar mig embri??.

???Driesds (1892): Agaf?? equino??deus i despr??s de la segona divisi?? va a??llar els quatre blast??mers. Segons l???experiment de Roux, s???esperaria obtenir quatre quarts d???embri??, per?? el que es va obtenir van ser quatre embrions. A???? tirava per terra la publicaci?? de Roux.

Aix??, van sorgir de nou dos corrents:

-Desenvolupament en mosaic, defensat per Roux. Al dividir-se el zigot, es va repartint la informaci??. -Desenvolupament regulatiu, defensat per Diesdrs. Cada blast??mer t?? tota la informaci?? i la posici?? relativa entre blast??mers regula la informaci?? que s???expressa.

???Spemann (1918): ??s el pare de la biologia del desenvolupament moderna. Demostr?? que depenent de l???organisme i el moment del desenvolupament, el desenvolupament ??s en mosaic o regulatiu.