[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Palinologia - Viquipèdia

Palinologia

De Viquipèdia

Gra de pol·len vist pel microscopi
Gra de pol·len vist pel microscopi


La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. Aquesta es centra fonamentalment en l'anàlisi de la seua morfologia externa la qual presenta patrons estructurals diferents de les variacions a l'exina, que és la paret externa dels grans de pol·len. L'estudi i anàlisi microscòpic de la seua simetria, obertures a les parets, contorn, forma, mida, etc, té un valor taxonòmic i permet distingir taxons diferents a diferents nivells (família, gèneres, espècies). És a l'estudi paleontològic on assoleix la seua màxima versatilitat, doncs el pol·len té una gran resistència a la putrefacció degut a les característiques químiques de l'exina. Aquest àrea d'investigació s'anomena paleopalinologia.

La paleopalinologia es basa en la capacitat del pol·len i espores (també anomenats palinomorfs) per a ésser fossilitzats. Els palinomorfs poden ésser transpotats pel vent, o mitjançant d'altres vectors com els animals, i dipositats sobre diferents materials. Aquests microfòssils sedimentats al llarg del temps experimenten processos de fossilització de la seua exina de manera que es pot extraure, datar i identificar el pol·len d'un determinat material i deduir així com era la vegetació del passat.

Aquest fer té importància biològica en si mateixa ja que de tot plegar es poden deduir un munt de paràmetres com l'evolució vegetal, extincions d'espècies vegetals i tots aquells aspectes realacionats amb la biogeografia històrica de les plantes (geobotànica o fitogeografia). A més a més es poden inferir altres característiques del paisatge que en conjunció amb d'altres disciplines (arquezoologia, paleoantropologia, paleobotànica) permet la reconstrucció d'ambients fòssils en diferents plans.

De fet la paleoclimatologia empra sovint la paleopalinologia com a eina. Aquest us es deu a que les espècies vegetals mantenen òptims ambientals sota diferentes circunstàncies climàtiques. Una simplificació del mecanisme inductiu que s'emprava per a la reconstrucció climàtica és el següent; si una espècie que avui es típica d'ambients freds i humits es trobada dipositada a materials d'una determinada època del passat podem inferir que el clima pendent aquell període era fred i humit. Es clar que el procés d'interpretació de l'ecologia d'ambients passats no és pas tan simple i s'han de considerar nombrosos aspectes com l'interacció entre les diferents espècies dins d'una comunitat vegetal, l'amplitud ecològica dels taxons, etc.

Una de les fonts de pol·len fòssil més freqüents, especialment a latituds mitges del planeta, son les torberes, ambients llacustres o aiguamolls. La conservació del pol·len passa per mantindre condicions d'anòxia de manera constant, així que la preservació òptima del pol·len es dona en ambients poc exposats a l'erosió i oxigenació. Per això, les torberes i altres espais humits es mostren especialment útils en aquest aspecte. D'altra banda, en aquesta mena de conques de dipòsit el material sedimentat ho fa d'una manera seqüencial per què així es puguin extraure sondejos coherents en el temps, als quals la base sigui més antiga que la zona superior. Si es realitzen anàlisis pol·línics de mostres conseqüents en un sondeig d'aquestes característiques i a més a més es realitzen datacions abosolutes es poden obtindre corves de canvi vegetal al llarg d'un període concret i per tant seqüències de canvi climàtic al llarg d'aquest període.

La paleopalinologia s'ha convertit en una disciplina la qual serveix de gran recolzament a d'altres àrees d'estudi paleontològiques per a la deducció de resultats paleoambientals.

[edita] Palinòleg

[edita] Enllaços externs

European pollen database: [[1]] conté resultats d'un munt de jaciments palinològics a tota Europa així com enllaços amb altres URLs relacionades. Existeixen les homòlogues per l' Àfrica ([[2]]),América latina ([[3]])i nord Amèrica ([[4]]). Reuneix l'esforç de centenars d'investigadors en totes les seues versions continentals. Catàleg d'imatges de pol·len i espores de l'Universitat d'Arizona[[5]]. Mostra de franc d' imàtges de grans de pol·len i espores preses tant en el microscopi òptic com electrònic per part de diferents universitats. Fonamentalment es tracta de taxons de l'hemisferi nord. Conté diversos enllaços a d'altres pàgines relacionades amb la paleopalinologia de diferentes universitats i centres d'investigació.

PalDat: [[6]], excel·lent base de dades de l'Universitat de Viena amb imatges associades, tot i que la majoria són de microscòpia electrònica.

Asociación de palinológos de lengua española (APLE): [[7]]. Web institucional amb la informació referent a l'associació.

[edita] Lectures recomenades

Pollen Analysis, 1994. Margaret E. Collinson, J.A. Webb, P.D. Moore. Blackwell Science.

Moore, P.D., et al. (1991), Pollen Analysis (Second Edition). Blackwell Scientific Publications.

Traverse, A. (1988), Paleopalynology. Unwin Hyman